Font de Puig-Alt

Cisterna de la font de Puig-Alt
Cisterna de la font de Puig-Alt

Es troba just al nord de la masia de Puig-Alt, en el llit del torrent de Rocallisa, sota el marge d’un camp (41º 47’ 846 – 002º 11’ 301 – 903). Un camí amb un tren en miniatura, que comença a la casa, porta fins a la font.

És del mateix estil que la de Mirambell, però una mica més gran. L’entrada està formada per una galeria de 3 m de recorregut per 1,70 m d’ample i 2,30 m d’alçada màxima, coberta amb una volta de canó feta amb pedra seca relligada amb argamassa i disposada a plec de llibre. A la paret de l’esquerra (oest), al final, hi ha una porta de 55 cm d’ample per 80 d’alt, feta en pedra tallada, tancada amb una portella de fusta que presenta una obertura quadrada. La llinda té una creu gravada i una inscripció, segurament posterior, que diu “Font”, però no es pot llegir res més. També una data mig esborrada i força posterior que diu “X 63”.

Aquesta porta dóna accés a cisterna on es recull l’aigua, que raja de la paret nord-oest. Es tracta d’un espai fet amb pedra seca de 2 m de llarg per 1 m d’ample i una altura d’1,60 m. Dins d’aquest espai hi ha una cisterna excavada a la roca d’1,50 m x 85 cm  io 90 cm de profunditat. A la banda sud, entre la cisterna i la paret hi ha un espai d’una vintena de centímetres que permet entrar a l’interior de l’estança.

L’aigua, després de passar per la cisterna, surt pel seu llavi superior i passa per un canaló excavat en una pedra. Cau a raig i és recollida per una canalització subterrània que la treu a fora, fins que uns metres més enllà surt a l’exterior  i un canal la condueix fins a una gran bassa que hi ha uns metres per sota (41º 47’ 748 – 002º 11’ 267 – 885).

Escrivim Puig-Alt seguint el criteri de l’Institut Cartogràfic, i no Pujal com ho fa el mapa de l’editorial Alpina.

Font de Mirambell

Font de Mirambell
Font de Mirambell

Es troba a llevant i sota Mirambell, en el llit del torrent (41º 48’ 226 – 002º 11’ 200 – 901). Consta d’una gran volta de 2,60 m d’ample i 1,80 d’altura, feta amb pedra relligada amb argamassa disposada a plec de llibre, que descansa sobre dos bancals perpendiculars. L’aigua raja d’un tub metàl·lic i cau en una pica de pedra. Una porta quadrangular indica que es tracta d’una font de mina.

Font sota el coll del Fabregar

Font sota el coll del Fabregar
Font sota el coll del Fabregar

Es troba al racó de l’Om, a mig camí entre el coll del Fabregar i aquesta masia (41º 45’ 396 – 002º 12’ 066 – 840), just enmig del torrent.

Es tracta d’una petita caseta que dóna accés a un pou de poca profunditat on es recull l’aigua que circula pel corrent hipogeu. El conjunt fa la impressió que la petita caseta és un afegitó posterior i que originàriament la font estava feta amb pedra seca. Aquesta construcció exterior fa 1,20 m d’ample, 0,90 m de fons i 1,40 m d’alçada màxima, amb una petita teuladeta a dos vessants.

A l’interior tres graons permeten arribar fins al nivell de l’aigua, amb un desnivell fins al sostre d’aproximadament 2,50 m. En conjunt fa un parell de metres de recorregut. L’aigua es recull en una bassa subterrània que presenta un accés superior.

A escassos metres a ponent de la font, a tocar del bosc, en el límit del camp, hi ha una zona més o menys quadrada, d’uns 8 metres de costat, parcialment excavada a la roca mare i rodejada per parets (la del sud correspon a un antic camí, però la de llevant és un mur de pedra seca fet expressament). Fa la impressió de ser una antiga poua de glaç, però no ho hem pogut verificar. Si es verifiqués aquesta hipòtesi, es podria pensar que la bassa que s’ha esmentat anteriorment podria correspondre a un conjunt d’explotació del glaç com el que hi ha una mica més avall en el mateix sot.

No es tracta de la font del Fabregar, que es troba més a ponent.

 

 

 

Font Morta

Font Morta
Font Morta

Es troba encastada en un camp a tocar de la Caseta, sobre l’aparcament de l’església parroquial de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 895 – 002º 12’ 230 – 727).

Es tracta d’una font de biot intermitent, construïda en un edifici que fa aproximadament 2,20 m, per 1,50 m i té 1,80 m d’alçada. Té una volta de mig punt formada per 12 peces més la dovella a la part exterior; a l’interior hi ha una volta amb pedres posades a plec de llibre. A l’interior es distingeixen dues parts: l’oriental, que ocupa aproximadament 1,20 metres, està format per un sostre fet de maons. La part occidental l’ocupa un petit pou d’uns dos metres de profunditat que permet veure la roca mare i que, en èpoques humides, arriba a omplir-se d’aigua.

Es diu que en època de pluges l’aigua aflora a la base de la font, perquè la roca és porosa. Fora de moments de grans precipitacions acostuma a estar seca. De tota manera, sota el marge on es troba s’ha construït un rec per evacuar l’aigua que en pugui arribar a sortir.

Casa Xica de Bellavista Nova

Dos-cents metres al sud de Puig-Arnau, a sota de la pista que duu a Bellavista Nova, però a tocar de la mateixa (41º 44’ 111 – 002º 13’ 617 – 821) es troben les restes del que suposem que havia estat una casa (o en tot cas una barraca de grans dimensions). L’hem localitzada gràcies a les indicacions d’uns talladors de bosc.

L’estructura presenta un espai rectangular de 9,50 m o 10 m de llarg orientat d’est a oest i d’una amplada imprecisa, però com a mínim de 5,50 m. A l’extrem sud-est podrien trobar-se les restes del forn, fet que confirmaria que ens trobem davant d’una casa. De tota manera, aquesta no apareix en cap mapa, ni la gent de Puig-Arnau no coneixien la seva existència. L’estructura presenta encara avui dia les restes d’un petit vall que la separava del marge. Els pocs murs que es conserven arriben a un gruix de 55 cm.

Segurament el camí tradicional passava a tocar de la casa, però per la seva cara oest.

La casa es troba a la part superior del torrent de la Pomereta, on encara avui dia hi ha un biot que podria correspondre a la desapareguda font de la Pomereta (41º 44’ 157 – 002º 13’ 414 – 749). Just a sota hi ha una balma força gran però que no presenta cap indici d’haver estat ocupada (41º 44’ 149 – 002º 13’ 344 – 724).

Font de Sauva Negra

Gravat en un arbre de Sauva Negra
Gravat en un arbre de Sauva Negra

Oficialment es troba en terme de Castellcir, però a molt poca distància de Sant Martí de Centelles.

Es tracta d’un indret al nord del Collet de la Terma, en una zona ombrívola i obaga. Aquest emplaçament ha permès la presència d’un petit clap de fageda enmig de boscos de roure o alzines. Al centre d’aquet espai es troba una font que es diu que té aigües sulfuroses. El topònim es documenta al 1237 com a Silva Nigra (Garcia-Pey, ; 127)

Tradicionalment ha estat un lloc d’atracció de visitants locals i forasters, com ho proven les diverses inscripcions que es veuen en els arbres. En una d’elles llegim “Viñas 1821” (la data podria ser 1891).

 

 

 

 

 

Casanova del Castell

Casanova del Castell
Casanova del Castell

Es troba al nord del castell de Castellcir i a ponent del pla de Bruga (41º 46’ 810 – 002º 10’ 457 – 822). Actualment es conserva en força bon estat, tot i estar deshabitada.

Es tracta d’una masia de tres pisos i tres cossos, coberta amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal (orientada al sud-est). Té una planta quadrada de 14,30 metres de costat, i a la banda oest hi ha uns corrals adossats que fan 11,40 metres de llarg.

Al pis de baix es troba l’entrada i la cuina i menjador a la dreta. A la banda esquerra hi ha diverses corts i corrals. El segon pis es dedicava a habitacions i el pis superior també havia servit per a la mateixa finalitat. A l’oest hi ha un ala adossada amb corrals; als sud hi ha un altre edifici independent amb més corrals. La casa no conserva cap llinda amb inscripcions i les cantonades estan fetes amb pedres tallades i ben escairades. Sobre la porta principal, on es troba la sala, hi ha un petit balcó.

Can Capó

Can Capó
Can Capó

Es tracta d’una magnifica masia  de dos pisos situada sobre un cingle que domina el tram superior del torrent de Mas Blanc o de les Hortes (41º 44’ 518 – 002º 12’ 814 – 722).

La casa està orientada al sud-est, enmig d’una àmplia zona solella. Un petit pont de pedra seca, amb volta de mig punt molt poc treballada, permet accedir a una font. L’aigua raja d’enmig d’unes pedres i es recull en un gran cocó abans de marxar cap al torrent. Al costat mateix hi ha una gran bassa que s’omplia amb l’aigua de la font.

La masia està a escassos metres del cingle, de l’extrem del qual està separada per un seguit de corts i corrals. Tot plegat fa l’efecte d’un espai tancat a l’exterior, tot i que la porta del barri no es conserva. Val la pena ressaltar la cuina menjador de la masia, situada a la planta baixa i força equipada. Conserva encara el forn i els fogons. També unes rajoles blanques a la paret. Tot plegat sembla indicar un abandonament força recent.

Estava coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a l’eix de la façana principal.

 

Pont de can Capó
Pont de can Capó

Font del Pollancre

Font del Pollancre
Font del Pollancre

Es troba entre Bellavista Nova i el pla de Barnils, per sobre de la pista (41º 43’ 727 – 002º 13’ 691 – 865). L’aigua neix en una esquerda de la roca i és recollida en una petita cisterna. Just a sota hi ha una bassa de construcció recent que en recull l’aigua.

Antigament, aquesta aigua baixava cap al torrent de les Roquetes, on era recollida per un rec que la duia per la banda nord del torrent fins a una bassa (41º 43’ 808 – 002º 13’ 492 – 791). En realitat és una presa d’un parell de metres d’alçada i un de gruix, formada per un doble mur. La resta de la bassa és feta també de pedra seca i fa uns 10 o 12 metres de diàmetre. Aquesta zona figura en els mapes antics com els Horts de Bellavista, horts que evidentment eren regats amb l’aigua d’aquesta bassa i que avui dia han desaparegut convertits en conreus de secà.

Font del Boix

Es troba al sud de Bellavista Vella i apareix ben indicada en el mapa de l’editorial Alpina (41º 43’ 838 – 002º 14’ 036 – 802); de tota manera, estava més a prop de can Rumbeia. Es tracta d’una font de cisterna, que recull l’aigua en un dipòsit, del qual surt mitjançant una aixeta metàl·lica. Quan l’aigua sobreïx es forma una bassa just al davant i arriba fins i tot a deixar l’aixeta submergida.

Segons Enric Garcia-Pey (2007; 49) és feta de pedra picada i “(…) de tant d’entrar-hi els càntirs, es va anar esmolant i fa un call fondo”. De fet, es tracta d’una font amb pedra seca que té una pedra picada com a llavi exterior. Aquesta pedra presenta una part corbada que és on se suposa que s’hauria gastat de passar-hi els càntirs, un extrem que considerem poc creïble.