Masies – Pàgina 10 – Patrimoni Existencial

Ca l’Escanyolit

Publicat el 28 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Petita masia que es troba en el llit del torrent de les Fontanilles, abans d’arribar al torrent Fosc, al seu marge dret (41º 48’ 655 – 002º 10’ 687 – 851), just en el lloc on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’Editorial Alpina.

Es tracta d’un edifici de planta quadrada de 9 m x 9m aproximadament i dos pisos, que té afegit un petit espai a la banda nord-est. Les cantonades són fetes amb pedra treballada i ben escairada. A la part sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica i la boca del forn (que ha perdut la resta). Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra i fang. Sembla que tindria una coberta a dues aigües feta amb teules àrabs i que la porta hauria estat al cost sud-oest.

A la banda nord-oest, adossat a la petita cinglera, hi havia un parell d’espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l’edifici principal hi ha un ampli espais, segurament l’era de la casa, delimitada per un mur de pedra seca. Al final de l’era hi ha un gran roure molt envellit i una fita amb la inscricpicó “SC” (Santa Coloma) a la banda sud i “B” (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal.

Al costat del roure i la fita, un pont natural de pedra, de 9 m de llarg i 1,5 m d’ample permet travessar fàcilment el rierol (un antic camí feia la volta ple gorg de sota i se suposa que era utilitzat quan hi havia de passar animals). El pont es troba un s6 m per sobre del llit del torrent.

Ca l'Escopeter

Publicat el 16 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una gran masia situada a la serra de la Codina, molt a prop de can Ferra (41º 44’ 381 – 002º 10’ 465 – 763).

La casa presenta una estructura pràcticament quadrada de 9 m per 9,50 m, amb un petit cos afegeix a la banda sud-oest. A la banda nord, el mur fa 40 cm de gruix, mentre el mur interior en fa 50, fet que indica que es tracta d’una construcció posterior, com s’evidencia encara avui dia en l’estructura de la teulada (a dues vessants i amb teules àrabs). Els murs són fets de pedra i fang.

La casa presenta un gran contrafort a la cantonada sud-est, que arriba a fer 90 cm de gruix. El contrafort es manté dempeus mentre la paret que aguantava ha caigut. El conjunt de l’edifici principal havia arribat a tenir tres pisos a la part central. Les cantonades eren ben escairades.

A l’angle sud-est, a tocar del contrafort, hi ha una bassa que recollia aigua de pluja, a l’interior de la qual s’accedeix mitjançant una escala volada. A l’angle sud-oest, però separat de l’edifici principal, es troba una segona construcció de dos pisos d’aproximadament 5 m x 5 m i murs de 50 cm de gruix. Té una porta a la banda de llevant del pis inferior i una al primer pis, a la banda nord. La porta inferior és força ampla, ja que fa 1,10 m per 1,50 d’alt. A la porta del primer pis sembla que s’hi accedia amb una escala que s’hauria perdut o, més probablement, amb algun tipus de tarima de fusta des del cim d’una feixa annexa a l’edifici. Creiem que es tracta de la pallissa de la casa.

Can Ferra o la Caseta d'en Rovira

Publicat el 15 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Masia situada sobre la serra de la Codina, al nord de la Rovireta, en un indret molt assolellat i ventilat (41º 44’ 307 – 002º 10’ 425 – 761). Es tracta de l’edifici que el mapa dels Cingles de l’editorial Alpina anomena ca l’Escopeter. De tota manera, en el mapa de 1790 ja apareix en aquest lloc i amb aquest nom.

A finals del segle XVIII aquesta masia es coneixia amb el nom de la Caseta d’en Rovira. Fa 11,5 m de llarg per 6 m d’ample i està situada sobre un petit cingle, del que està separada per encara no un parell de metres. En aquest parell de metres es troba un contrafort i una estructura que, tot i que no s’ha comprovat, podria correspondre a un forn de pa.

Els murs interiors fan 60 cm de gruix i són de pedra i fang. La casa tenia dos pisos, amb algunes finestres petites. No es pot dir a quin lloc es trobava la porta principal, tot i que és possible que fos al sud.

A la banda sud hi ha una explanada que podria correspondre a l’era de la masia, i a l’extrem, una edificació de dos pisos de 4,30 m per 4,70 m que segurament era la pallissa.

La casa està situada enmig d’un continu de feixes que arriben fins a ca l’Escopeter.

Mas Cucut

Publicat el 14 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de Puigdolena, just en el lloc on ara hi ha una antena de telecomunicacions (41º 43’ 751 – 002º 10’ 442 – 730).

Avui dia només queden els fonaments del que fou una masia d’11 m x 9 m i murs de 60 cm de gruix fets amb fang i pedra, que es trobava en un ampli espai, assolellat i ventilat, convertit en feixes i terrasses. Les cantonades, especialment la sud-est que és la que millor es conserva, eren fetes amb grans blocs lleugerament treballats i lligats amb argamassa. És possible que al costat nord-est hi hagués hagut el forn del pa.

La primera referència que tenim d’aquesta masia ens duu a l’any 1777, quan se li deia “Agoita si Plou”. Més endavant es coneixia simplement com can Agoita, fins que al 1799 passà a anomenar-se mas Cucut, nom amb el qual encara avui dia es coneix.

La Tuna

Publicat el 11 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les restes d’aquesta masia, que estava unida al Giol i al Bonifet, es troben al sud de la Penyora, a tocar de la pista, just al nord el pas de la Tuna (41º 46’ 786 – 002º 10’ 073 – 712).

Petita casa, de 7 m x 10 m aproximadament, de la qual es conserven uns dos metres de parets a la banda oest i un metre i mig a la nord. A la resta, només en queden els fonaments. Està feta amb pedra i fang, tot i que en alguns llocs s’ha utilitzat argamassa. Les cantoneres estan ben escairades, amb pedres mitjanes tallades de manera poc acurada. Un petit vall separa la masia del marge de la muntanya. És possible que tingués dos pisos, perquè la part inferior del mur fa aproximadament 60 cm de gruix, però més amunt només en fa 45.

Can Pere Bellit

Publicat el 3 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba davant de la pedrera dels Frares, a la riba esquerra de la riera d’Avencó i a tocar d’aquesta, en el lloc on indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 46’ 223 – 002º 16’ 137 – 443).

Actualment amb prou feines es conserven els murs que delimiten un espai de 4,70 m per 7 m, amb uns murs de 80 cm de gruix. L’edifici es trobava adossat al marge i està construït amb pedra i fang, actualment totalment cobert de molsa i vegetació.

Segons Garcia-Pey (1998; 51), antigament s’hi molia ordi i blat. És possible que es tractés d’un molí, tot i que no n’hem pogut evidenciar cap element estructural clar: una mica més amunt del lloc on hi ha les restes de l’edifici hi ha una antiga presa i, poc més avall de la confluència entre la riera de Vallcambril i la riera del Pujol o d’Avencó, en el lloc on ara un pontet metàl·lic permet el pas elevat d’un petit canal, s’observen 4 ancoratges excavats a la roca del terra, dos a cada riba (41º 46’ 203 – 002º 16’ 311 – 438).

L’edifici es troba enmig d’un hort, l’hort de can Pere Bellit, delimitat per feixes i murs de contenció que aprofita l’espai planer que queda en el meandre que descriu la riera d’Avencó.

La Casanova

Publicat el 31 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba sobre el sot del Bosc Negre (sot del Bac) i sota el cingle de Bertí, a ponent de can Volant (41º 43’ 399 – 002º 14’ 400 – 631).

Malgrat la vegetació i la ruïna que presenta l’edifici, sembla que encara es poden distingir dos grans cossos separats per un pati, amb espais de dos pisos superposats. Els murs fan 60 cm de gruix i estan formats per pedra local relligada amb fang. Segurament el de la banda sud corresponia a una pallissa o un corral, mentre el de més a llevant era la masia.

En aquesta darrera es distingeix força bé la cuina, on hi ha un forn negre que es conserva complet. Fa 1,60 m de diàmetre per 1,20 m d’alçada, de manera que es pot estar al seu interior. Els primers 55 o 60 cm són excavats directament a la roca mare; a sobre seu hi ha una corona de 15 cm de gruix formada per totxos posats en posició vertical. A partir d’aquí comença una volta semiesfèrica feta de petites peces de fang cuit. La boca, feta amb tres grans peces de terra sorrenca vermella, fa 655 cm d’alçada per 45 cm d’ample.

El mapa d’Ernesto Almodóvar de Sant Quirze de Safaja, de l’any 1924, documenta aquesta casa en estat ruïnós, tot i no donar-ne el nom. Segons Garcia-Pey (2009; 64), formava part de la propietat de mas Prat.

Rectoria de la Coma del Bosc

Publicat el 29 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba uns dos-cents metres al sud-oest de l’actual església, just al costat del camí del grau de Sant Martí (41º 45’ 873 – 002º 12’ 198 – 739) i per sobre de la Font Morta i la Caseta.

El topònim la Coma del Bosch es remunta, com a mínim, a principis del segle XIII, però les referències a la rectoria són aproximadament del segle XVII. L’edifici fa més de 12 metres de llarg i es fa difícil calcular l’amplada perquè sembla que falta la paret oriental. Sembla que s’hi dibuixen quatre grans estances, separades per murs de 60 cm de gruix i que en alguns punts arriba a tenir fins a tres pisos. Es troba adossada al marge i es va construir amb pedra local i argamassa, amb algunes cantonades força ben treballades.

Casa Xica de Bellavista Nova

Publicat el 27 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Dos-cents metres al sud de Puig-Arnau, a sota de la pista que duu a Bellavista Nova, però a tocar de la mateixa (41º 44’ 111 – 002º 13’ 617 – 821) es troben les restes del que suposem que havia estat una casa (o en tot cas una barraca de grans dimensions). L’hem localitzada gràcies a les indicacions d’uns talladors de bosc.

L’estructura presenta un espai rectangular de 9,50 m o 10 m de llarg orientat d’est a oest i d’una amplada imprecisa, però com a mínim de 5,50 m. A l’extrem sud-est podrien trobar-se les restes del forn, fet que confirmaria que ens trobem davant d’una casa. De tota manera, aquesta no apareix en cap mapa, ni la gent de Puig-Arnau no coneixien la seva existència. L’estructura presenta encara avui dia les restes d’un petit vall que la separava del marge. Els pocs murs que es conserven arriben a un gruix de 55 cm.

Segurament el camí tradicional passava a tocar de la casa, però per la seva cara oest.

La casa es troba a la part superior del torrent de la Pomereta, on encara avui dia hi ha un biot que podria correspondre a la desapareguda font de la Pomereta (41º 44’ 157 – 002º 13’ 414 – 749). Just a sota hi ha una balma força gran però que no presenta cap indici d’haver estat ocupada (41º 44’ 149 – 002º 13’ 344 – 724).

Masia incògnita prop de la Collada

Publicat el 22 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Tot i que actualment el que es conserva sembla ser una balma, l’anàlisi detallada d’aquestes runes permet veure que es tracta d’una masia semblant al cas de can Bauma d’Aiguafreda (vegeu això).

Es troba a uns 150 metres al sud-oest de la Collada, sota un petit cingle (41º 44’ 521 – 002º 10’ 962 – 824).

La balma pròpiament dita fa uns 10 metres de llarg per 2,50 metres d’amplada. Al seu interior es conserven dues estances, delimitades per parets de pedra i fang. La més oriental fa 5 metres de llarg, mentre l’occidental en fa amb prou feines dos. Sota el sostre de la balma, a ponent, queda un petit espai sense paret, sobre el qual es conserven cinc forats de suport de bigues, situats aproximadament a un metre i mig del sòl.

La part superior del mur que delimita la balma presenta encara un pany de paret que es recolza sobre la roca mare, de la qual ressegueix de manera molt acurada les irregularitats. Se suposa que aquesta paret servia per suportar una teulada que arribava fins a uns murs que hi ha uns 6 o 7 metres al sud de la paret. El mur de la banda de llevant fa 60 cm de gruix.

Aquestes restes s’han pogut localitzat gràcies a la quantitat de peces de ceràmica, rajols i teules que es troben en el camí que passa just per sota de la balma.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: