Casa al costat de Balofrena

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Petita masia situada a llevant de Balofrena, amagada entre la vegetació (41º 44’ 481 – 002º 06’ 901 – 770), coberta amb una teulada a dues aigües perpendicular a la façana principal.

Té unes dimensions interiors de 5 m x 9 m i havia tingut dos pisos. A la planta baixa hi havia la cuina, amb un forn, la xemeneia, una pica i dues fornícules (30 cm x 25 cm x 35 cm). Una escala comunicava amb el pis superior. La resta de la planta baixa era ocupada per una altra estança. Les parets són fetes de pedra i fang i mesuren 60 cm de gruix. Les cantoneres són ben escairades i fetes amb pedres petites. A l’interior i l’exterior alguns espais de les parets presenten mostres d’haver estat arrebossades.

A la banda nord-oest hi ha un petit annex; al costat del forn hi ha una petita bassa.

Balofrena

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Bugader de cendra de Balofrena

Masia situada sobre un pla a ponent del turó de Rosanes (41º 44’ 492 – 002º 06’ 876 – 775).

Es tracta d’una construcció de dos pisos orientada al sud, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana, producte del creixement en diferents moments històrics. Presenta la curiositat de tenir dues cuines amb dos forns i dues xemeneies. En una de les cuines hi ha un antic bugader de cendra, tot i que trencat per la meitat, encastat a la paret (70 cm de diàmetre per 60 cm d’altura). Els murs fan 60 cm de gruix i són fets amb pedra i fang. La porta feia 2,30 m d’alçada per 1,50 d’amplada i consistia en un arc rebaixat fet amb maons.

El conjunt, que fa uns 15 m de costat, es complementa amb una sèrie de corts que acaben de delimitar el barri de la casa i una àmplia era.

Segons es diu, a mitjan maig de 1823, entre la Balofrena i el puig de Rosanes es va lliurar una batalla entre els constitucionals i els absolutistes.

Val la pena esmentar el camí que marxa cap al sud, tot pujant a buscar la carena, pels murs que el delimiten.

Camí de Balofrena
Camí de Balofrena

Font del Prat del Pou

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font del Prat del Pou
Font del Prat del Pou

Està situada al sud-oest del castell de Sant Miquel (41º 44’ 615 – 002º 06’ 990 – 709) i arranjada per a l’esbarjo.

Font de raig coberta amb una volta de mig punt de 3,20 m de llarg per 4,40 m d’ample i 2,80 m d’altura, feta amb pedra disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. Les parets interiors són resseguides per dos bancs de pedra. Sobre el raig hi ha dues fornícules amb imatges religioses modernes. Sembla que l’aigua, abans de rajar per la font, és recollida en una bassa subterrània. L’aigua s’utilitza per regar uns horts que hi ha per sota de la font. Més amunt, cap al sud, s’escalonen un seguit de feixes avui dia abandonades fins que arriben al pla on hi ha les restes de Balofrena.

Poblament iber de Puig Castellar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cabanes de Puig Castellar
Cabanes de Puig Castellar

Al nord de la masia de Puigcastellar, dalt del turó de puig Castellar, es troben les restes del que se suposa que fou un poblament iber. Just al cim del turó (41º 43’ 688 – 002º 07’ 519 – 831) es troba una estructura de 8,5 m de llarg per 2,40 m d’ample i una altura d’1,5 m excavada a la roca i tancada per les bandes nord-est i sud-oest. Més al nord (41º 43’ 676 – 002º 07’ 526 – 826) s’evidencien dos fons de cabana d’uns quatre metres de costat cadascuna adossats a un marge. Els murs que les formen tenen 65 cm de gruix i estan fets amb pedra i fang; la porta d’entrada es troba a l’est i té una amplada d’uns 85 cm. Al voltant s’estenen un conjunt de petites feixes.

Pedró de Sant Julià d’Úixols

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Pedró de Sant Julià d'Úixols

Sant Julià d’Uixols ja existia al 961 i històricament va ser sufragània de Granera i de Castellterçol. L’edifici presenta alguns elements preromànics. A la banda de ponent hi ha la rectoria, un edifici de fins a tres pisos d’altura que enlletgeix considerablement el conjunt, especialment la torre del campanar.

De tot el conjunt, val la pena destacar-ne el pedró dedicat a la Verge de Montserrat que es troba al nord-est de l’església (41º 43’ 473 – 022º 06’ 806 – 892). Fa 2,50 m d’altura per 80 cm d’ample i 50 cm de profunditat.

A la cara est s’hi troba una fornícula tancada amb una porta metàl·lica de 80 cm d’altura per 50 cm d’amplada, a l’interior de la qual hi ha un petit pedestal amb una talla de la Moreneta . A la banda oest s’intueix una creu gravada i a la nord un cor. Al costat sud es llegeix “Any 1774”. El conjunt és coronat per un sostre amb estries que recorden una petxina i, al cim de tot, una creu de ferro.

Forn de la Noguera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Forn de la Noguera

Es tracta d’una teuleria força moderna, situada no gaire lluny de la carretera C-59 (41º 43’ 918 – 002º 08’ 226 – 643).

La boca fa 1,30 m d’amplada per 2 m d’altura, està feta amb un arc rebaixat de maons i ciment. Un contrafort de maons evita la seva caiguda (el de l’altre costat ha caigut).

El forn fa 4 m x 4 m (a l’interior) i està fet amb rajols a l’interior i amb pedra per la part de fora. El conjunt estava cobert amb una teulada de la qual es conserven dos des quatre pilars que la sostenien.

El conjunt tenia una alçada total de 5 0 6 metres.

Al costat, una mica més a ponent, hi ha una estructura rodona de 2,50 m de diàmetre rodejada per una filera de maons d’uns 70 cm d’altura que segurament servia com a pastador de l’argila abans de fer les peces que caldria enfornar.

Cal Cinto

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Cal Cinto
Cal Cinto

Masia situada a tocar de Sant Julià d’Uixols, al sud de l’església (41º 43’ 428 – 002º 06’ 759 – 878).

Edifici de dos pisos i tres cossos, amb l’entrada orientada al sud i una teulada a dues aigües paral·lela a la façana. Actualment està tan coberta de vegetació que no se’n pot fer una descripció més acurada.

Puigcastellar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Puigcastellar
Puigcastellar

Masia situada al sud del turó de Puigcastellar (41º 43’ 623 – 002º 07’ 508 – 825), avui enrunada. Es tracta d’un edifici orientat al sud, amb murs de 60 cm de gruix fets de pedra i fang. Estava format per dos pisos i possiblement unes golfes, amb una teulada a dues aigües paral·lela a la façana principal. Presenta un forn a l’angle nord-est.

Al nord de la masia hi ha un pou rodó, o més aviat una cisterna, de 4 m de profunditat i 70 cm de diàmetre interior. Al costat de la casa hi ha dues basses i diverses feixes. Una mica més al nord del pou, en direcció al turó, hi ha un petit refugi construït sota un bloc de pedra i tancat amb un mur de pedra seca.

Les Beurades

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Les Beurades
Les Beurades

En diferents parts del curs del torrent de l’Espluga es documenta la presència d’unes preses que retenien els sediments que podien arrossegar les aigües. En alguns indrets reben el nom de restells. Això evitava la pèrdua dels sòls.

Quan aquest fet no tenia lloc, apareixen zones en què el sòcol de roca mare aflora a la superfície i això és especialment rellevant en aquells indrets en què el pendent és important. Un d’aquests indrets es troba al sud de Barnils, entre la masia i la font Fullosa (41º 45’ 042 – 002º 11’ 146 – 770).

En aquest punt, en un espai d’aproximadament un centenar de metes es troben set petits gorgs on la poca aigua que circula pel torrent en període estival es conserva. Aquest fet li dóna unes característiques paisatgístiques força interessants, però a més a més, converteix l’indret en un dels abeuradors naturals per als animals de la zona. Aquest fet era aprofitat antigament per fer una cabana al costat dels tolls i esperar-hi, amagats, que els animals de ploma anessin a beure, per després caçar-los.

Font de la Creueta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font de la Creueta
Font de la Creueta

Entre Barnils i el Fabregar, a tocar de la pista que duu al collet del Marsó (41º 45’ 273 – 002º 11’ 410 – 818).

Font de capelleta, amb una boca d’1,10 m d’ample per 90 cm d’altura, feta amb un arc apuntat amb pedres disposades a plec de llibre i relligada amb argamassa en alguns llocs. Tot i no ser gaire profunda (aproximadament mig metre), té una llargada de dos metres en la part més fonda. A la dovella central hi ha una creu gravada, fet que segurament explicaria el seu nom. Actualment hi ha crescut una alzina al damunt, fet que en fa perillar l’estructura.

Una seixantena de metres al sud, una mica per sota, hi ha un únic teix, i a la part superior una petita balma molt baixa, davant la qual hi ha un ampli camp aixecat sobre un mur de pedra seca. Avui, però, tot està envaït per la vegetació.