Patrimoni Existencial

Font Fullosa

Publicat el 1 gener 20131 gener 2013 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una font de capelleta situada a ponent de Coma Alta i al sud de Barnils, just on s’ajunten el torrent que baixa de la Coma Alta i el torrent de l’Espluga, a la riba esquerra d’aquest i a l’altre costat de l’antiga fita de terme (41º 44’ 820 – 002º 11’ 94 – 750).

Està excavada a la roca i el dipòsit fa amb prou feines un metre cúbic. La porta que hi dóna accés fa 85 cm d’ample per 55 cm d’alt, i està coberta amb una gran llosa plana. Les parets són fetes amb pedra seca. A l’interior arriba a una altura màxima d’1,50 m. En el moment de fer la visita (setembre de 2012) es trobava seca. A l’interior, hi ha un tub de metall que recollia l’aigua i, com que no s’evidencia que sortís a fora en forma de raig, s’ha de pensar que conduïa l’aigua fins a la bassa de 5,50 m per 6,50 m que hi ha a tocar. Aquesta bassa, que es troba en una feixa que hi ha per sobre del llit del torrent, delimitat per un mur de pedra seca que la defensa de les crescudes del torrent, té uns murs de més d’un metre de gruix. A la banda del torrent té una rampa de 70 cm d’ample, feta amb una llosa plana, que servia per permetre sortir-ne els animals. Ens han dit que en aquest punt hi havia hagut un rentador, però actualment no se’n conserva cap evidència.

A la banda que dóna el torrent hi ha un rec o boixa (caldria verificar-ho amb una excavació).

Pladevall (2009; 52-53) documenta al costat de la fageda i la font Fullosa el mas Fontfullosa, ja present a inicis del segle XII, i diu que no hi ha restes evidents del mas, però sí uns petits plans i horts o feixes de conreu (com hem esmentat) i, a ran del camí, “(…) gairebé enfront de la font i antiga bassa, hi ha restes de pedres i fins i tot s’hi endevina un angle de parets que revelen segurament el lloc on devia estar ubicat el mas.” Aquest mas es va despoblar arran de la pesta de 1348.

Cabanes del pla de Montcau

Publicat el 31 Desembre 201231 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

El turó de Montcau, o de can Sunyer, es troba al sud de Gallicant, ja en terme de la Garriga. Es tracta d’un pla situat just al nivell dels 500 m sobre el nivell del mar, on ha crescut un bosc de pins i sobretot alzines que actualment està molt net.

A ponent del pla (41º 42’ 266 – 002º 16’ 121 – 501) es troba una cabana de pedra seca, exempta, que es conserva sencera. Té una planta en forma de ferradura o u invertida, amb un extrem recte i l’altre en forma d’absis semicircular. L’exterior fa 2,60 m x 3,10 m i arriba a una altura d’1,40 m. La porta d’entrada es troba a l’oest i fa 1,05 m d’altura i 70 cm d’amplada. A la zona de la porta, on el mur es més gruixut, arriba als 95 cm. Les mides interiors són de 2,60 m x 1,25 m amb una alçada màxima d’1,30 m. A la banda sud hi ha dues petites fornícules i una petita lleixa a la banda de llevant. El sostre està fet per aproximació de filades i tota l’obra és feta amb blocs calcaris plans, excepte en una part de la zona sud. El sostre s’ha impermeabilitzat amb una coberta de terra i vegetació viva.

Dos-cents metres al nord-est d’aquesta cabana, a tocar d’una petita pista que mor dalt del pla (41º 42’ 328 – 002º 16’ 236 – 494), hi ha les restes sense sostre d’una altra barraca. Sembla que també hauria tingut una planta de ferradura, tot i que una reforma posterior li dóna un aspecte arrodonit. Segurament la porta d’entrada també es trobava a l’oest. El diàmetre interior és aproximadament d’1,50 m i els murs fan entre 60 cm i 75 cm, i estan fets amb pedra i una mica de fang.

Un centenar de metres al nord, just a l’altre costat de la pista principal (41º 42’ 380 – 002º 16’ 254 – 488), es localitzen les restes del que segurament va ser una altra barraca. La zona ha estat tan remoguda, segurament en les ampliacions de la pista, que no es conserva la planta original i, per tant, no se’n pot fer una descripció.

En general, aquest espai semblaria haver correspost a una zona de conreu, més que no pas ramadera, aprofitant que la zona és pràcticament plana.

Font del Garet

Publicat el 30 Desembre 201230 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Situada en el torrent dels Boixos, al sud-est del Garet de Baix, a tocar de la masia i en el llit del torrent, al costat d’un antic pont (41º 49’ 166 – 002º 13’ 114 – 587).

Es tracta d’una font de cisterna que recull l’aigua del curs hipogeu del torrent. Des de fora es presenta com una petita cabana d’1’30 m d’ample i 1,25 m d’alçada, amb una porta de fusta de 50 cm x 75 cm. A la llinda de la porta (64 cm x 20 cm) hi ha gravada la data de 1691. A l’interior hi ha un espai de 2 m x 1 m x 1 m de profunditat, aproximadament, cobert amb una volta de mig punt rebaixada. En perpendicular a aquesta sala n’apareix una segona més petita que sembla acabar en un canal que va a buscar el curs de l’aigua al fons del torrent. La separació entre els dos espais es fa per una paret que serveix per decantar les possibles porqueries que podria dur l’aigua.

A la part est de la boca de la font hi ha les restes d’una antiga construcció d’1,80 m x 3,50 m, d’una alçada aproximada d’1,60 m, amb murs de 50 cm de gruix fets amb pedra i argamassa. La paret sud insinua l’arrencada d’una volta de mig punt. Creiem que es tracta d’un antic jub per guardar aglans, per la similitud que presenta amb el de la Tria (vegeu aquí).

En aquest punt, el torrent ha estat endegat per sengles murs de contenció fets amb pedra seca. Just a sota del pont per on es travessa per anar a la font hi ha una pedra de 60 cm x 35 cm, amb un forat rodó de 5 cm de diàmetre al mig, que pensem que podria correspondre a l’antiga boixa del jub.

En el mateix torrent, uns metres més amunt, a l’oest de la masia (41º 49’ 177 – 002º 13’ 084 – 592) es troba una font, amb una petita creu de fusta de 15 cm x 10 cm al brollador. Es va excavar en un aflorament de pedra tosca i té un petit rètol fet amb trencadís que diu “Año triunfal 1939”.

Casa Vella del Corral

Publicat el 29 Desembre 201229 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Segons la veu popular, entre el Corral de la Rovira i el Morro de Porc (41º 47’ 084 – 002º 12’ 053 – 949) hi havia hagut una casa que va desaparèixer quan es va desprendre el cingle sota el qual s’arrecerava. Es diu que hi varen morir set persones i que set taüts varen sortir cap a Centelles per ser enterrats al seu cementiri. Segons la veu popular encara s’hi veuen restes de l’edifici i a la paret uns petits forats que eren els encaixos de les bigues.

El cert és que per sota de la pista es troba un mur de 22 m de llarg i una alçada que arriba als 4,5 m, que permet una gran explanada avui dia trencada per la pista. A la banda de ponent presenta dos petits contraforts i a la de llevant un altre de més gran. Més a ponent s’evidencien uns grans blocs que haurien caigut de la cinglera, però no sembla que haguessin d’afectar la suposada casa. Al costat de llevant, la pista ha fet malbé l’antic camí que s’enfilava per una portella de curt recorregut; encara queden uns metres de la base de l’antic camí empedrat. Del que no hem sabut veure cap evidència és dels encaixos de les bigues.

Can Peric

Publicat el 28 Desembre 201228 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Sobre el saltant de can Peric, al sot de Furós, a la riba esquerra del torrent de l’Aliguer o de la Vídua (41º 44’ 220 – 002º 11’ 624 – 645).

Restes d’un edifici de 9,5 m de costat, dividit en tres espais diferenciats i tancats per murs fets amb pedra i fang de 60 cm de gruix. Es conserva en molt mal estat, tot i que les cantoneres eren ben escairades i fetes amb pedres mitjanes. La del costat nord-est arriba a 1,80 m d’alçada.

Al voltant i per sota de la casa hi ha diverses feixes i al sud es troba el saltant de can Peric, que servia per llençar els animals morts o que es volia que morissin, com passava al salt de Ca de Centelles.

Fita dels Tres Termes

Publicat el 27 Desembre 201227 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Fita dels Tres Termes Es troba al nord-est de Barnils, en el lloc on es troben els termes municipals de Sant Martí de Centelles, Sant Quirze Safaja i Castellcir (41º 45’ 432 – 002º 11’ 307 – 810).

Es tracta d’una pedra sorrenca d’1,25 m de llargada, treballada excepte en els 40 cm d’un extrem que eren els que anaven soterrats. La part aèria té planta triangular, amb costats de 20 cm cadascun, tot i que una de les arestes ha estat rebaixada i el tall no és perfectament triangular.

En un costat hi ha gravades les inicials “S. M.”, en un altre “S. Q.” i en el darrer, un altre cop “S. M.”. La lectura no ofereix cap dubte i no s’acaba d’entendre com és que es repeteix l’abreviatura de Sant Martí.

A escassos metres de la fita (41º 45’ 426 – 002º 11’ 311 – 816) hi ha una pedra amb diversos forats que no semblen naturals. El més destacat correspon a un forat rodó de 10 cm de diàmetre i 20 cm de profunditat, que segurament hauria correspost a un pal o creu, possiblement vinculada a la delimitació parroquial. Aquest forat travessa el bloc en el que està tallat, tot i que sembla que originàriament no es volia travessar-lo.

Complementen aquest forat altres marques fetes expressament fins arribar a una dotzena, possiblement productes de moments històrics i de mans diferents. Són petites incisions de 2-4 cm de profunditat, amb formes quadrades o rectangulars i un angle, complementat amb un parell de reguerons (que podrien ser naturals).

Creiem que es tracta de la fita original, que hauria consistit en un pal o una creu. De fet, optem per aquesta segona opció veient que els mapes de l’ICC donen a la carena on es troba el nom de serrat de la Creueta (topònim confirmat per informacions orals l’any 2012).

Fita de divisió entre Sant Martí i Sant Quirze

Publicat el 27 Desembre 201227 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a la part superior del torrent de l’Espluga, al sud de Barnils (41º 44’ 854 – 002º 11’ 114 – 762), a la riba dreta. Ens la va ensenyar Pere Sans, exalcalde de Sant Martí, qui ens va dir que la gent més vella del municipi coincidien en què era l’antiga fita del terme.

Es tracta d’una pedra dreta, d’1,50 m d’altura, sense cap inscripció, i amb una amplada de 50 cm en el punt més ample i un gruix de 22 cm.

Font del Ferro

Publicat el 26 Desembre 201226 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al costat de la Llavina, a tocar del torrent i pocs metres més amunt del pont peatonal que creua el torrent (41º 47’ 149 – 002º 13’ 848 – 474).

Uns graons permeten accedir a la font, on hi ha dos rajos. Un d’aigua convencional i un altre, a vegades sec, d’aigua ferruginosa (es troba dins una petita fornícula).

La font en si no té cap interès especial, però històricament va ser un dels llocs de Centelles vinculats al turisme que va intentar ser explotat comercialment a principis del segle XX. Aquesta font havia estat analitzada abans de 1910, igual com les de la font de la Llavina i de la Font Calenta, intentant descobrir les seves propietats terapèutiques. A més a més, es va intentar construir un establiment de banys a la Llavina.^{^[1]} L’intent d’explotació de l’aigua, però, va fracassar a causa de les dificultats per conservar aquesta en bones condicions un cop embotellada.^{^[2]}

[1] BAGÈS, Benet: “Centelles, estació d’estiu”. La Veu de Catalunya, 8 d’abril de 1910, p. 2.

[2] LLAVINA i VERDAGUER, Jordi: “El molí de la Llavina” a PLADEVALL i FONT, A.; LLAVINA i VERDAGUER, J.: Els molins del terme senyorial de Centelles. 500 anys del Molí de la Llavina (1497-1997). Centelles, Ajuntament de Centelles i Centre d’Estudis Centellecs, 1997. P. 36.

Casa, premsa i bassa sota can Saloma

Publicat el 25 Desembre 201225 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

La primera referència que vàrem tenir d’aquesta casa ens parlava d’uns forns de calç al cor de la Ciutat de Cartagena, però una anàlisi més acurada ens porta a una interpretació diferent. La casa es troba a l’oest de can Saloma (cal Toro segons el mapa de l’Alpina), una mica per sota (41º 44’ 061 – 002º 11’ 692 – 653).

Es tracta d’un edifici de 9,40 m d’ample per 6,20 m de fons (si es té en compte un annex la profunditat arribaria fins als 10 m). Encara conserva en força bon estat el forn de coure pa. Els murs són fets de pedra i fang i fan en una part 50 cm de gruix i en altres 60 cm. Tenia una porta a la banda sud d’1,80 m d’ample. Podria ser que hagués tingut dos pisos, però no es pot assegurar. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes escairades.

A tocar de la casa (41º 44’ 048 – 002º 11’ 701 – 672) hi ha una bassa pràcticament rodona de 8 m de diàmetre amb una boixa que acaba en una mena de mina. Al costat de la bassa hi ha una boca de mina, actualment seca i plena de terra, segons ens diuen per les obres de construcció d’una pista que hi ha al costat. Es conserven uns tres metres de recorregut, en una galeria que arriba a fer dos metres d’alt i 90 cm d’ample, coberta amb arcs de mig punt que aguantaven el sostre. El que semblaria una segona boca de mina és, en realitat, l’accés a la boixa. Fa 75 cm d’amplada per 1,20 m d’altura i té un recorregut de 3,5 m. El sostre és fet amb lloses planes. Al final del tot hi ha un decantador on anava a parar l’aigua que sortia de la bassa per dos petits forats rodons, que encara avui dia comuniquen amb la bassa.

Són precisament aquests forats el que ens indica que no ens trobem davant d’un forn de calç (tampoc les parets no estan vidriades, sinó cobertes de tosca) ni d’un pou de glaç.

Un element molt interessant es troba al costat de la casa, excavat en una petita paret calcària que hi ha al davant del portal, en el que sembla que hauria estat una era. Es tracta, segurament, d’una premsa de vi excavada parcialment a la roca.

Cabana Montserrat Caballé

Publicat el 24 Desembre 201224 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al final del carrer Montserrat Caballé de la urbanització del Pinós, per sobre del carrer i a tocar de la darrera casa (41º 47’ 381 – 002º 14’ 758 – 519).

De l’antiga barraca es conserva l’estructura principal i un annex que la individualitza. La planta és quadrada, d’1,50 m de costat i està feta amb pedra seca. Es troba excavada dins del marge i al costat d’un antic camí avui en desús. La coberta era feta, segurament, per aproximació de filades.

El que la singularitza és un annex que prolonga aquesta estructura cap a llevant, en part excavat a la mateixa paret de roca. Fa 1,40 m de llarg per 60 cm d’ample, de manera que sembla un petit corredor. Al final hi ha una pedra plana que surt a manera de prestatge (segurament per protegir el que s’hi posés de la humitat). A la banda sud, just al final d’aquest corredor, a nivell del terra, hi ha un espai buit que segurament era un petit amagatall.

Aquesta cabana segueix la mateixa tipologia de la que es troba a la Blanca (vegeu pàgina 364).

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: