Petit refugi de planta triangular, situat al costat del riu Congost, a la riba dreta (a l’altre costat de les cases de Gallicant, tocant a un pal d’electricitat, 41º 42′ 762 – 002º 16′ 071 – 292). El refugi aprofita l’espai que va deixar el despreniment d’un gran bloc calcari paleozoic, un espai de 5,80 m d’ample i d’una profunditat màxima de 3,50 m. En el seu punt més alt, s’arriba als 3 m d’alçada. L’espai habitable es tanca pel mateix bloc desprès (en la part inferior) i una paret de pedra seca lligada amb fang (a la part superior). Resta una ampli espai que sembla que hauria estat obert per permetre l’entrada de llum.
Es troba just a l’oest i sota el coll d’en Tripeta (41º 42’ 367 – 002º 14’ 491 – 658) i està ben situat en el mapa de l’editorial Alpina. De tota manera, només un petit pany de paret i les restes de teules que es comentaran més endavant indiquen que ens trobem davant d’una antiga construcció.
L’estructura que es conserva presenta una planta quadrangular d’uns 5 metres quadrats per cada costat, a l’interior de la qual ha crescut una figuera. És possible que a la banda de llevant hi hagi un altre espai, com a mínim s’hi veu l’arrencada d’un altre mur. El fet que a tocar del camí es trobin un espai amb més parets i restes de teules i terrissa assegura que no es tracta d’un conjunt de marges, però planteja el dubte de si no seria una teuleria.
Raimon Casellas, en la seva novel·la Els sots feréstecs, situa en aquesta casa el lloc de naixement d’en Josep, el majordom de mossèn Llatzer. Casellas, que coneixia Montmany perfectament, diu que era “(…) una caseta negra i rònega de sobre elcoll de can Ripeta, que ara ja feia un grapat d’anys que estava feta un munt de runes abandonada de tothom. Allí, amb més fam que vianda, el vailet va anar creixent, tot resignat i tristoi, mirant-se com la caseta pairal s’anava esgrunant de mica en mica (…) i allavores el bordegàs, abans que la casa se li acabés d’enrunar a sobre, va determinar sortir dels sots (…)”.
Aquesta masia ja no apareixia en el mapa de 1924 elaborat per Salvador Brugués. En el mapa dels Cingles de Bertí, de l’editorial Alpina (1967) es representa com una masia derruïda.
Es troba al sud-oest de l’església de Sant Pau de Montmany, a prop del torrent i de la cervera de Santa Maria (indicada), en el punt 41º 42’ 655 – 002º 14’ 605 – 556. Actualment encara en raja aigua
Al costat de la font hi ha dues basses, una de 6 m d’ample per un 10 m de llarg i uns dos metres de profunditat, que segurament recollia les aigües del torrent (actualment presenta evidències d’inundacions temporals) i una altra de més petita (un 4 metres de costat) proveïda d’un rentador. Sobre aquesta segona bassa, al davant de la font, hi ha una base que podria correspondre a una columna de planta quadra, que potser havia cobert part del rentador.
A la banda de llevant, sota una gran llosa, hi ha una petita mina d’on s’extreu aigua. A ponent hi ha el torrent, però l’aigua que sortia de la bassa petita era conduïda per un petit canal a l’altre costat per un petit arc. Segurament es feia servir per regar els camps que encara es conserven. Sota la bassa gran hi ha la boixa, a tocar del llit del torrent, i un contrafort per assegurar la paret de la bassa.
Actualment està molt abandonat i caldria, com a mínim una neteja i rehabilitació de l’indret.
Just al davant del molí del camí de Vallcàrquera, a l’altre costat del torrent (41º 43’ 605 – 002º 17’ 082 – 377), es troben una sèrie de feixes molt ben distribuïdes. Entre aquestes feixes es troben les restes del que podria haver estat una cabana.
Cabana del corral del camí de Vallcàrquera
Es tracta d’una estructura rectangular de 3 m de llarg per 2,50 m d’ample, amb una porta a l’est d’aproximadament 80 cm d’ample i uns murs de 50 cm de gruix. La porta conserva algunes frontisses metàl·liques i repenjat a la paret de pedra seca sense relligar que forma la cabana hi ha diverses teules, com si l’estructura, que no té teulada, s’hagués intentat cobrir en algun moment. Ajuda a mantenir aquesta sensació la presència de diversos maons que semblen preparats per ser obrats.
La cabana toca a un marge per la seva part posterior (banda oest). Això, junt amb el fet que el mur de la feixa dibuixa una mena de gran U, fa la impressió que permetés tancar un petit espai que hauria servit de corral. Reforça aquesta hipòtesi el fet que hi ha una estructura de pedra no identificada que podria servir de base per acabar de tancar l’estructura.
El pas des de la cabana i el corral cap al torrent es fa per enmig de dues parets obrades que deixen un pas molt estret entre elles (uns 80 cm), fet que semblaria indicar que ens trobem davant d’un comptador.
Ens inclinem a pensar que es tracta d’un corral per tancar el bestiar amb un espai adjacent dedicat als pastors. La morfologia del lloc així sembla indicar-ho. També ens serveix de base per recolzar la nostra hipòtesi el fet que en el mapa que va fer el topògraf Salvador Brugués al 1924 (minuta), en aquest lloc indica un corral, tot i que l’indica a l’altre costat del torrent (més o menys on hi ha el molí).
Sota can Bosc (41º 43’ 616 – 002º 16’ 767 – 327), en el llit del torrent, just en el lloc on avui una pista travessa la Riereta, s’observen tres forats de forma quadrada, d’entre 25 i 30 cm de costat que podrien correspondre a les bases d’una presa d’aigües. Segurament es aquesta presa es feia servir per regar els horts de la banda esquerra (sud), tot i que també podria utilitzar-se a la dreta. El que està clar és que no correspon al rec dels Molins, que en aquest punt passa uns tres metres per sobre del fons del torrent.
Aquest camí, avui pràcticament abandonat, arrenca del sot de Vallcàrquera, a ponent de l’església de Sant Pere i can Xicola, on es troba la font dels Castanyers, i s’enfila fent ziga-zagues en direcció sud cap a la carena de can Plans. A mitja alçada es desvia cap al sud-est per anar a sortir a la pista que puja de can Matamoros.
Travessa una zona molt pendent amb algunes carboneres. Sembla que el traçat superior coincidiria amb part amb l’actual pista.
Aquesta tina d’aglans es troba una mica per sobre de la casa de Castellar, a tocar d’aquesta. Es tracta d’un edifici adossat a un marge, amb una porta de les mides d’una casa. De la porta n’arrenquen unes escales (8-10 graons) que duen fins al fons de la tina. Aquesta té planta rectangular, aproximadament de 4 m de costat. A la banda nord (al costat de la porta) hi ha una entrada d’aigua que prové d’una bassa que es va construir a la mateixa època. A la paret del fons, just a la part oposada de la porta, hi ha una fornícula triangular que ens diuen que servia per deixar-hi les eines.
L’edifici presenta mostres d’haver estat ocupat per aigua fins a l’alçada de la porta, de manera que les escales quedaven submergides. Ens diuen que els aglans s’havien d’estovar amb aigua, però no podem precisar si era per conservar-los o només per estovar-los. L’estructura faria pensar en una conservació en aigua, perquè no hi ha cap espai per poder mantenir els aglans en sec, de manera que calia estovar-los tots al mateix moment.
A la llinda de la porta de la tina hi ha gravada la data de 1766. Al costat de la casa hi ha un dipòsit amb una inscripció de l’any 1770. Ens diuen que en aquell moment hi va haver una forta expansió de la masia i es varen fer moltes reformes.
En diuen que a la Tria (Hostalets) hi havia hagut una altra tina, que varen colgar quan va deixar de ser útil.
La Lleixa dels cingles de Bertí, passat el grau del Sunyer, continua cap als cingles del Cerdà. Aquí la cinglera s’orienta al nord, fins i tot lleugerament a ponent, de manera que bona part del vessant queda en una zona ombrívola. De tota manera, la zona just a sota les antenes de telefonia (per sota de la Lleixa) conserva encara feixes i camins que indiquen una ocupació passada, segurament dedicada a la vinya. En el punt 41º 46′ 101 – 002º 14′ 308 – 563 es troba una estructura que segurament corresponia a una cabana de vinya o a algun tipus de refugi.
Just a ponent de Ventallola, però gairebé dalt del cingle, a la Lleixa, es troba la font del Cerdà, un indret que antigament havien estat uns horts. Actualment encara en queden les terrasses i els murs del que segurament va ser la porta d’entrada a l’hort tancat (41º 46′ 206 – 002º 14′ 071 – 647). També hi ha unes escales que conduïen a la boca inferior de la mina del Cerdà, una caseta que recollia l’aigua de la mina i un dipòsit amb la caseta de la bomba que la puja fins a la masia. A peu de cingle es troba una segona boca de la mina, que està tancada amb un reixat. Es diu que aquesta mina té uns * metres de recorregut.
No sabem a quina època es va construir tot aquest conjunt; només podem dir que a la caseta de l’aigua hi ha gravada la data de 1950.
Al capdamunt del torrent del Tro, en la lleixa que queda entre el primer i el segon cingle, hi ha un espai que corresponia a una antiga feixa. Es tracta d’un espai aplanat, en la construcció del qual es va haver de bastir un mur de més de dos metres d’alçada. A la banda nord es troba el cingle del pla de la Garga.
Actualment hi passa un camí que va de la font del Rouret fins a trobar el camí que puja pel grau del Sunyer. És un camí sense grans pujades ni baixades. Passada la font del Rouret, es travessa el torrent del Tro i es passa just per sota del mur d’aquesta feixa. Enmig de la feixa, en el repeu del cingle, hi ha una petita deu que omple una bassa (imaginem que servia per regar els conreus d’aquest espai). Un mur tancava la feixa per la banda de llevant.
El camí continua pel repeu del cingle i es troba una altra bassa que recull l’aigua que es filtra per una esquerda. Aquest camí té alguns trossos delimitats per murs. Després de travessar el camí que puja cap al grau del Sunyer, el camí, ja molt desdibuixat, continua per la lleixa fins pràcticament a sota les antenes de telefonia. En aquest espai el camí es veu més clar i apareixen restes d’antigues carboneres, fet que indica que aquesta lleixa havia estat utilitzada antigament.
La darrera fotografia que presentem també evidencia aquesta utilització. Quina imatge més diferent de la que en tenim actualment!
Bassa als feixons del torrent del TroVista de la Lleixa a principis de segle XX (?). Fotografia de la família Cuyàs, propietat de l'ICC
Quan la Lleixa supera el grau dels Matxos, anant en direcció nord, es troba la pista que connecta els nuclis de l’Abella i de Sant Miquel Sesperxes. Des de la pista, un corriol indicat permet accedir a la font del Rouret (també dita de can Tres Quarts). Aquesta es troba en el punt 41º 45′ 522 – 002º 13′ 891. També s’hi pot accedir per un camí empedrat que baixa des de can Tres Quarts, que s’agafa just al costat d’un petit mirador penjat sobre el cingle.
La font en ella mateixa no té res especial; fins i tot les rodalies són força brutes a causa de què l’espai adjacent va ser utilitzat com a abocador d’escombraries de la casa. El que la fa atractiva és el gravat que es pot veure a la paret del cingle. Es tracta d’un rostre humà, possiblement una dona, amb el cabell llarg i una mà (la dreta) clarament delimitats. També s’hi observa un possible pit. Al costat hi ha algunes inicials i una data que semblaria correspondre a l’any 1985.
No sabem el seu origen, ni l’autor, ni tan sols la data en què es va gravar. Malauradament algunes persones poc cíviques han fet grafits a sobre del gravat i l’han desvirtuat força (això, malgrat tot, ajuda a la seva localització).
Patrimoni Existencial 