Antiga masia que estava situada uns quatre-cents metres a l’est de l’Ollic, a l’inici d’uns camps (41º 46’ 872 – 002º 14’ 229 – 630).
Actualment es conserva un metre de mur a la cantonada nord-oriental i les restes d’un parell de parets de 55 cm de gruix fetes amb pedra i fang. La cantonera és lleugerament treballada.
Uns metres més al sud, al costat del camí i al límit del bosc, es troben les restes d’un altre mur de 70 cm de gruix, un pam d’alçada i uns 10 m de llarg fet amb pedra i argamassa. Al voltant d’aquestes restes es troben trossos de maó i teula.
En el nomenclàtor de 1860, la Tomba apareix com una casa que es troba a 2,6 quilòmetres del centre del poble, formada per un edifici de dues plantes habitat permanentment.
Es troba entre mas Banyeres i Viladecols (41º 48’ 614 – 002º 12’ 430 – 631) i actualment està deshabitat i enrunat.
El cos principal de la masia fa 9,50 m per cada costat. Tenia dos pisos, l’inferior fet amb pedra i fang i el superior amb tàpia; amb murs de 50 cm de gruix. La teulada era a dos vessants en direcció nord-sud (perpendicular a la façana que suposem que estava al sud). La cuina es trobava a la planta baixa. Les cantoneres d’aquest edifici són fetes amb pedres grosses ben treballades.
A l’oest hi ha un edifici annex d’un 5 m de costa, amb teulada a dos vessants, que servia de cort o estable.
Les restes d’aquesta masia es troben sobre la Tosquera de Vinyoles (41º 47’ 895 – 002º 12’ 093 – 820).
Entre la ruïna total i la vegetació, es pot dir que avui dia amb prou feines en queden un pany de paret a l’oest de 4 metres de llarg i uns tres d’altura màxima. Es conserva també la cantonera oest, feta amb pedres petites lleugerament treballades. El mur que es conserva està fet de pedra relligada amb argamassa. Al costat d’aquestes restes hi ha dues nogueres i un til·ler de dos tanys. Un llorer ha nascut dins de les runes.
Documentalment sabem que aquesta masia estava unida a la propietat de Vinyoles i que tenia una planta baixa i un pis i 132 metres quadrats.[1]
[1] ABEV, Puigrefagut de Balenyà, 1 Vària, inventari de Domingo Puigrefagut del 12 de juny de 1922.
Es tracta d’una gran balma situada en el torrent de l’Espluga, al nord de can Torrents (41º 43’ 871 – 002º 09’ 624 – 622). S’hi accedeix remuntant el torrent des d’aquesta masia, ja que el cingle impedeix accedir-hi des de dalt.
Les referències arqueològiques ens duen fins a una època preneolítica, potser uns 9.000 anys abans de la nostra era. Més recentment, Pladevall (2009; 30) creu que aquest podria ser l’emplaçament del mas Espluga medieval (vers 1370) i remarca unes possibles restes de parets a la banda de llevant de la balma. Segons Garcia-Pey (2009; 99) també és coneguda com a balma de Torrents, topònim que trobem en un document de 1752, en el qual Francesc Torrents diu que és l’amo de dues peces de terra que són del “Manso Torrents, ó Esplugas”.[1]
Va ser excavada parcialment al 1960. Actualment una pista forestal hi passa per davant.
Les restes d’aquesta masia es troben uns 250 m al nord-oest del coll de la Feu, just a sobre d’un cingle (41º 43’ 457 – 002º 13’ 054 – 794).
Actualment es conserva el perímetre de la casa, amb restes de murs d’un metre d’altura i 60 cm de gruix fets amb pedra i fang. Les dimensions són de 10 m x 8,60 m, dividits en dos grans espais. La casa estava construïda sobre un petit cingle que la limita pel sud-oest; a la banda sud, un mur va permetre continuar l’estructura del cingle per aconseguir espai per bastir-hi la casa. A la banda nord estava limitada per un antic camí que li feia de vall. Les cantonades són fetes amb pedra local treballada. A les rodalies es troben restes de teulins.
Un document del 26 de desembre de 1584 ens informa que Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, de Sant Miquel de Sesperxes, cedeixen als pilers Joan Azma i Bernat Defaludes, tots dos d’origen francès, la meitat del bosc de la Feu, que acaben de comprar a Antoni Serra de Sant Quirze.
Aquest document diu que un cingle divideix aquest bosc i un torrent que davalla de l’Onyó i que es mescla amb el torrent del Bosc de les Taules. L’arrendament és per tota la producció del bosc, tan carbó com grans, productes en què ambdues parts aniran a mitges. Per començar l’explotació, però, en Bellavista i en Vinyoles donaran als pilers una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. Aquests la podran fer espletar durant quatre anys i els “sobredits piles” l’han de conrear a costa seva, anant a mitges, com es deia, tant en el batre, com en les llavors, el segar i el traginar.
De tota manera, el contracte especifica què passaria si els pilers s’absenten del lloc: els arrendadors posaran dos homes per cada piler “(…) tottemps y quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”. El contracte també especifica que els pilers hauran de deixar els brots d’alzina a cada soca d’aquest arbre, tot i que es poden fer càrrec de tota la llenya.[1]
Es troba al sud-oest de can Regàs, una mica per sota (41º 43’ 511 – 002º 11’ 670 – 633). Per arribar-hi la millor opció és prendre el camí que arrenca al nord de roca Gironella, representat en els mapes de l’ICC.
Aquestes runes corresponen a una casa de dos pisos, d’11 m x 9 m, i murs de 60 cm en pedra i fang (i en alguns llocs, argamassa). Sembla que la porta principal hauria estat al sud, mentre a la banda de llevant n’hi havia una altra amb llinda plana de fusta, actualment mig tapada amb pedra seca de manera que fa la sensació de ser una finestra. Aquesta darrera porta feia 2 m x 80 cm. Les cantoneres són ben escairades.
A la banda sud, junt a les restes de la porta, hi ha una finestra, a la planta baixa, amb forma d’espitllera que per dins fa 65 cm x 45 cm, mentre a fora en fa 40 cm x 13 cm. En el pis superior es conserven restes d’arrebossat.
L’estat actual no permet distingir massa clarament els espais interiors, però a la banda nord-oest es troba un espai quadrat que podria correspondre a un cup o una cisterna.
Documentada com a mínim des de 1882 (Pladevall, 2009; 110), aquesta masia es troba a llevant de Cabanyals, enfilada a mitja costa (41º 43’ 535 – 002º 11’ 707 – 663).
Té una forma quadrangular de 14 m x 5,50 m, dividida en tres grans espais. El de ponent correspon a la cuina, on segurament hi havia un forn en l’extrem nord-oest. L’espai de llevant sembla haver estat un corral i la seva paret nord és lleugerament corbada.
En el seu moment la casa tenia dos pisos i era bastida sobre uns murs de 60 cm de gruix fets en pedra i fang. Actualment se’n conserven 3 metres d’alçada a la paret nord. El pis superior havia estat, si més no en part, arrebossat.
A l’oest de la casa hi ha l’era, feta sobre la mateixa roca mare.
Al sud-est del revolt de Paella, sobre el torrent de mas Bosc (41º 43’ 869 – 002º 11’ 666 – 604), es troben les restes d’una antiga casa. Avui dia estan pràcticament tapades per la vegetació.
El que es conserva són els fonaments d’un edifici de 9,50 m x 5,50 m, fet amb pedra i fang amb murs de 50 cm de gruix. L’edifici està dividit en dos espais i les cantoneres són fetes amb pedres grans força treballades. A l’est es conserva un metre i mig d’altura de paret. Aquesta casa no figura en cap mapa, a no ser que correspongui a can Cinto, un topònim que els mapes del segle XX situen de manera imprecisa al nord de Roquetes.
Aquesta casa es troba una setantena de metres al sud de la cabana (41º 44’ 160 – 002º 11’ 694 649), també a tocar de l’antic camí. Es tracta d’un edifici de 10,70 m x 5 m, amb un annex de 3,40 m x 6 m a la seva banda nord-est. Els murs fan 50 cm de gruix i són fets de pedra, fang i restes de teules. Del mur oest se’n conserven pràcticament dos metres d’alçada. A la banda nord hi ha una obertura d’1,10 m d’ample, que podria correspondre a una finestra. Les parets són fetes de pedra relligada amb argamassa i en algun indrets fang. Les cantonades estan ben treballades, sobretot les que millor es conserven, a la banda oest.
Es troba al sud-est del Soler de Bertí, al Serrat de Colomer (41º 43’ 074 – 002º 12’ 834 – 725), enmig d’uns camps, en el lloc on la situa el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina.
Es tracta de les restes d’un edifici de 10 m d’ample per 7,5 m de fons, dividit en dos cossos. Els murs que el formen fan 60 cm de gruix i són fets amb pedres i argamassa. Només un petit pany de paret sobresurt de la vegetació i permet veure que la casa havia tingut dos pisos comunicats per una escala.
Al mig de l’espai construït hi ha una pica de 85 cm x 50 cm x 15 cm. Semblaria que la porta principal es trobava a la paret sud.
Patrimoni Existencial 