Etiqueta: Pous de glaç

Poua de Puig-antic

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Poua de Puig-antic
Poua de Puig-antic

Es troba a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l’est de la masia de Puig-antic (41º 48’ 327 – 002º 10’ 184 – 787).

Actualment només se’n conserva la meitat sud. Amb tot, es pot apreciar la seva forma i el seu perímetre arrodonit, de 9 m de diàmetre. Els murs són fets amb pedra seca i a la banda sud arriben fins als 4,50 m. La seva alçada va disminuint cap al nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent.

Un centenar de metres més amunt del torrent, però a la riba esquerra (41º 48’ 353 – 002º 10’ 225 – 802), hi ha una font, que alguns anomenen font de Puig-antic. Aquesta font regava uns petits hortes que encara avui dia s’intueixen al costat del torrent. El llit d’aquest curs hídric, pedregós i força llis, podria haver servit per retenir l’aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s’utilitzés per aquesta finalitat l’aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra.

Poua de l'Espina

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Poua de l'Espina
Poua de l'Espina. L'entrada es troba just on s'ajunten el mur i la paret.

Es troba al nord-est de l’Espina i a ponent del Querol, uns dos-cents metres al nord d’on indica el mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina (41º 49’ 214 – 002º 11’ 060 – 974).
Aprofita un cingle que es despenja a ponent i que tanca la poua per l’est i, en part, el sud. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada. A la banda nord, el mur fa dos metres de gruix.
La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona. Es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta. Al costat nord-est, aprofitant una petita balma, hi ha una entrada a l’interior de la poua (el mur comença on acaba el sostre de la balma). En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra que, en el moment de fer la visita, era plena d’aigua. Tal com es veu a la fotografia, a l’est de la poua hi ha un espai de roca mare lleugerament inclinada cap a ponent, sense vegetació ni cap tipus de sediment. Se suposa que es tracta de l’espai on es trepitjava la neu per a compactar-la just abans d’introduir-la a la poua.

La documentació de l’arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740) mostra que en aquell moment no s’havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s’havien endut les preses “repetidas vezes”. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns.

 

Poua de les Ferreries o de les Torres

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Interior del pou de Ferreries
Interior del pou de Ferreries. S'hi veu la boca oberta quan funcionava com a abocador

Es troba al sud del càmping l’Illa, a llevant de les Ferreries, en el camí que per la banda dreta del Tenes condueix a les Torres (41º 43’ 326 – 002º 10’ 168 – 579).

Aquest pou de glaç fa 9 m de diàmetre i uns 9 o 10 m d’altura. Presenta dues lluernes més una gran boca a l’oest que destaca, des de l’exterior, pel gran torn que s’hi va bastir. Els murs són fets de pedra seca.

Aquest pou va funcionar com a abocador, com testimonien les restes que hi ha al seu interior. En aquell moment, s’hi va obrir una obertura a la cara nord de la part inferior, per on es pot accedir a l’interior. També es va eixamplar la boca superior. L’interior i les parets del torn són negres del fum de les deixalles que s’hi varen cremar.

Pou de glaç de Vilardell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou de glaç de Vilardell
Pou de glaç de Vilardell

Es troba a la riba esquerra del Tenes, un centenar de metres al sud d’una línia elèctrica que puja al Vilardell que travessa el riu i el camí que el ressegueix (41º 44’ 304 – 002º 09’ 490 – 621).

Té forma cilíndrica, rematada amb una cúpula. Fa 8 m de diàmetre i 8 m de profunditat; presenta dues lluernes, una a l’est i l’altra a l’oest, de 90 cm x 70 cm. A la primera hi ha un torn sostingut en una mena d’edifici (semblant al de Serratacó), amb una corriola. Es va reconstruir l’any 2010 i al 2011 s’hi va tornar a empouar. Actualment presenta una escala metàl·lica que permet baixar fins al fons i fins i tot una instal·lació elèctrica preparada per connectar-la a un generador. Les parets són fets amb pedra seca mentre que el fons és de roca mare, inclinat cap al riu, on hi ha un forat per desaiguar.

Poua de Serratacó

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Poua de Serratacó
Poua de Serratacó

Es troba uns 220 metres al sud-est del Molí Nou, just quan, venint de Sant Quirze, el camí travessa el riu Tenes, a la riba esquerra (41º 44’ 855 – 002º 09’ 748 – 643).

Aquest pou es troba sencer. Té forma cilíndrica i una lluerna a la part est que fa 1 m x 0,80 m; a la part oest n’hi havia una altra actualment tapada. A la lluerna est hi ha dos murs de dos metres d’alt que servien de muntants per instal·lar una corriola i poder treballar amb major comoditat. La base, segons l’inventari de pous del Vallès Oriental, és de roca mare i els murs són fets de pedres carreuades.

Poua del Molí d'en Bosc o de la Vileta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Situada un centenar de metres al sud del molí del Bosc, a l’inici d’un camp (41º 45’ 276 – 002º 09’ 284 – 656), entre la pista i el Tenes.

Ha perdut la volta i pràcticament només es conserva l’estructura cilíndrica. La vegetació que creix a la zona impedeix fer-ne cap descripció més acurada. Un tancat de fil metàl·lic impedeix acostar-se al lloc.

Pou del Molí del Verdaguer

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord del molí del Verdaguer, just a sobre del Congost (41º 49’ 433 – 002º 13’ 558 – 573), a tocar d’una granja. Tot i que l’hem visitat, no hi hem pogut entrar perquè la porta està tancada. Per tant, només anotem el que en diu Josep Milà:

“El pou o poua de gel és una cavitat excavada a la roca d’uns dotze metres de profunditat, des de la porta d’entrada, i d’uns quinze metres aproximadament, des de la cúpula de roca fins al terra. És construïda de pedra marga (sediments del mar) típica de la zona. Està situada al costat d’un torrent i una granja porcina i aparenta ser un turó recobert de vegetació. La porta rovellada de l’entrada està amagada però molt a prop del camí; per tant, no suposa cap desviació acostar-s’hi. Actualment no s’hi pot entrar ja que està molt malmesa, però, tot i així, des de l’obertura es pot veure l’interior d’aquesta “nevera” gegant (dotze metres de diàmetre)”.[1]

Poua de Serracarbassa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Poua de Serracarbassa
Poua de Serracarbassa

Es troba a l’est de Serracarbassa, a l’altra banda del torrent de l’Espluga, prop de l’inici del camí que duu al collet de ca l’Esclopeter (41º 44’ 711 – 002º 10’ 706 – 731).

És de planta cilíndrica i està soterrat totalment excepte la cúpula semiesfèrica que li fa de coberta i una part del mur de ponent (que dóna al vessant de la muntanya). Fa uns 8 metres de profunditat fins a les lluernes i aproximadament té 8 metres de diàmetre. Sembla que està fet amb pedra seca disposada en fileres (no s’ha pogut accedir al seu interior), tot i que part de la base està excavada a la roca mare.

La cúpula, coberta de terra i vegetació, presenta tres lluernes disposades asimètricament, de manera que no n’hi ha cap al costat de la vall (oest). Al costat del mur hi ha un espai de circumval·lació reforçat amb pedra seca. Un camí condueix fins al llit del torrent, on es troben diferents represes i algunes basses on segurament es retenia l’aigua per obtenir-ne gel. Una d’aquestes preses (41º 44’ 635 – 002º 10’ 504 – 716), a més del mur de totxos i pedra, conserva excavat en el sòl petri dos forats per encastar bigues que delaten l’existència d’una presa anterior. Un tros més amunt, val la pena arribar-se fins al gorg que hi ha sota la Fita Gran (41º 44’ 796 – 002º 11’ 001 – 734). Aquest tram de riu presenta altres represes fetes amb pedra natural (rastells[1]).

[1] Segons el DCVB: “Paret de pedra seca, feta d’algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per a deturar l’aigua que baixa pels costers i evitar que s’endugui la terra).”

Poua de la Torrassa

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Poua de la Torrassa
Poua de la Torrassa (interior)

També dita de can Antona, es troba lleugerament al nord de la Torrassa, en un petit turó on conflueixen el torrent de la Casanovas i la riera del Tenes (41º 46’ 221 – 002º 09’ 970 – 687), al sud del primer.

En aquest cas, la volta del pou es conserva sencera i arran de terra. Està suportada per uns arcs de creueria molt ben treballats. La resta sembla estar feta amb pedra seca, possiblement relligada amb algun tipus de morter. A la volta hi ha dues obertures de formes rectangulars, per on s’empouava i s’extreia el gel.

La disposició vertical de l’estructura no ha permès fer-ne un estudi més detallat, perquè no s’ha pogut accedir al seu interior.

Pou Cavaller

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou Cavaller
Pou Cavaller

És un pou molt semblant a l’anterior, però en pitjor estat de conservació. Es troba una mica més amunt del pas de la Casanova, a tocar de la pista, al vessant de ponent (41º 47’ 044 – 002º 10’ 287 – 725). També té planta arrodonida, d’uns 9 metres de diàmetre i està construït amb pedra seca. Els seus murs estan molt esllavissats i se’n conserven, en alguns trams, uns tres metres. No sembla que hagués estat cobert.