Etiqueta: Cabanes

Cabana de les Sabrugues

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana de Sabrugues, Sant Feliu de Codines
Cabana de Sabrugues, Sant Feliu de Codines

Al vessant nord del turó de les Sabrugues, al sud de la Bauma d’en Xec (41º 41’ 971 – 002º 10’ 265 – 550).

Al turó de Sabrugues, Joan M. Vives hi ha descrit quatre barraques de vinya. Força per sota del seu nivell, en una zona enclotada que mira cap a la balma d’en Xec i enmig del bosc, es troba una altra cabana d’estructura semblant a algunes de les anteriorment descrites.

Es tracta d’una cabana amb planta amb forma de pe: una porta apuntada d’1,30 m d’altura i 55  cm d’amplada permet accedir a l’interior després d’un corredor de 60 cm (que correspon al gruix de la paret). Aquí s’obre un espai d’1,60 m x 1,40 m i 1,70 m d’altura màxima, cobert amb una falsa cúpula. La cabana és totalment exempta, tot i que la part sud-oest està parcialment enganxada al marge on ha estat excavada la part inferior de la paret. La coberta té forma arrodonia i està coberta de pedra i terra. Es conserva en perfecte estat.

Molí de la Madella

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)
Trull del molí de la Madella (Riells del Fai)

En el camí que porta a la Madella, a l’inici de la pujada cap a Sant Miquel del Fai.

Es tracta d’un edifici de tres pisos de planta quadrangular, adossat a la bassa del molí. A la part baixa hi ha els carcabans i a la banda de ponent una gran porta permet accedir a l’obrador. Al seu interior es conserva un trull d’oli i unes basses per elaborar aquest producte. La casa dels moliners era al pis superior, on hi havia hagut una cuina amb un forn i una pica. S’hi accedia per la part sud, per una porta independent. Algunes de les finestres de la façana principal (conopials) podrien correspondre al segle XV. Tenia una coberta a dues aigües perpendicular a la façana.

Al sud-est del molí hi ha les restes d’una barraca construïda davant la boca d’una teuleria o forn d’obra. El forn apareix tapat i reutilitzat com a camp de conreu. Segurament, aquesta barraca deriva del cobert que protegia l’entrada al forn. A l’interior hi ha una menjadora, que indica que l’edifici s’havia utilitzat com a estable.

A la porta de la Madella s’explica que hi ha una urpa de llop que és interpretada per la tradició oral com una mà humana transformada en llop d’un hipotètic crim passional. Una altra versió diu que era una lloba que es refugiava a la Bauma Rossa i tenia a la gent de la zona molt espantada, fins que la varen matar entorn el 1870.

Façana occidental del molí de la Madella, amb l’entrada a l’obrador

Cabana de Sant Bartomeu

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Sant Bartomeu

En l’antic camí que pujava de l’Adrobau fins al Jovany, al costat d’una línia elèctrica que porta energia a les instal·lacions que el CSIC té a l’Adrobau (41º 46’ 802 – 002º 21’ 651 – 732).

Cabana aèria de 3,20 m x 3 m, de la que es conserva un metre d’alçada i té el sostre ensorrat, amb un portal a la banda sud. Els murs són fets de pedra i fang i fan 40 cm de gruix.

Li donem aquest nom pel fet que ens varen indicar la seva existència després de comprovar que el topònim apareix al mapa de l’editorial Alpina i que en aquell indret no hi havia res especial. Gràcies a les gestions que va fer en Xavier Cateura, l’hem localitzada.

Caselles

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana als plans de Caselles

Zona de camps que es troba a llevant de la pista que condueix a Cambrodon. Segons la gent de la masia, es tracta d’una zona de camps, on mai ha existit cap casa. De tota manera, hi hem trobat les restes de dues barraques (41º 47’ 723 – 002º 21’ 540 – 1015 i 41º 47’ 717 – 1019).

Documentalment sabem que al 1736 Joan Puig, de la Castanya, ven a Francesc Casanovas dues peces de terra que es diuen les Caselles, que afronten amb Camprodon, camí ral de Vic a Palautordera, torrent de Caselles i mas Santandreu i a tramuntana amb el mas Camprodon.[1]

[1] ABEV, Castanya, U/1.

Fons de Cabana sota el Saní

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Fons de cabana que es troba a la dreta de la pista que puja de la Casanova de Sant Miquel cap al Saní, al sud del primer revolt de 180 graus (41º 47’ 379 – 002º 17’ 194 – 539).

Es tracta d’una estructura orientada al nord, de 3,20 m de llarg per 1,50 dm d’ample i una altura màxima actualment d’1,10 m. La paret est i sud és feta de pedra calcària, tallada en un gran bloc (roca mare), mentre la paret oest és feta de pedra seca. A la banda nord hi havia hagut l’entrada. A l’interior hi ha uns grans blocs de pedra sorrenca vermella que se suposa que formaven part del sostre que va caure. Està just al costat d’una figuera, fet que podria indicar la presència humana.

Cabana de Puig-Agut

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana de Puig-Agut
Cabana de Puig-Agut

Situada a uns quatre-cents metres a l’est de Puig-Agut, al costat del camí que puja cap a Tagamanent i passa pel nord del Turó Vermell (41º 45’ 655 – 002º 16’ 767 – 711).

Es tracta d’un fons de cabana quadrada amb els murs que la delimitaven, de fins a 70 cm d’altura. Les mides exteriors fan 2,50 m de costat (1,70 m a l’interior). És una estructura exempta, excepte en el costat est, que està adossat a un petit marge.

Els murs són fets de peces de pedra rogenca sense relligar i fan uns 40 cm de gruix. Tenia una porta al sud, de 60 cm d’amplada. Per les restes que hi ha a l’interior, podria haver tingut una coberta de lloses de pedres rogenques.

Cabana dels Cortals

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

 

Cabana dels Cortals
Cabana dels Cortals

Es troba al lloc anomenat els Cortals, al sud del collet de Font Pomereta, just després de travessar el torrent Gros (41º 48’ 967 – 002º 20’ 318 – 1154).

Es tracta d’un fons de cabana de 3,50 m de costat, construït sobre un petit espai terrassat, amb murs de pedra seca de 50 cm de gruix. La paret nord està constituïda per una paret d’esquistos força inclinada. Sembla que la porta es trobaria a l’oest. El mur sud és el que es conserva més complet, i arriba fins a 1,40 m d’altura màxima.

Per les restes que s’hi conserven, segurament el sostre estava format per blanques de ginebre i altres elements vegetals.

Cabana de la Trona

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana de la Trona
Cabana de la Trona

Es troba al sud-oest de la Trona, per sota d’on comencen les vies d’escalada, en un espai molt emboscat (41º 43’ 955 – 002º 14’ 420 – 743).

Es tracta d’una cabana de marge, construïda al costat d’un antic camí i enmig d’un terreny terrassat, en estat impecable. La porta fa 60 cm d’ample i un metre d’altura i està coberta per una llinda plana sense inscripcions. El mur exterior fa 70 cm de gruix i la planta de la cabana és en forma de pe, coberta per aproximació de filades. Fa 1,50 m de profunditat i 1,70 m d’amplada i la clau de la volta està desplaçat en relació al centre de la cabana (es troba en línia amb la porta, però aquesta es troba en un costat de la cabana).

A la banda de llevant hi ha una formícula de 25 cm x 30 cm x 50 cm de profunditat. Al sòl d’aquesta estructura s’han trobat restes de carbó i una pedra per poder seure a la banda nord-oest. A la part de fora, al costat de ponent de l’entrada, hi ha una petita escala formada per dos únics graons que permeten pujar a la feixa de sobre. Aquest tipus d’escales volades no és estrany en aquest lloc.

Cabanes de la Bassola de la Vall

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Una de les cabanes de la Bassola
Una de les cabanes de la Bassola

A ponent de la Bassola i Brugueroles s’estenen una sèrie de camps i un espai boscós i actualment abandonat que van baixant fins gairebé tocar la masia de l’Horta. En aquest espai hem localitzat quatre cabanes, que segurament formaven part del mateix conjunt que la que apareix en el següent apartat, però que per la posició geogràfica hem cregut millor descriure de manera independent.

La primera d’aquestes cabanes es troba a ponent de la Bassola (41º 44’ 967 – 002º 08’ 062 – 738), al nord d’un espai força pla, enmig del bosc. Té una planta irregular que recorda una figura semicircular, amb la porta en un dels extrems (oest) i una profunditat de 2,50 m. Tot i que actualment no presenta sostre, se suposa que era coberta pel sistema d’aproximació de filades. És una edificació aèria.

Una mica més a ponent i lleugerament per sota, en un espai força desboscat (41º 44’ 951 – 002º 08’ 003 – 731), es troben les restes, una mica millor conservades, tot i que sense sostre, d’una altra cabana aèria, de planta arrodonida de 3,25 m de diàmetre i murs de 60 cm i la boca oberta a la banda sud-oest.

Encara una mica més a ponent, i lleugerament per sota, enmig del bosc, es troben les restes d’una tercera cabana arrambada a un marge, de planta rodona per dins tot i que per fora és més aviat quadriculada. Té la porta a l’oest i unes mides semblants a l’anterior. La porta es trobava a l’oest i la coberta, avui inexistent, era feta per aproximació de filades. Al voltant d’aquesta cabana hi ha algunes feixes formades amb pedres col·locades verticalment.

El conjunt es complementa amb les runes d’un altra cabana situada més al nord,  a l’altra banda dels camps (41º 45’ 065 – 002º 08’ 010 – 715). El seu estat és tan precari que no ens atrevim a descriure-la.