Situada a uns quatre-cents metres a l’est de Puig-Agut, al costat del camí que puja cap a Tagamanent i passa pel nord del Turó Vermell (41º 45’ 655 – 002º 16’ 767 – 711).
Es tracta d’un fons de cabana quadrada amb els murs que la delimitaven, de fins a 70 cm d’altura. Les mides exteriors fan 2,50 m de costat (1,70 m a l’interior). És una estructura exempta, excepte en el costat est, que està adossat a un petit marge.
Els murs són fets de peces de pedra rogenca sense relligar i fan uns 40 cm de gruix. Tenia una porta al sud, de 60 cm d’amplada. Per les restes que hi ha a l’interior, podria haver tingut una coberta de lloses de pedres rogenques.
Es troba a escassos metres al sud de l’ermita de Sant Martí, a tocar de la pista que puja al Bellver, tant a tocar que segurament la construcció de la pista va fer-se a costa de part de la casa (41º 44’ 852 – 002º 17’ 882 – 957).
Fa 12 m de llarg per 5 m d’ample i té uns murs de 50 cm fets de pedra i fang, dels quals es conserva fins a 1,5 m d’alçada a la banda de ponent. La cantonada és feta de pedres mitjanes treballades.
Tot i que podria no tractar-se d’una casa, les restes que es conserven semblen indicar que es tracta d’aquest tipus d’estructura.
Es troba al nord del collet de Vilardebò, a l’obaga de la Vila o de Vilardebò (41º 44’ 963 – 002º 16’ 925 – 696).
Segons Garcia-Pey (1998; 118) va fer-se per construir les cases de la rodalia i fer-hi reparacions.
Actualment no en queda pràcticament res i costa molt distingir-ne les escasses restes de l’estructura. Malgrat això, la presència de restes de teula, maons i culots indica que els murs amb forma més o menys quadrada que s’insinuen sota un gran bloc caigut corresponien a aquesta teuleria.
Just a sobre de la teuleria hi ha un petit biot on segurament es recollia l’aigua. Al costat de l’estructura hi ha un espai pla que segurament servia per pastar l’argila.
Es troben al sud del Folló (41º 44’ 290 – 002º 16’ 354 – 498 i 41 44’ 287 – 002º 16’ 368 – 496).
El primer té un diàmetre de 3 m i una altura màxima de 4 m. Està situat just a l’inici de la franja de pedres sorrenques, de manera que tota la roca calcària queda per sobre del seu nivell.
A escassos metres a llegant, hi ha un segon forn, parcialment enderrocat, del qual es conserva una paret de més o menys cinc metres d’altura, completament vidriada i tallada directament a la roca mare.
Al torrent de Vall-llossera es troba una pedra buidada per sota i recolzada sobre tres dels seus costats, tancada parcialment amb algunes pedres que no es pot considerar que arribin a formar un mur. Està clar que aquest espai va actuar com a precari refugi, donat que al seu interior hi cap, com a molt, una persona estirada i encara sense massa comoditats.
Segurament actuava com a complement de la cabana de carboners que hi ha lleugerament per sobre, de la qual encara es conserva el parador. Entre els dos punts es conserva un magnífic camí carboner que acaba perdent-se en els contraforts de la carena del Passarell.
Es troba entre ca la Tona i la Bauma, en un revolt molt pronunciat de la pista que baixa des del Bellit (41º 45’ 629 – 002º 17’ 715 – 649).
Es tracta d’un tancat fet amb pedra seca de 4 m x 3 m, amb murs de 50 cm. A la banda est hi ha una entrada de 80 o 90 cm d’amplada. Al costat nord, mig excavada al marge de terra i pedra, hi ha una petita barraca d’1 metre d’alçada per 40 cm d’amplada i 1 metre de fons. Està coberta amb petites lloses.
Just al davant de l’entrada al corral (al costat est) hi ha un petit pla, avui dia emboscat. La construcció de la pista va fer enderrocar la part sud del tancat. Segurament que es trobava al costat d’un camí.
Les Giragonses es troben en el curs mig del torrent del Purgatori, poc abans que aquest s’ajunti amb el sot del Bellit. El mapa de l’editorial Alpina indica el camí que resseguia el torrent per la riba dreta fins a ca la Tona, avui dia força brut però transitable.
Baixant cap a Aiguafreda, el camí passa pel costat de les restes de cal Tretxo (vegeu pàgina 361), que segurament només corresponen a una cabana. Després es passa per uns antics horts amb els murs que els protegien de les torrentades, fins que arriba al nord dels castanyers de Puig-agut. Aquí el camí s’eixampla clarament, perquè passa per sobre d’una carbonera de 8 m x 4 m (41º 45’ 858 – 002º 16’ 981 – 520). En aquest punt s’inicia un camí que fent ziga-zagues s’enfila a trobar la carena del Bellit (més o menys a la vinya del Bellit). Aquí també es troba un torrent que davalla en sentit nord-sud que presenta la peculiaritat d’haver estat conduït mitjançant uns murs que en delimiten el curs. Petites feixes indiquen la presència de vinyes dècades o segles enrere.
Una mica més avall, a la banda de muntanya del camí, trobem un espai per guardar eines (41º 45’ 869 – 002º 16’ 944 – 511) que fa 50 cm x 40 cm. Tot plegat indica una utilització agrària del lloc, idea que es reforça una mica més avall (41º 45’ 885 – 002º 16’ 871 – 499) on es troben les restes d’una cabana.
Aquesta cabana fa 3,80 m de llarg per 1 m d’ample i està completament ensorrada. Estava encastada al marge i per sobre seu passava un camí molt ben traçat i empedrat. Podem afirmar que es tracta d’una cabana perquè a la banda nord-oest hi ha una fornícula de 40 cm d’ample per 30 cm d’altura i 85 cm de profunditat, que sens dubte servia per guardar eines de certa longitud, com aixades o magalls. Sembla que aquesta cabana hauria fet, com a mínim, 1,20 m d’altura.
La coberta era feta per aproximació de filades i les lloses granítiques (i algunes de roca sorrenca) que la cobrien encara es troben a l’interior de les restes de la barraca. Tenia l’entrada al sud, sobre el mateix camí, i la porta feia 90 cm.
Les restes d’aquesta masia estan situades al nord del Purgatori, per sobre de la confluència del torrent d’aquest nom amb el de Vall-llossera (41º 45’ 598 – 002º 17’ 537 – 606).
En aquest cas, sí que les restes corresponen a una autèntica masia d’11 m x 11 m de costat, construïda amb parets de fins a 60 cm de gruix fetes de pedra i fang. Les cantoneres són ben treballades i fetes amb pedres petites. A la banda sud podria haver-hi hagut un forn. Es conserva fins a un metre i mig d’alçada de murs, sense cap evidència de les cobertes. Encara es reconeixen 4 grans espais, amb dos annexos adossats a l’edifici principal.
Al nord-est de la casa hi ha un espai tancat amb un mur de pedra que segurament corresponia a un corral per als animals.
A la banda est de l’edifici ha aparegut una peça de pedra rogenca de 80 cm x 70 cm i un gruix de 15 cm que podria correspondre a una pica o a una base de premsa de vi. Les dimensions de la part rebaixada fan 60 cm x 44 cm amb una profunditat de 4 cm.
Es troben al sud-oest i l’oest de la Casanova de Vallfornès respectivament, en els punts 41º 45’ 088 – 002º 19’ 823 – 1191 i 41º 45’ 179 – 002º 19’ 830 – 1186.
El primer, que es troba just a sota de la pista que baixa a Vallfornès, té una profunditat de 7 m i un diàmetre de 10 m. Està excavat a la pedra i presenta una petita zona de mur a l’est (a la part més baixa). Cal remarcar que dos grans faig han crescut a la banda sud i oest.
El segon fa 7 m de profunditat i 12 m d’ample. Tota la paret de la banda sud-oest, la més baixa, està feta amb pedra seca, fet que li dóna una gran espectacularitat. Al seu interior hi ha crescut dos grèvols.
Es troba al sud de les Pelunques, al costat de la pista que baixa a Vallfornès (41º 45’ 189 – 002º 20’ 015 – 1240).
Es tracta també d’una antiga masia (qui saps si originàriament havia estat un corral) convertida en un corral després de l’abandonament de les zones elevades del pla de la Calma. Recentment ha estat reconstruït el corral.
Actualment s’evidencien dos espais clarament delimitats, als quals s’accedeix per dues portes independents situades a la façana de ponent de l’edifici. El primer espai es troba al nord, i actualment està descobert. Fa 10 m x 11 m i tot fa pensar que havia estat l’antiga masia (sobretot la porta i la finestra de 60 cm x 80 cm que es trobarien a la façana principal, però també un desaigüe). La porta per accedir a aquest espai fa 1,40 m d’amplada. A dins, a la banda sud, una porteta i dos graons permeten entrar a l’espai sud, el corral en sentit estricte.
El corral és tan gran com la masia, tot i que el seu sòl és més pendent. S’hi accedeix per una porta de 2,20 m d’amplada per 2,30 m d’altura, oberta a la façana oest. Aquesta part està coberta per una teulada a una sola aigua, suportada per 4 grans columnes de 40 cm x 45 cm tallades en una peça de pedra sorrenca d’1,75 m d’altura, amb una base però sense capitell. En una d’ella hi ha gravada una creu i la data de 1952.
A la banda sud d’aquesta part hi ha una petita porteta, segurament afegida posteriorment, que servia per extreure més fàcilment els fems, aprofitant el pendent natural del terreny.
A la part de la masia les cantoneres, i sobretot a les portes i finestres, estan fetes amb pedra rogenca ben treballada. Les cantoneres són de pedres treballades de mida mitjana, disposades en forma d’ela.