Categoria: Tagamanent

Can Pere Coix

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Pere Coix
Can Pere Coix

Can Pere Coix és una balma habitada que es troba a llevant de la Perera (41º 46’ 703 – 002º 18’ 204 – 940).

Es conserva en força bon estat, tot i que una via d’aigua amenaça amb ensorrar el mur que delimita l’habitacle. Es tracta d’una construcció en pedra relligada amb una mica d’argamassa de 8 m de llarg per 5 m d’ample. Els murs fan 55 cm de gruix.

La porta d’entrada fa 1,50 m x 80cm i té una llinda plana sense cap inscripció. A la mateixa façana hi ha una finestra espitllerada de 40 cm x 35cm. Aquesta part està a punt de caure i ens consta que es va apuntalar recentment.

Balma de la Perera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de la Perera
Balma de la Perera

Es troba a llevant de la Perera, sota el mateix cingle on hi ha can Pere Coix (41º 46’ 720 – 002º 18’ 122 – 929).

Fa uns 25 m de llarg, aproximadament, per 8 o 10 d’ample i està totalment rodejada per un mur de pedra seca que no arriba a ajuntar-se amb el sostre. Aquest mur fa 80 cm de gruix i és fet de pedra rogenca del mateix lloc.

A la banda de ponent hi ha una estructura independent, de 6 m x 2 m, en el terra del qual es veuen 16 encaixos que no sabem explicar. Aquesta part està feta amb pedra seca menys treballada.

Segurament es tracta d’un corral per al bestiar amb un petit refugi per al pastor o pastors.

El pont del Sot del Pont

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Ancoratges del pont
Ancoratges del pont

El sot del Pont es troba al sud de la Móra i és travessat pel camí que duu de la Figuera a l’església parroquial. Per la importància d’aquest camí és fàcil suposar que en aquest indret es va fer una mena de passera, que hauria acabat donant nom a l’indret.

Per això, quan el camí travessa el torrent, en el punt 41º 46’ 986 – 002º 18’ 607 – 865, es veuen dos encaixos de bases d’un pont o d’una presa de 20 cm x 15 cm. A la banda de llevant del camí, un cop passat el torrent, també s’observen tres graons tallats en la roca.

El Molinot del Clot

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud-oest del Clot, en el llit del torrent (41º 47’ 101 – 002º 18’ 355 – 775), en un lloc actualment de difícil accés.

Podria ser que l’aigua que feia moure els ginys fos captada uns metres més amunt d’on es troben les restes i conduïda fins a la bassa mitjançant alguna canalització avui dia desapareguda. Sembla que hi hauria hagut una bassa, tot i que de reduïdes dimensions. Aquesta bassa desaiguava per un canal que duia l’aigua fins a un edifici situat uns metres més avall. Encara es veu el forat rodó que tancava la bassa.

La bassa conserva un graons volats que permetien pujar a la part superior i sembla que també entrar-hi a dins per netejar-la. Segurament va ser reomplerta posteriorment amb sorra per utilitzar-la com a horta; també hi ha restes de carbó d’una carbonera al seu interior.

L’edifici on estaria el molí pròpiament dit fa 5 m x 2,40 m, amb murs de pedra seca de 60 cm de gruix. A la banda inferior, aquesta estructura té un forat d’1,10 m x 0,65 m que permetia la tornada de les aigües al torrent.

Can Pere Bellit

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Pere Bellit
Can Pere Bellit

Es troba davant de la pedrera dels Frares, a la riba esquerra de la riera d’Avencó i a tocar d’aquesta, en el lloc on indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 46’ 223 – 002º 16’ 137 – 443).

Actualment amb prou feines es conserven els murs que delimiten un espai de 4,70 m per 7 m, amb uns murs de 80 cm de gruix. L’edifici es trobava adossat al marge i està construït amb pedra i fang, actualment totalment cobert de molsa i vegetació.

Segons Garcia-Pey (1998; 51), antigament s’hi molia ordi i blat. És possible que es tractés d’un molí, tot i que no n’hem pogut evidenciar cap element estructural clar: una mica més amunt del lloc on hi ha les restes de l’edifici hi ha una antiga presa i, poc més avall de la confluència entre la riera de Vallcambril i la riera del Pujol o d’Avencó, en el lloc on ara un pontet metàl·lic permet el pas elevat d’un petit canal, s’observen 4 ancoratges  excavats a la roca del terra, dos a cada riba (41º 46’ 203 – 002º 16’ 311 – 438).

L’edifici es troba enmig d’un hort, l’hort de can Pere Bellit, delimitat per feixes i murs de contenció que aprofita l’espai planer que queda en el meandre que descriu la riera d’Avencó.

La Sentinella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
La Centinella
La Centinella

És un tros de terreny carener que es troba al límit entre Tagamanent i Figaró. No sabem l’origen exacte del nom, tot i que podria correspondre a un lloc de guaita.
Aquí, sota un petit bloc, s’ha trobat un petit refugi, fet amb dues parets de pedra seca sota un petit baumat. No sembla haver tingut massa importància.
Resseguint la carena es troba un mur de pedra seca d’un cert interès, coronat amb una filera de pedres a plec de llibre. A la part inferior del mur podria haver-hi les restes d’una barraca, fet que fa pensar en què el lloc no fos un corral per guardar el bestiar. De tota manera, no deixa de ser una hipòtesi per demostrar.
El que sí és cert és que la zona és plena d’antigues feixes.

 

Refugi de la Centinella
Refugi de la Centinella

Mina del Serrat dels Frares

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Un centenar de metres al nord-oest i una mica per sota del nivell de la masia del Serrat dels Frares, just sota la línia d’alta tensió que baixa a Santa Eugènia, es troba una boca de mina d’1,15 m d’alçada i 55 cm d’amplada. Tot sembla indicar que es tracta d’una mina força moderna, com a mínim en la primera part.

De fet, a la mina es distingeixen dues parts força clares. La primera té un recorregut d’uns 10 m i té un recorregut lleugerament desviat a la dreta (segons es va entrant). Al final d’aquest tram es troba un petit bassal, superat el qual un graó ens permet entrar en una galeria encara més reduïda que marxa en direcció sud. El que s’ha explorat d’aquest tram és força rectilini, però no hem arribat al final de la mina.

Sembla que el conducte subterrani segueix el curs del que, a l’exterior, semblaria ser un antic camí rebaixat.

És possible que aquesta aigua es fes servir per regar uns camps que hi ha sota la seva boca, on també es troba una bassa (). De tota manera, actualment la poca aigua que en surt és captada per una conducció de plàstic.

 

 

El Serrat dels Frares

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Serrat dels Frares
Serrat dels Frares

Les restes d’aquesta masia, situades prop del serrat de la Casanova () no apareixen en cap mapa ni en el treball de toponímia de Garcia-Pey. Les hem trobades gràcies a l’amabilitat d’en Josep Àngel. Es troba enmig d’antigues feixes de conreu i pedreres, tot molt emboscat.

Es tracta d’una casa que feia un 10 m x 9 m, aproximadament, dividida en tres o quatre espais diferenciats i que sembla que tenia dos pisos. Encara avui dia es conserva un petit espai cobert, com una mena de cabana de 2 m de llarg per 1 d’ample, cobert de pedra seca en aproximació de filades.

A la banda sud sembla que hi ha les restes del que fou el forn.

 

Forn de calç de la Caseta del Seguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

A l’entrada del camí que condueix a la Caseta del Seguer (), a la banda nord del camí, es troba un antic forn de calç d’uns 5 m de diàmetre. La curiositat d’aquest forn és que actualment està reconvertit en una cabana: la fogaina funciona com a porta d’entrada, les parets interiors han estat encalcinades i són de color blanc i l’obertura superior ha estat tapada amb unes bigues de ciment i unes totxanes. S’ha aprofitat l’operació de cobriment del sostre per obrir una finestra a la banda sud, just a sobre de la porta.

A l’interior hi ha una estufa metàl·lica amb un tub que treu el fum cap al sostre.

Forn de calç de la Caseta del Seguer
Forn de calç de la Caseta del Seguer

 

 

Bassa de la font Amargosa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una bassa d’uns 15 m de llarg per 5 m d’ample i una profunditat aproximada d’1 m que es troba al costat de la font Amargosa (41º 45’ 672 – 002º 15’ 897 – 563).

Aquesta bassa recollia l’aigua de les mines de la font Amargosa (vegeu pàgina 152) mitjançant un rec i les conduïa cap al sud, mantenint més o menys l’alçada. Tot fa pensar que les seves aigües servien per regar els camps que hi ha per sota seu, en el lloc dit els Hortals.