Can Regàs

Can Regàs
Can Regàs

Documentada com a mínim des de 1882 (Pladevall, 2009; 110), aquesta masia es troba a llevant de Cabanyals, enfilada a mitja costa (41º 43’ 535 – 002º 11’ 707 – 663).

Té una forma quadrangular de 14 m x 5,50 m, dividida en tres grans espais. El de ponent correspon a la cuina, on segurament hi havia un forn en l’extrem nord-oest. L’espai de llevant sembla haver estat un corral i la seva paret nord és lleugerament corbada.

En el seu moment la casa tenia dos pisos i era bastida sobre uns murs de 60 cm de gruix fets en pedra i fang. Actualment se’n conserven 3 metres d’alçada a la paret nord. El pis superior havia estat, si més no en part, arrebossat.

A l’oest de la casa hi ha l’era, feta sobre la mateixa roca mare.

Casa al sud de can Saloma

Al sud-est del revolt de Paella, sobre el torrent de mas Bosc (41º 43’ 869 – 002º 11’ 666 – 604), es troben les restes d’una antiga casa. Avui dia estan pràcticament tapades per la vegetació.

El que es conserva són els fonaments d’un edifici de 9,50 m x 5,50 m, fet amb pedra i fang amb murs de 50 cm de gruix. L’edifici està dividit en dos espais i les cantoneres són fetes amb pedres grans força treballades. A l’est es conserva un metre i mig d’altura de paret. Aquesta casa no figura en cap mapa, a no ser que correspongui a can Cinto, un topònim que els mapes del segle XX situen de manera imprecisa al nord de Roquetes.

Font de Mas Bosc

Creu de la font de Mas Bosc
Creu de la font de Mas Bosc

Es troba a la confluència del torrent de Mas Bosc amb el torrent que baixa del coll de la Feu (41º 43’ 598 – 002º 12’ 797 – 656), just al sud-est de Mas Bosc, a la riba dreta.

La font, actualment molt malmesa, presenta una aixeta curiosa, que a vegades queda mig tapada per la runa i la vegetació. Just al costat hi ha una creu metàl·lica d’1,30 m x 70 cm feta amb peces de 10 cm d’amplada. La creu duu gravada la següent inscripció: “7 – 8 de 1943 José – Arjemi – Fabregas”.

Can Cartagena

Can Cartagena
Can Cartagena

Aquesta casa es troba una setantena de metres al sud de la cabana (41º 44’ 160 – 002º 11’ 694 649), també a tocar de l’antic camí. Es tracta d’un edifici de 10,70 m x 5 m, amb un annex de 3,40 m x 6 m a la seva banda nord-est. Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra, fang i restes de teules. Del mur oest se’n conserven pràcticament dos metres d’alçada. A la banda nord hi ha una obertura d’1,10 m d’ample, que podria correspondre a una finestra. Les parets són fetes de pedra relligada amb argamassa i en algun indrets fang. Les cantonades estan ben treballades, sobretot les que millor es conserven, a la banda oest.

Barraca de can Cartagena

Barraca de can Cartagena
Barraca de can Cartagena

Per sobre el sot de Furós i al costat del Barbot (41º 44’ 192 – 002º 11’ 673 – 630) es documenten les restes d’una antiga cabana de 5 m de costat, amb murs gruixuts (d’uns 50 cm). Les cantonades de l’edificació són poc treballades i fetes amb pedres de mides mitjanes. De tot el conjunt, el que millor es conserva són uns dos metres de la paret sud. Tot i que per les mides i la forma podria semblar que estiguéssim davant d’una teuleria, no hi ha cap evidència en aquest sentit. Es troba en el punt 41º 44’ 193 – 002º 11’ 681 – 640. L’antic camí passava per la seva cara nord, i si el seguim arribem a les restes d’una altra edificació.

Cova dels Ossos

Sala final de la cova dels Ossos
Sala final de la cova dels Ossos

Es troba en el vessant oriental del roc dels Esparvers, al cim del Querol, sobre la casa de la Collada (41º 49’ 231 – 002º 11’ 332 – 966).

Un petit mur vertical permet l’accés a una balma allargada força gran i no massa ampla (d’uns 10 m de llarg per un parell o tres d’ample) i pràcticament plana. A mida que la galeria s’endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides on acaba el recorregut (aproximadament un 10 m).

En aquesta sala es veuen unes marques de color vermell que indiquen el nivell de sediments que es varen excavar (segurament a inicis dels anys noranta del segle XX).

En les excavacions es varen trobar diferents elements, entre els quals un conjunt de 156 dents humanes, corresponents a no menys de 19 individus. Tot fa pensar que havia estat un lloc d’enterrament múltiple, d’entre el 2700 i el 1500 adC.

Sobre la cova podeu consultar aquest document.

Al sud i al nord-est de la cova, aproximadament a la cota 930 es troben una balma (41º 49′ 164 – 002º 11′ 308 – 933) i un petit refugi construït aprofitant una altra balma, incipientment tancada amb un petit mur de pedra seca (41º 49′ 282 – 002º 11′ 457 – 939).

Cova de Puig-antic

Cova de Puig-antic
Cova de Puig-antic

Es troba a l’est de la masia de Puig-antic, en un morro per on passa el límit entre Collsuspina i Moià, al peu del cingle (41º 48’ 279 – 002º 09’ 951 – 828).

Té uns 35 m de recorregut, principalment rectilini fins arribar a la part final. El seu traçat segueix una diàclasi ben marcada. La boca d’entrada fa un 5 m d’altura per 2 m d’amplada.

Poua de Puig-antic

Poua de Puig-antic
Poua de Puig-antic

Es troba a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l’est de la masia de Puig-antic (41º 48’ 327 – 002º 10’ 184 – 787).

Actualment només se’n conserva la meitat sud. Amb tot, es pot apreciar la seva forma i el seu perímetre arrodonit, de 9 m de diàmetre. Els murs són fets amb pedra seca i a la banda sud arriben fins als 4,50 m. La seva alçada va disminuint cap al nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent.

Un centenar de metres més amunt del torrent, però a la riba esquerra (41º 48’ 353 – 002º 10’ 225 – 802), hi ha una font, que alguns anomenen font de Puig-antic. Aquesta font regava uns petits hortes que encara avui dia s’intueixen al costat del torrent. El llit d’aquest curs hídric, pedregós i força llis, podria haver servit per retenir l’aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s’utilitzés per aquesta finalitat l’aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.

Caseta de l'Ullar

Caseta de l'Ullar
Caseta de l'Ullar

Es troba al sud-est del Soler de Bertí, al Serrat de Colomer (41º 43’ 074 – 002º 12’ 834 – 725), enmig d’uns camps, en el lloc on la situa el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina.

Es tracta de les restes d’un edifici de 10 m d’ample per 7,5 m de fons, dividit en dos cossos. Els murs que el formen fan 60 cm de gruix i són fets amb pedres i argamassa. Només un petit pany de paret sobresurt de la vegetació i permet veure que la casa havia tingut dos pisos comunicats per una escala.

Al mig de l’espai construït hi ha una pica de 85 cm x 50 cm x 15 cm. Semblaria que la porta principal es trobava a la paret sud.

El Soler de Bertí

Finestra al Soler de Bertí
Finestra al Soler de Bertí

Antiga masia situada entre el pla de l’Onyó i el collet de la Feu (41º 43’ 175 – 002º 12’ 672 – 789), actualment enrunada i molt modificada.

De la casa que apareix en el fogatge de 1497 (Pladevall, 2009; 110) pràcticament no en queda res, potser tan sols una finestra de llinda plana on s’insinua una decoració conopial. Aquesta finestra es troba a sobre d’un corral reforçat amb un contrafort al sud-oest de l’edifici. Part de la paret del corral la forma un gran bloc aprofitat en el lloc on es trobava.

L’edifici actual fa aproximadament 11 m x 12 m, en les mides interiors, i està format per 5 espais diferents, amb la cuina a la banda de llevant i la comuna al nord-oest. La porta principal es troba al sud, amb un arc escarser fet amb maons cuits. La teulada actual és a dos vessants, paral·lela a la façana.

En un espai adjacent, al costat del corral, hi ha un cotxe en mal estat, segurament uns Seat 600.