Categoria: Tagamanent

Les restes d’aquesta casa, actualment en procés de restauració, es troben ubicades en un petit turonet que s’aixeca sobre el sot del Molinot o de can Bosc (41º 44′ 027 – 002º 18′ 386).
La neteja i restauració de la casa permet veure’n que constava d’un cos principal amb diverses dependències. La part principal tindria dos pisos. La construcció està feta amb pedra local ben escairada i lligada amb argamassa. La porta principal, amb una magnífica llinda que es comentarà tot seguit, conserva encara una frontissa amb part de la fusta cremada.
Sembla que una de les primeres referències històriques a aquest mas són del segle XII, quan s’esmenta “P. de Bosco” (però ho hi ha cap referència geogràfica que permeti afirmar que es tractava d’aquesta casa). El cognom apareix també en els fogatges de 1515 i 1553.
En uns documents de la masia de la Figuera de l’any 1767 es parla del minyó den Segarra que estava en “Sa Casa dels Boscos”.[1] I al 1780, s’enterrava a la Móra el fadrí Mariano Bosch, de 24 anys, mort quan  “(…) uns homens feiant carbo a la heretat del mas parera, y tirant tions costa avall un tio lo tocha”.[2] Cal tenir en compte, però, que sobre Vallforners existeix la masia dita la Casa del Bosc i, per tant, no es pot assegurar que aquestes persones fossin del mas Bosc de Tagamanent.
De tota manera, la utilització de pedres lligades amb argamassa  i les llindes de la casa fan pensar en una cronologia moderna, del segle XVIII. En una llinda en una finestra de la façana principal trobem inscrita la data de 1787; a la dovella de la porta principal, en força mal estat de conservació, semblen aparèixer les dates de 1787 i 1871, una creu i unes figures no reconeixibles.

A la banda de ponent de l’edifici principal, hi ha un petit edifici quadrangular, de dos pisos i una porta superior a la qual s’accedia des d’un camí. Segurament era la pallissa de la casa. Entre ambdós edificis hi havia l’era, possiblement coberta de lloses, però avui dia molt deteriorada.

Si voleu veure la porta i la seva llinda, vegeu això.

[1] ACOS, fons la Figuera, 1.
[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, A-C-D-M/1, sp.

Aquesta masia es troba al punt 41º 43′ 913 – 002º 17′ 320 – 665 i està inclosa dins del catàleg patrimonial de Tagamanent.

Era una gran casa, situada, com el seu nom indica, en un estrep planer a mitja alçada del vessant sud de Tagamanent.

Segons Anna Gómez, “Es tracta d’una estructura complexa formada per un cos principal on s’obren les diverses dependències o habitacions. L’estat de conservació d’aquest conjunt no és gaire bo, ja que bona part de la teulada està ensorrada i els nivells d’ús de les diferents estances presenten un important nivell d’enderroc. Es pot apreciar la planta baixa, amb l’entrada i la cuina, amb restes d’haver estat cremada. Serà en aquest punt on s’hi ubica el bugader de cendra i un forn d’ús domèstic. El sistema constructiu utilitzat es basa en els carreus de pedra poc treballats i de procedència local que es disposen en filades irregulars i lligats amb morter o argamassa. Les parets presenten un arrebossat interior i es conserva, en bona part les restes de les bigues i les teules de la coberta. Les obertures es disposaran simetricament en totes les cares de façana, aquestes estaran emmarcades per llindes de grans dimensions, en algun cas treballades.”

No hi ha cap evidència que permeti datar la construcció de la casa. Sabem, això sí, que un pergamí del segle XII esmenta “G. de ses Planes”, però es desconeix si aquesta referència coincidiria amb aquest mas o si es tractaria d’un mas anterior ubicat en un altre punt. Els diferents fogatges dels segles XV i XVI referenciaran “en Planes”, “lo mas Planes”, “na Planes viuda i Gaspar Planes”.

A la cuina de la casa es conserva un bogader de cendra de 95 cm de diàmetre per 60 cm d’alçada, parcialment trencat. També hi ha un forn en molt bones condicions (el departament superior fa 1,50 m de diàmetre per uns 50 cm d’alçada en el punt més alt.

Segons Anna Gómez, “Els bugaders de cendra s’utilitzen per blanqueja la roba, aquesta era rentada prèviament abans de fer la bugada. Es dissolia la cendra amb aigua calenta i mentre s’escalfava l’aigua, el bugader s’omplia de roba i s’hi tirava la cendra, refredada i netejada de pols. Després s’abocava l’aigua, quan havia arrencat el bull; i un cop escolada es recollia pel sobreixidor i es retornava a la caldera per tornar-se a escalfar.”

A uns tres-cents metres de la casa en direcció nord-oest, i lleugerament per sota, just a sota de la línia d’alta tensió, es troba la font de les Planes (41º 44′ 021 – 0012º 17′ 164 – 625). S’hi pot arribar per un camí que surt de la mateixa casa, avui dia molt perdut. La visita, però, té poc interès paisatgístic o excursionista. L’única cosa que val la pena remarcar-ne és el fet que es troba en el contacte entre les pedres sorrenques i la zona de pedra calcària, de  manera que l’aigua, en trobar la capa més impermeable de la primera, ha de sortir a la superfície. Actualment hi ha una captació que, mitjançant una mànega de plàstic, condueix l’aigua a un indret que no hem esbrinat.