Categoria: Arqueologia

Les cabanes de vinya de les Sureres de la Bisbal

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana a les Sureres de la Bisbal
Cabana a les Sureres de la Bisbal

 

Al nord i just a sobre de la Bisbal, i sota els cingles del Saní, a una alçada al voltant dels 500-600 m, hi ha una zona d’alzines sureres, algunes d’elles d’una edat considerable.

La zona és plena de feixes estretes que es van enfilant cap amunt, delimitades per murs que dirigien les aigües que baixaven pels torrents i còrrecs de la zona. Alguns camins comunicaven la zona amb la resta de la vall o amb les masies superiors, però moltes vegades es confonen amb feixes, a causa de l’estretor d’aquestes. No s’evidencien signes de carboneig.

En aquest espai hi ha dues cabanes, una primera, situada a un nivell inferior, actualment derruïda, i una segona que es conserva en perfecte estat. Continua la lectura de “Les cabanes de vinya de les Sureres de la Bisbal” →

Cabana sobre les Rodones del Solà

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabana sobre les Rodones d'en Solà
Cabana sobre les Rodones d'en Solà

Al nord de la Font d’en Vinyes, a l’altra banda de la riera del Pujol, s’enlaira una solella recorreguda per antics camins que connectaven diverses carboneres. Per sobre de la cota 650 comencen a aparèixer feixes i murs de pedra seca.En el punt 4147963 – 0217530747 es troben les restes d’una cabana, des de la qual -suposadament- es menaven part d’aquestes terres.

Es tracta d’una estructura rectangular de 5 x 3’5 m amb una porta orientada pràcticament al sud. S’assenta directament sobre el sòcol de pedra rogenca i es troba gairebé al caient d’un petit cingle.

L’estructura de la porta, amb un marc per poder acollir una porta, sembla denotar un ús residèncial, potser esporàdic i temporal donades les dimensions de l’habitacle. Sembla que estaria coberta per lloses de pedra sorrenca.

Uns 350 metres al NE existeix una altra petita estructura, gairebé circular i de dimensions molt més reduïdes, que sembla formar part d’un corral, els murs del qual encara s’insinuen. En aquesta estructura difícilment es podia dormir (per les seves dimensions) i és possible que, a diferència de la cabana anterior, només s’utilitzés de refugi en cas de mal temps.

La cabana es troba una mica per sota del nivell altimètric del Saní, on el contacte entre les roques calices i la pedra sorrenca permet el naixement d’alguns biots. Aquí, però, no s’observa cap font ni sorgència d’aigua, fet que faria molt difícil una ocupació permanent. Segurament es tractava d’una artiga en la qual, amb el pas del temps, es va construir un petit edifici. La presència dels marges indicaria una ocupació continuada durant els anys, tot i que fos estacional.

S’hi pot accedir, a peu, des del Saní, seguint el camí que planeja i duu al Solà (no el confongueu amb el que puja al grau del Boix). Està molt ben indicat en el mapa de l’editorial Alpina.
contador de visitas
Visites

Roca dels Aubats

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Roca dels Aubats
Roca dels Aubats

Aquesta pedra es troba a uns 750 metres en línia recta de la casa de la Perera, en el punt 0442553 – 4625228 – 963. Només apareix representada, i encara de manera aproximada, al mapa del Parc Natural del Montseny. Es tracta d’una pedra sorrenca sobre la qual es varen gravar entre 10 i 15 creus, a més d’altres figures com cassoletes i una peça rectangular de poca profunditat.

És possible que aquesta pedra estigués situada a prop del lloc on es varen enterrar uns albats morts en un episodi contagiós de 1652 (vegeu La pesta de 1652 al Clot de la Móra). De tota manera, si les morts d’aquest episodi són ben documentades pel que fa a la masia del Clot, no passa el mateix amb cap dels altres masos de la parròquia. Això fa que no es pugui plantejar cap tipus de cronologia per a aquestes inscripcions.

També podria ser que tingués algun tipus de relació amb la desatenció que va patir el servei religiós de l’església de la Móra al segle XIV: una visita pastoral de l’any 1330 dóna una imatge bastant nefasta del capellà de la parròquia. Aquest home, de qui ignorem el nom, passava temporades llargues, fins i tot mesos, fora de la parròquia, i l’església estava frequentissime tancada i sense llum. Això feia que els veïns es trobessin que no tenien ningú a qui confessar-se, ni podien batejar les criatures o donar l’extremunció als malalts. A vegades els morts s’estaven durant tres o quatre dies sense enterrar, perquè calia anar a buscar el rector de la Castanya o de Tagamanent. Com que no sabien si el rector hi seria, els parroquians a vegades ni es molestaven per anar a missa (quan es va fer la visita feia més de dos mesos que no s’havia fet missa). A més a més, el rector havia llaurat el cementiri per fer-hi un hort, això a part de què tenia una concubina (Oliver, 2003; Ginebra , 1999).

Fossar dels Moros
Fossar dels Moros

De tota manera, i a falta de noves dades, no hi ha cap evidència que el lloc fos utilitzat com a enterrament (però cal recordar que no són estranys aquests enterraments fora de l’espai sagrat, com es veu, per exemple, en el cas del Fossar dels Moros, entre el Bellit i Fondrats).

Agraïm al Joan, del Servei de Guies del Montseny, la informació que ens va facilitar sobre la roca.

També agraïm al Pep i al Joan M. que ens acompanyessin al lloc per fer-ne un reconeixement.

Premsa de vi del Purgatori

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Premsa de vi del Purgatori
Premsa de vi del Purgatori

La masia anomenada del Purgatori es trobava al sot del mateix nom, lleugerament aixecada del fons de la vall i al nord de l’església de Tagamanent. Encara avui dia s’hi endevinen algunes runes i, en un dels camps propers, una base de premsa de vi.

Enric Garcia-Pey fa esment de les vinyes del Purgatori, de les quals diu que encara queden les parets de pedra seca que s’enfilen per l’obaga en petites terrasses fins a mig puig dels Ponents. Si no fos per la presència d’aquesta resta arqueològica (la base de la premsa), creuríem que ens estan prenent el pèl. Però no és així.

En l’exhaustiu treball de toponímia de Garcia-Pey apareix una referència al mas Purgatori de l’any 1861. Val a dir que en els padrons i censos municipals no hi hem trobat cap referència. Per tant, aquesta és la referència més antiga que trobem a la masia.

Base de premsa de can Figuera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Base de premsa de can Figuera
Base de premsa de can Figuera

A can Figuera, en una finestra d’una de les ales de ponent de la casa, es pot apreciar una base de premsa de dimensions força reduïdes (54 x 65). A més a més, es tracta d’una base molt prima, d’una desena de centímetres de gruix. Això voldria dir que ens trobem davant d’una base movible o bé que, en reaprofitar-la per formar part de la finestra de la casa, va ser partida per la meitat buscant el gruix adequat.

La referència més antiga que hem trobat d’aquesta casa data de 1741, data que coincideix amb la que figura a la llinda de l’entrada de la casa, tot i que en una finestra superior hi ha gravada la data de 1703 i en una llinda del corral de la casa hi diu 1736 (malauradament aquesta llinda, que tenia una inscripció de gran longitud, no es pot llegir actualment a causa de la degradació de la pedra)..

Premsa de la Codina

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Premsa de la Codina
Premsa de la Codina
Premsa de la Codina
Premsa de la Codina

 

 

 

 

 

 

 

 

A la masia de la Codina, en una finestra de la cara est, hi ha una base de premsa, aquest cop de forma rectangular d’aproximadament un metre de llarg. D’altra banda, a la banda de ponent de la casa, i aprofitant un desnivell, s’observen dos forats, un perfectament rodó i un altre de forma allargada que podrien correspondre als sòcols d’una premsa de vi. Sembla que la roca vermellosa de la paret s’hauria tallat per situar-hi la premsa.

La premsa de vi de la Caseta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Premsa de la Caseta
Premsa de la Caseta

Al nord de la Caseta del Clot, en el sòl de pedra sorrenca i aprofitant un petit desnivell a tocar de la casa, es va excavar una petita premsa de vi de forma circular i una trentena de centímetres de diàmetre. El most s’escolava per un petit trau i, aprofitant el desnivell, era recollit una mica més avall. En el mateix aflorament rocós ha aparegut un inici de forat de mida semblant que podria correspondre a un intent inicial de construcció d’una altra premsa.

La Verneda i la Feixa Budellera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons un document de principis del segle XIX, Jaume Codina va vendre al 1776 a Tomàs Clot (de la Móra) tres peces de terra, part vinya i fruiters i part de bosc junt amb una caseta construïda en elles, situades a la Móra.

La primera d’aquestes peces, que es diu la VERNEDA, és la que té la casa (2 quarteres de forment). Limita a l’est amb el Clot i el “torrent de les Vinyes”, al sud amb aquest torrent, a ponent en part amb aquest torrent i part amb la riera del Pujol. Al nord amb el Clot.[1] Aquestes afrontacions la situarien a llevant de Picamena, en un meandre molt pronunciat del torrent de les Vinyes (seria l’únic lloc on el torrent podria servir-li d’afrontació pels quatre punts cardinals, excepte pel nord).

Podria ser que es tractés de la mateixa Verneda que Bartomeu Codina va arrendar al 1673, a Josep Codina, del mas Brull, de Sant Martí d’Aiguafreda,[2] però cal tenir en compte que l’estudi toponímic de Garcia-Pey situa aquesta peça de terra al sud de Picamena, just a l’altre costat del torrent, on avui creix un bosc d’acàcies i que antigament eren camps. L’altra meitat del camp rebria el nom de la feixa Budellera, segons Garcia-Pey (1998; 177). De tota manera, la documentació contemporània que reprodueix Garcia-Pey separa les dues peces de terra (la Budellera i la Verneda) pel torrent del Pujol, fet que indicaria que la feixa Budellera quedaria fora de la parròquia de la Móra.

La Feixa Budellera (situació hipotètica, segons la documentació aportada per Garcia-Pey)

En el mateix document es parla d’una segona peça de terra, que es diu lo SOLEY, d’una quartera i mitja de forment, limitada per tot arreu amb el Clot.

La tercera és la FEIXA BUDALLERA, de dues quarteres de forment (afronta a l’est amb la Figuera i part amb el torrent dit del Vinyet, migdia amb la Codina, ponent amb part amb el Boix del Brull i part amb la riera del Pujol, i al nord amb el torrent del Vinyet.[3] El fet que es trobés limitada pel nord pel torrent de Vinyet sembla indicar que es trobaria a l’altra banda del torrent, just al davant (sud) de Picamena, en el que avui dia és un espai boscós caracteritzat per la presència d’algunes acàcies (en alguns documents recents es refereix aquest espai com el camp de les acàcies). De fet, Garcia-Pey (1998; 177) dóna a aquest espai el nom de camp de les Escàcies.

[1] 12 de setembre de 1807. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, Y/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[3] Document de 12 de setembre de 1807. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, Y/1.