Es troba al lloc anomenat els Cortals, al sud del collet de Font Pomereta, just després de travessar el torrent Gros (41º 48’ 967 – 002º 20’ 318 – 1154).
Es tracta d’un fons de cabana de 3,50 m de costat, construït sobre un petit espai terrassat, amb murs de pedra seca de 50 cm de gruix. La paret nord està constituïda per una paret d’esquistos força inclinada. Sembla que la porta es trobaria a l’oest. El mur sud és el que es conserva més complet, i arriba fins a 1,40 m d’altura màxima.
Per les restes que s’hi conserven, segurament el sostre estava format per blanques de ginebre i altres elements vegetals.
Es troba al sud-oest de la Trona, per sota d’on comencen les vies d’escalada, en un espai molt emboscat (41º 43’ 955 – 002º 14’ 420 – 743).
Es tracta d’una cabana de marge, construïda al costat d’un antic camí i enmig d’un terreny terrassat, en estat impecable. La porta fa 60 cm d’ample i un metre d’altura i està coberta per una llinda plana sense inscripcions. El mur exterior fa 70 cm de gruix i la planta de la cabana és en forma de pe, coberta per aproximació de filades. Fa 1,50 m de profunditat i 1,70 m d’amplada i la clau de la volta està desplaçat en relació al centre de la cabana (es troba en línia amb la porta, però aquesta es troba en un costat de la cabana).
A la banda de llevant hi ha una formícula de 25 cm x 30 cm x 50 cm de profunditat. Al sòl d’aquesta estructura s’han trobat restes de carbó i una pedra per poder seure a la banda nord-oest. A la part de fora, al costat de ponent de l’entrada, hi ha una petita escala formada per dos únics graons que permeten pujar a la feixa de sobre. Aquest tipus d’escales volades no és estrany en aquest lloc.
Es tracta d’un altre lloc on es llençava la fusta en les èpoques en què no existien els camins que pugen a la Rovira de Cerdans i al Fabregar des del Pou. Segons Pere Rovira, a Salta-Tions es duien amb carros els arbres que es tallaven als boscos de la part de dalt i a baix eren carregats. Es troba en el punt 41º 45’ 804 – 002º 12’ 044 – 880.
Una funció semblant s’atribueix a la Tiradora, situada al sud de Barraca Xau (41º 47’ 481 – 002º 12’ 178 – 960). Malgrat tot, avui dia algunes persones creuen que aquest topònim fa referència a una forta pujada que hi ha a la pista.
Donem aquest nom a unes runes que es troben al nord-oest del Grau del Racó, just al sud del Roc Gros o Roc de la Guàrdia (41º 49’ 384 – 002º 12’ 120 – 773).
De tot el que es conserva, la part més evident correspon a un mur fet de pedra i fang de 10 o 12 metres de llarg i força ample (tot i que no es pot precisar) del qual es conserva fins a un metre d’altura. La casa hauria tingut una amplada de fins a 10 m, tot i que sembla que una de les parts només en tenia 5. Un dels murs interiors fa 70 cm de gruix.
La casa era construïda sobre un petit cingle, sota el qual s’han trobat dos encaixos de biga de 20 cm d’ample situats a 1,50 m del nivell actual del terra. Una part de la casa era bastida sobre un mur que anivellava el perfil d’aquest cingle.
Vint metres al sud-oest de la casa, a tocar del camí, s’ha trobat una pedra d’1,05 m de llarga per 80 cm d’ample, amb un encaix a cada costat de 10 cm x 10 cm i un forat cilíndric al seu interior de 20 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat. De moment se n’ignora la funcionalitat, però és clar que no és una pedra natural.
Aquesta casa estava al costat del camí que guanyava l’altiplà del Moianès passant pel collet de la Guàrdia, i hi ha qui sosté que es tractava d’un camí d’origen romà donat que en la seva part superior conserva encara algun espai empedrat.
A ponent de la Bassola i Brugueroles s’estenen una sèrie de camps i un espai boscós i actualment abandonat que van baixant fins gairebé tocar la masia de l’Horta. En aquest espai hem localitzat quatre cabanes, que segurament formaven part del mateix conjunt que la que apareix en el següent apartat, però que per la posició geogràfica hem cregut millor descriure de manera independent.
La primera d’aquestes cabanes es troba a ponent de la Bassola (41º 44’ 967 – 002º 08’ 062 – 738), al nord d’un espai força pla, enmig del bosc. Té una planta irregular que recorda una figura semicircular, amb la porta en un dels extrems (oest) i una profunditat de 2,50 m. Tot i que actualment no presenta sostre, se suposa que era coberta pel sistema d’aproximació de filades. És una edificació aèria.
Una mica més a ponent i lleugerament per sota, en un espai força desboscat (41º 44’ 951 – 002º 08’ 003 – 731), es troben les restes, una mica millor conservades, tot i que sense sostre, d’una altra cabana aèria, de planta arrodonida de 3,25 m de diàmetre i murs de 60 cm i la boca oberta a la banda sud-oest.
Encara una mica més a ponent, i lleugerament per sota, enmig del bosc, es troben les restes d’una tercera cabana arrambada a un marge, de planta rodona per dins tot i que per fora és més aviat quadriculada. Té la porta a l’oest i unes mides semblants a l’anterior. La porta es trobava a l’oest i la coberta, avui inexistent, era feta per aproximació de filades. Al voltant d’aquesta cabana hi ha algunes feixes formades amb pedres col·locades verticalment.
El conjunt es complementa amb les runes d’un altra cabana situada més al nord, a l’altra banda dels camps (41º 45’ 065 – 002º 08’ 010 – 715). El seu estat és tan precari que no ens atrevim a descriure-la.
Masia situada al tram superior del torrent de Cerverisses, a la riba dreta (41º 44’ 634 – 002º 08’ 565 – 672).
L’edifici actual fa 10 m de fons per 21 m d’ample, però des de l’exterior mateix s’evidencia que es va construir, com a mínim, en dues fases, que corresponen a dos cossos diferenciats.
El cos més antic és el de la part occidental, que consta de l’entrada, on hi ha unes escales amb tres graons de pedra i la resta de fusta que permeten accedir al primer pis, la cuina (equipada amb xemeneia, forn negre, fogons, armari i desaigüe) i un parell d’estances segurament per al bestiar. Al pis superior hi ha quatre habitacions amb el terra fet de fusta.
El cos oriental és fet posteriorment i al seu interior es troba el conjunt del forn que normalment es trobaria a l’exterior. La part inferior d’aquest cos estava formada per dues grans corts dedicades al bestiar, cobertes amb voltes catalanes. Al primer pis hi ha diverses habitacions. En una d’elles encara es conserva una biga que corresponia a l’antiga teulada d’abans de fer-se aquesta ampliació, que és delatada per altres detalls.
La façana, orientada a migdia, presenta set finestres i tres portes. Les de la part antiga són fetes amb llindes planes de pedra, sense cap inscripció; en canvi, les obertures de la part ampliada són fetes amb maons cuits.
Aquesta masia apareix en el mapa de 1790 fet per Raimon Cerdà que es guarda a la masia de les Torres (vegeu també Pladevall, 2009; 152). El símbol que representa la casa mostra una masia de planta quadrada, amb teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal, on hi ha la porta a la part baixa i dues finestres al primer pis. Aquest fet ens indica que l’ampliació es va fer amb posterioritat a la data d’elaboració del mapa (1790), segurament ja entrat el segle XIX.
Tot fa pensar que la casa original havia estat una caseta de les d’estructura típica del segle XVIII. Si això és així, podria ser que el mas Cervericia de què parla Pladevall (2009; 77-78) correspongués a l’estructura que es descriu en el següent apartat.
Cinc-cents metres al nord de cal Fantasia, quan el GR-177 deixa a l’oest la font de Vall-llossana i gira sobtadament cap al sud, entre dos camps que queden al nord de la pista (41º 44’ 914 – 022º 08’ 619 – 690).
Actualment s’hi observen les restes del que se suposa que havia estat una casa que podria tenir unes dimensions de 10 m x 14 m, amb murs que arriben als 80 cm de gruix fets amb pedra i fang.
Creiem que podria correspondre a l’antic mas Cerverisses, que Pladevall identifica amb cal Fantasia.
A ponent de cal Fantasia, per sota de la pista que condueix a cal Torroella (41º 44’ 585 – 002º 08’ 312 – 711).
Es tracta d’un conjunt de dos forns, oberts en el mateix marge i un a tocar de l’altre. La boca del més occidental s’obre a l’exterior per un arc rebaixat fet amb pedra calcària disposada a plec de llibre, de 2,70 m d’amplada. El forn feia 3,80 m per 3,50 m i es conserven les parets fins a uns dos metres d’alçada.
El forn oriental està en molt més mal estat. La boca, d’1,70 m d’ample, està feta a maons disposats a plec de llibre. Sembla que posteriorment se li va afegir una nova boca, aquest cop plana i aguantada amb una biga de fusta. Està en pitjors condicions que l’anterior (el forn pròpiament dit no es conserva). Tot i així, no s’ha pogut entrar a l’olla de cap dels dos.
Es troba al nord de l’Horta, a la riba esquerra de la torrentera, per sobre d’uns camps (41º 44’ 827 – 002º 07’ 903 – 687).
És de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, amb una porta al sud-oest, i coberta per aproximació de filades. Toca un marge per la part de llevant, però està pràcticament exempta. L’alçada màxima era d’1,60 m, tot i que actualment es presenta sense coberta. Té dues finestres, una al nord i una altra al sud, de 20 cm x 35 cm, i una fornícula a l’est de 40 cm x 32 cm i 40 cm de profunditat.
La porta fa 65 cm d’ample i 1,30 m d’altura i els murs mesuren 55 cm de gruix i són fets de pedra seca. Una llosa plana i prima fa les funcions de llinda, on no hi ha cap inscripció.
Es troba al nord-oest de la masia de l’Horta (41º 44’ 780 – 002º 07’ 706 – 681), enmig d’una zona de camps i sota un gran pollancre.
Divuit graons permeten baixar al fons del clot on es va excavar una petita mina, d’on raja l’aigua. Aquesta aigua és recollida per un petit canal a cel obert i passa després a un albelló de 40 cm d’ample i un metre d’altura (a dins es veu més alt). Una reixa impedeix accedir al seu curs subterrani.
L’aigua de la font surt a la superfície uns 75 m al sud, quan es presenta com un canal subterrani cobert amb lloses planes. Aquí hi ha un distribuïdor que permet regar uns camps. La resta de l’aigua és conduïda per un canaló més petit, també subterrani, fins a una bassa rectangular situada una trentena de metres al sud-est. Aquesta bassa està al costat d’una horta tancada per una porta amb barri.
La font presenta una imatge de sant Antoni de Pàdua, i una indicació de què fou renovada al 2001. Per sota hi ha una inscripció que diu “Benedictie fontes Domino. 1691. [Bened]icte ¿? Elu-mina Domino.”
Patrimoni Existencial 