Forn de la Guixera del Garet

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Forn de la Guixera del Garet
Forn de la Guixera del Garet

Es troba en el marge que queda entre el camp i el camí que duu a la masia, enmig de la vegetació (41º 49’ 610 – 002º 11’ 549 – 913).

Tot i que aquesta masia havia fet d’hostal (es troba al costat mateix del camí ral), a partir de 1770 (i segur que anteriorment) es documenta la dedicació dels seus estadants a l’explotació del guix, activitat que donà nom a la masia. Més endavant es construí una gran sala amb volta de canó sota la casa que va servir de magatzem del guix. A la llinda de la porta del magatzem hi ha gravada la data de 1857 i el nom de “* Garet”.

Al camí, però, es troben dues estructures diferents.

La primera presenta la morfologia típica d’una teuleria de 4 m de costat i planta quadrada, amb parets d’un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Caldria un estudi detallat del lloc, perquè fa la impressió que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d’obra cuita, ja s’ha vist en un altre lloc que les teuleries podien servir també com a forns de calç. El que no podem afirmar amb rotunditat és que aquest fos el cas.

I no es pot afirmar que la teuleria servís per coure el guix perquè just al seu costat hi ha un forn de guix de planta rodona (3,5 m de diàmetre i uns tres metres d’altura conservada), a l’interior del qual s’accedeix per una boca d’aproximadament un metre d’alt i un metre d’ample, en forma d’arc rebaixat. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix.

Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc. El masover del Garet ens ha explicat que el guix l’extreien d’una zona a sobre de la Guixera, on hi havia hagut feixes, i que l’arrencaven a barrinades, que els feien tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament, però el nostre informant no els ha vist en funcionament.

 

Can Xona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Xona
Can Xona

Es troba entre mas Banyeres i Viladecols (41º 48’ 614 – 002º 12’ 430 – 631) i actualment està deshabitat i enrunat.

El cos principal de la masia fa 9,50 m per cada costat. Tenia dos pisos, l’inferior fet amb pedra i fang i el superior amb tàpia; amb murs de 50 cm de gruix. La teulada era a dos vessants en direcció nord-sud (perpendicular a la façana que suposem que estava al sud). La cuina es trobava a la planta baixa. Les cantoneres d’aquest edifici són fetes amb pedres grosses ben treballades.

A l’oest hi ha un edifici annex d’un 5 m de costa, amb teulada a dos vessants, que servia de cort o estable.

Cista de la Griutera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
La Griutera
La Griutera

Sobre la cova del Falcó, uns 650 m al sud de les antenes de telecomunicacions (41º 48’ 804 – 002º 11’ 888 – 998).

Segons Antoni Mañé (1996; 59), es tracta d’una cista de planta trapezoïdal no gaire ben conservada, composta per tres lloses orientades als punts cardinals. Hi mancaria la lateral del costat est i la coberta es troba trencada  per sobre del túmul. Fa 2m55 m de llarg x 1,60 m d’ample i 1,30 d’altura. Mostra el túmul força ben conservat, amb una planta circular i aixecat amb molta pedra. Potser també s’hi endevinen restes del cromlec.

Riucerdà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Riucerdà amb el Puigsagordi al fons
Riucerdà amb el Puigsagordi al fons

Les restes d’aquesta masia es troben sobre la Tosquera de Vinyoles (41º 47’ 895 – 002º 12’ 093 – 820).

Entre la ruïna total i la vegetació, es pot dir que avui dia amb prou feines en queden un pany de paret a l’oest de 4 metres de llarg i uns tres d’altura màxima. Es conserva també la cantonera oest, feta amb pedres petites lleugerament treballades. El mur que es conserva està fet de pedra relligada amb argamassa. Al costat d’aquestes restes hi ha dues nogueres i un til·ler de dos tanys. Un llorer ha nascut dins de les runes.

Documentalment sabem que aquesta masia estava unida a la propietat de Vinyoles i que tenia una planta baixa i un pis i 132 metres quadrats.[1]

[1] ABEV, Puigrefagut de Balenyà, 1 Vària, inventari de Domingo Puigrefagut del 12 de juny de 1922.

Refugi del Puig Vell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Refugi del Puig Vell
Refugi del Puig Vell

Es troba al nord-oest del Puig Vell, enmig d’un terreny de feixes abandonades i prop d’un gran roc (41º 48’ 080 – 002º 12’ 479 – 639). Està sobre un mur de pedra seca força ben conservat.

Aquest refugi aprofita un gran bloc desprès del cingle de 12 m x 7 m, la part superior del qual és pràcticament plana. Sota el bloc es va excavar un espai de 3,80 m x 4,30 m, interromputs per la presència a la banda de llevant d’un altre gros bloc. L’altura màxima d’aquesta estructura arriba als 2,20 m. A la banda de ponent s’han conservat mig encastades a la paret dues pedres que serveixen de lleixes per dipositar-hi objectes. A la banda sud hi ha un petit espai a la paret que actua de xemeneia.

S’accedeix al seu interior per una porta de marc metàl·lic d’1 m x 1 m, amb una reixa metàl·lica i un cadenat. El bastiment de la porta és fet de pedra, totxanes i ciment. En un pany de ciment hi ha escrit “MB”.

Sobre la porta hi ha un parell de forats que podrien correspondre als ancoratges d’un antic teulat; a la banda sud es troba un petit pany de mur de 40 cm de gruix, fet de pedra i fang que semblaria indicar un espai annex fora de l’espai cobert per la pedra.

Balma de l'Espluga

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de l'Espluga
Balma de l'Espluga

Es tracta d’una gran balma situada en el torrent de l’Espluga, al nord de can Torrents (41º 43’ 871 – 002º 09’ 624 – 622). S’hi accedeix remuntant el torrent des d’aquesta masia, ja que el cingle impedeix accedir-hi des de dalt.

Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica, potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009; 30) creu que aquest podria ser l’emplaçament del mas Espluga medieval (vers 1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents, topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que és l’amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.[1]

Va ser excavada parcialment al 1960. Actualment una pista forestal hi passa per davant.

[1] ABEV, Safaja, Sant Quirze, Y/3.

 

Balma de Roca Gironella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

 

Balma de Roca Gironella
Balma de Roca Gironella

Es tracta d’una balma de grans dimensions que es troba entre Cabanyals i Sant Miquel del Fai, en el curs del Rossinyol (41º 43’ 427 – 002º 11’ 530 – 552). S’hi pot accedir des del sud, per un camí que arrenca de la carretera asfaltada, just en el lloc on hi ha un petit mirador.

Tenim documentat el topònim del torrent i la roca Gironella en un document de 1582, quan també es parla de la casa del Cabanyal.[1] Penjada a mitja alçada, una lleixa permet travessar el curs del Rossinyol per sota, tot i que no té sortida per l’altre costat.

[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

Barraca de la solella de cal Guitzo

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba a ponent de cal Guitzo i cal Regàs, sobre la carena de llevant (41º 43’ 497 – 002º 12’ 121 – 750).

Actualment només en resten les primeres filades. Era una barraca de 2,5 m d’ample per 3,5 m de llarg; se suposa que la porta era a la banda sud. Els murs fan entre 50 i 60 cm de gruix i són fets amb pedra seca sense relligar.

Tota aquesta carena, des de sobre can Guitzo fins arribar al nord del Soler de Bertí, és plena de pedreguers que indiquen una ocupació agrària antiga i no continuada.

La Feu

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
La Feu
La Feu

Les restes d’aquesta masia es troben uns 250 m al nord-oest del coll de la Feu, just a sobre d’un cingle (41º 43’ 457 – 002º 13’ 054 – 794).

Actualment es conserva el perímetre de la casa, amb restes de murs d’un metre d’altura i 60 cm de gruix fets amb pedra i fang. Les dimensions són de 10 m x 8,60 m, dividits en dos grans espais. La casa estava construïda sobre un petit cingle que la limita pel sud-oest; a la banda sud, un mur va permetre continuar l’estructura del cingle per aconseguir espai per bastir-hi la casa. A la banda nord estava limitada per un antic camí que li feia de vall. Les cantonades són fetes amb pedra local treballada. A les rodalies es troben restes de teulins.

Un document del 26 de desembre de 1584 ens informa que Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, de Sant Miquel de Sesperxes, cedeixen als pilers Joan Azma i Bernat Defaludes, tots dos d’origen francès,  la meitat del bosc de la Feu, que acaben de comprar a Antoni Serra de Sant Quirze.

Aquest document diu que un cingle divideix aquest bosc i un torrent que davalla de l’Onyó i que es mescla amb el torrent del Bosc de les Taules. L’arrendament és per tota la producció del bosc, tan carbó com grans, productes en què ambdues parts aniran a mitges. Per començar l’explotació, però, en Bellavista i en Vinyoles donaran als pilers una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. Aquests la podran fer espletar durant quatre anys i els “sobredits piles” l’han de conrear a costa seva, anant a mitges, com es deia, tant en el batre, com en les llavors, el segar i el traginar.

De tota manera, el contracte especifica què passaria si els pilers s’absenten del lloc: els arrendadors posaran dos homes per cada piler “(…) tottemps y quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”. El contracte també especifica que els pilers hauran de deixar els brots d’alzina a cada soca d’aquest arbre, tot i que es poden fer càrrec de tota la llenya.[1]

[1] ABEV, Bertí, Sant Pere, R/1.

Can Guitzo

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Can Guitzo
Can Guitzo

Es troba al sud-oest de can Regàs, una mica per sota (41º 43’ 511 – 002º 11’ 670 – 633). Per arribar-hi la millor opció és prendre el camí que arrenca al nord de roca Gironella, representat en els mapes de l’ICC.

Aquestes runes corresponen a una casa de dos pisos, d’11 m x 9 m, i murs de 60 cm en pedra i fang (i en alguns llocs, argamassa). Sembla que la porta principal hauria estat al sud, mentre a la banda de llevant n’hi havia una altra amb llinda plana de fusta, actualment mig tapada amb pedra seca de manera que fa la sensació de ser una finestra. Aquesta darrera porta feia 2 m x 80 cm. Les cantoneres són ben escairades.

A la banda sud, junt a les restes de la porta, hi ha una finestra, a la planta baixa, amb forma d’espitllera que per dins fa 65 cm x 45 cm, mentre a fora en fa 40 cm x 13 cm.  En el pis superior es conserven restes d’arrebossat.

L’estat actual no permet distingir massa clarament els espais interiors, però a la banda nord-oest es troba un espai quadrat que podria correspondre a un cup o una cisterna.