Al torrent de Vall-llossera es troba una pedra buidada per sota i recolzada sobre tres dels seus costats, tancada parcialment amb algunes pedres que no es pot considerar que arribin a formar un mur. Està clar que aquest espai va actuar com a precari refugi, donat que al seu interior hi cap, com a molt, una persona estirada i encara sense massa comoditats.
Segurament actuava com a complement de la cabana de carboners que hi ha lleugerament per sobre, de la qual encara es conserva el parador. Entre els dos punts es conserva un magnífic camí carboner que acaba perdent-se en els contraforts de la carena del Passarell.
Aquest refugi es troba al nord-est de la roca dels Aubats, en un lloc actualment enmig d’un bosc força espès (41º 46’ 654 – 002º 18’ 469 – 988). Aprofita un petit penya-segat de roca sorrenca tancada amb un petit mur de pedra seca i una placa del mateix material a la banda de ponent. L’interior fa 3 m de llarg per 2 m d’ample. Té una obertura per accedir al seu interior a la banda sud.
En una visita del mes de juliol de 2021 hi hem localitzat el gravat que reproduïm a sota. Posteriorment hem vist un gravat idèntic al barranc de Sant Jaume (la Granja d’Escarp, Lleida).
Es troba al nord-oest del Puig Vell, enmig d’un terreny de feixes abandonades i prop d’un gran roc (41º 48’ 080 – 002º 12’ 479 – 639). Està sobre un mur de pedra seca força ben conservat.
Aquest refugi aprofita un gran bloc desprès del cingle de 12 m x 7 m, la part superior del qual és pràcticament plana. Sota el bloc es va excavar un espai de 3,80 m x 4,30 m, interromputs per la presència a la banda de llevant d’un altre gros bloc. L’altura màxima d’aquesta estructura arriba als 2,20 m. A la banda de ponent s’han conservat mig encastades a la paret dues pedres que serveixen de lleixes per dipositar-hi objectes. A la banda sud hi ha un petit espai a la paret que actua de xemeneia.
S’accedeix al seu interior per una porta de marc metàl·lic d’1 m x 1 m, amb una reixa metàl·lica i un cadenat. El bastiment de la porta és fet de pedra, totxanes i ciment. En un pany de ciment hi ha escrit “MB”.
Sobre la porta hi ha un parell de forats que podrien correspondre als ancoratges d’un antic teulat; a la banda sud es troba un petit pany de mur de 40 cm de gruix, fet de pedra i fang que semblaria indicar un espai annex fora de l’espai cobert per la pedra.
Es troba just a sobre (est) de la pista que va de Collsuspina a l’Espina, una mica més al nord del lloc on l’indica el mapa de l’editorial Alpina (41º 49’ 270 – 002º 10’ 651 – 908). És molt fàcil de trobar, sobretot anant cap al poble.
Es tracta d’un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d’un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l’est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; ignorem el sentit que podien tenir. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur, però sense una excavació no se’n pot dir res en ferm.
Després de passar pel costat de la cabana del coll de Pedra Dreta (vegeu pàgina 302), el camí travessa el torrent de la Font del Boix. El refugi es troba a la riba dreta del torrent, just per sobre del seu curs, i a uns vint metres de la pista (41º 43’ 780 – 002º 14’ 418 – 581). L’espai, avui emboscat, era format antigament per una sèrie de feixes, de les quals encara es conserven els murs de pedra seca que les contenien. Les feixes pujaven fins arribar als cingles de pedres rogenques que hi ha més amunt.
Es tracta d’un refugi que es va construir utilitzant l’espai que hi ha entre dos grans blocs calcaris caiguts del cingle superior. L’espai que quedava entre ells va ser cobert per donar-li un sostre, mentre que l’obertura de la banda nord presenta un petit mur de pedra seca que deixa un espai a manera de finestra. S’hi accedeix per un espai entre els dos blocs de 40 cm d’ample per 1,20 m d’alçada, tot i que de formes força irregulars, situat al sud-est.
Té planta triangular, amb unes mides de 2,80 m x 2,30 m x 3,10 m i una alçada màxima d’1,70 m (de tota manera, és pràcticament impossible està dret al seu interior). Al costat, en un altre roc desprès hi ha un altre petit balmat que no sembla haver estat utilitzat.
El mapa de l’editorial Alpina situa la Roca Sitjana pràcticament al sud del castell de la Popa. En canvi, l’ICC situa les Roques Sitjanes una mica més d’un quilòmetre a ponent. Creiem que aquesta és la situació correcta, entre altres raons perquè el mapa de l’Alpina indica un avenc al cim que no existeix. En canvi sí que hi ha diverses cavitats al cim de Roques Sitjanes. A més a més, Garcia-Pey (2009; 118) les situa en aquest lloc.
La serra de Roca Sitjana està orientada de nord-est a sud-oest i limitada pel torrent del Bosc i la riera de Castellcir. A l’extrem més septentrional hi ha diverses escletxes, però sobretot cal destacar una balma que fa uns 15 metres de llarg i uns 3,5 metres d’ample (41º 45’ 889 – 002º 10’ 121 – 828). Al seu extrem nord apareix un espai de 4,5 m de llarg per 3,5 m d’ample delimitat per un petit mur de pedra seca, amb mostres d’ocupació recent. A tocar d’aquesta balma hi ha altres balmats, alguns dels quals presenten possibles condicionaments per a estades esporàdiques. Suposem que es tractava d’un refugi utilitzat en el conreu dels camps que es troben a la banda solella de la serra, que conserva encara un bon conjunt de feixes.
Més al sud, en el mateix penya-segat, hi ha una esquerda estreta d’uns dos metres d’alçada per la qual s’accedeix, en lleugera pujada, a una sala de 4 o 5 metres de llarg per 5 o 6 d’alt, amb poc més d’un metre d’amplada. Es tracta d’una diaclassa que travessa tot el cingle, oberta de manera natural, però que és possible que fos eixamplada per l’acció humana. S’ha de remarcar que la sala té un sòl força pla i molt protegit de qualsevol intempèrie.
Aquesta zona mereixeria un estudi arqueològic detallat.
Petit refugi de planta triangular, situat al costat del riu Congost, a la riba dreta (a l’altre costat de les cases de Gallicant, tocant a un pal d’electricitat, 41º 42′ 762 – 002º 16′ 071 – 292). El refugi aprofita l’espai que va deixar el despreniment d’un gran bloc calcari paleozoic, un espai de 5,80 m d’ample i d’una profunditat màxima de 3,50 m. En el seu punt més alt, s’arriba als 3 m d’alçada. L’espai habitable es tanca pel mateix bloc desprès (en la part inferior) i una paret de pedra seca lligada amb fang (a la part superior). Resta una ampli espai que sembla que hauria estat obert per permetre l’entrada de llum.
Es troba a l’extrem occidental de les feixes que rodegen la masia de Cruells, en el punt 41º 45′ 261 – 002º 16′ 094 – 515. S’hi pot accedir des del collet de Montcau, travessant el torrent Mal i la carena del Soler. Just en el lloc on hi ha el fil elèctric de Cruells comença una pista que baixa cap al sud, que cal agafar. El refugi es troba al peu d’un espadat rocós calcari i es veu bé des del camí.
Es tracta d’un petit habitacle construït sobre un bloc calcari inclinat cap al nord, de manera que l’altura disminueix a mida que ens acostem al final de l’espai obrat. Té una planta triangular, amb un costat a ponent d’1,50 m i un altre a llevant de 2,70. La banda de ponent està feta amb un mur de pedra seca, mentre la de llevant correspon a la roca mare i els sediments que es troben al lloc. El triangle tanca per la banda sud i sud-est amb un mur natural, completat amb una paret relligada amb morter, de 2,40 m. S’accedeix a l’estructura mitjançant una obertura de 60 cm d’ample. Just en aquest lloc s’assoleix la màxima altura, 1,40 m.
A la banda nord-est hi ha un petit forat que dóna a l’exterior i en el sostre es troba una esquerda que està tapada amb pedres i un tros d’escorça d’alzina surera, que podria correspondre a una arna.
Arna al costat del refugi de la solella de Cruells
A la paret calcària sota la qual es troba apareixen diferents restes d’arnes i de lloses col·locades expressament per a servir de base a aquest instruments. Aquest fet ens duu a pensar que no es tractés d’una arnera, tal com han estat descrites en altres indrets.
Segons el diccionari Alcover-Moll una arna és el que en la nostra terra s’anomena un rusc, mentre que una arnera seria un rusc o casa d’abelles.
Es tracta d’una pedra plana que hi ha a la lleixa de sota del Febrer. En aquest lloc hi havia hagut una mena de barraca feta amb una cobertura de branques de pi, on un tal Lluci s’entretenia a fer carbonet al terra. Aquest carbonet el venia a Aiguafreda (a la carnisseria que hi ha al davant de cal Novelles).
Tot i que no s’ha pogut localitzar el lloc exacte, segurament es tracta del lloc on es localitzen uns gravats que semblen correspondre a èpoques històriques diferents.
Es coneix amb aquest nom un espai força planer i emboscat que es troba al sud del turó del Montcau. Es troba a uns 500 metres d’alçada. En un altre lloc es parla dels forns de calç que hi ha a la zona (vegeu pàgina 129).
L’espai presenta símptomes d’haver estat utilitzat agrícolament (murs de pedra que delimiten algunes feixes, tot i que no molt elevats a causa del poc desnivell del terreny) i algunes sitges ens indiquen la seva utilització per a fer carbonet. També la presència d’alguns rebrots d’alzina permet pensar en una utilització carbonera anterior.
Tot fa pensar que el topònim faria referència a l’existència d’alguna barraca o cabana en algun indret del pla, extrem aquest que no s’ha pogut comprovar. De tota manera, no massa lluny del lloc hi ha el refugi del cingle del pla de la Barraca i el refugi de la solella de Cruells (vegeu pàgina 111).
En concret, en el pla de la Barraca, només s’ha trobat una petita estructura, adossada a un marge, que aprofita un gran bloc de pedra, tot i que molt baix, per fer una petita estança d’1,30 metres de llarg i 90 cm d’ample. Presenta forma d’U invertida, oberta a l’oest. Els tancaments de la banda nord i nord-est estan fets en pedra seca, mentre la banda sud correspon al gran bloc que ja s’ha comentat. Actualment es conserven 75 cm d’alçada dels murs que formaven aquesta estructura.
Podria tractar-se d’una barraca, tot i que les seves dimensions fan pensar més en un espai per guardar les eines prop dels camps.
Patrimoni Existencial 