Ca l'Escopeter

Ca l'Escopeter
Ca l'Escopeter

Es tracta d’una gran masia situada a la serra de la Codina, molt a prop de can Ferra (41º 44’ 381 – 002º 10’ 465 – 763).

La casa presenta una estructura pràcticament quadrada de 9 m per 9,50 m, amb un petit cos afegeix a la banda sud-oest. A la banda nord, el mur fa 40 cm de gruix, mentre el mur interior en fa 50, fet que indica que es tracta d’una construcció posterior, com s’evidencia encara avui dia en l’estructura de la teulada (a dues vessants i amb teules àrabs). Els murs són fets de pedra i fang.

La casa presenta un gran contrafort a la cantonada sud-est, que arriba a fer 90 cm de gruix. El contrafort es manté dempeus mentre la paret que aguantava ha caigut. El conjunt de l’edifici principal havia arribat a tenir tres pisos a la part central. Les cantonades eren ben escairades.

A l’angle sud-est, a tocar del contrafort, hi ha una bassa que recollia aigua de pluja, a l’interior de la qual s’accedeix mitjançant una escala volada. A l’angle sud-oest, però separat de l’edifici principal, es troba una segona construcció de dos pisos d’aproximadament 5 m x 5 m i murs de 50 cm de gruix. Té una porta a la banda de llevant del pis inferior i una al primer pis, a la banda nord. La porta inferior és força ampla, ja que fa 1,10 m per 1,50 d’alt. A la porta del primer pis sembla que s’hi accedia amb una escala que s’hauria perdut o, més probablement, amb algun tipus de tarima de fusta des del cim d’una feixa annexa a l’edifici. Creiem que es tracta de la pallissa de la casa.

Can Ferra o la Caseta d'en Rovira

Can Ferra
Can Ferra

Masia situada sobre la serra de la Codina, al nord de la Rovireta, en un indret molt assolellat i ventilat (41º 44’ 307 – 002º 10’ 425 – 761). Es tracta de l’edifici que el mapa dels Cingles de l’editorial Alpina anomena ca l’Escopeter. De tota manera, en el mapa de 1790 ja apareix en aquest lloc i amb aquest nom.

A finals del segle XVIII aquesta masia es coneixia amb el nom de la Caseta d’en Rovira. Fa 11,5 m de llarg per 6 m d’ample i està situada sobre un petit cingle, del que està separada per encara no un parell de metres. En aquest parell de metres es troba un contrafort i una estructura que, tot i que no s’ha comprovat, podria correspondre a un forn de pa.

Els murs interiors fan 60 cm de gruix i són de pedra i fang. La casa tenia dos pisos, amb algunes finestres petites. No es pot dir a quin lloc es trobava la porta principal, tot i que és possible que fos al sud.

A la banda sud hi ha una explanada que podria correspondre a l’era de la masia, i a l’extrem, una edificació de dos pisos  de 4,30 m per 4,70 m que segurament era la pallissa.

La casa està situada enmig d’un continu de feixes que arriben fins a ca l’Escopeter.

Mas Cucut

Mas Cucut
Mas Cucut

Es troba al sud de Puigdolena, just en el lloc on ara hi ha una antena de telecomunicacions (41º 43’ 751 – 002º 10’ 442 – 730).

Avui dia només queden els fonaments del que fou una masia d’11 m x 9 m i murs de 60 cm de gruix fets amb fang i pedra, que es trobava en un ampli espai, assolellat i ventilat, convertit en feixes i terrasses. Les cantonades, especialment la sud-est que és la que millor es conserva, eren fetes amb grans blocs lleugerament treballats i lligats amb argamassa. És possible que al costat nord-est hi hagués hagut el forn del pa.

La primera referència que tenim d’aquesta masia ens duu a l’any 1777, quan se li deia “Agoita si Plou”. Més endavant es coneixia simplement com can Agoita, fins que al 1799 passà a anomenar-se mas Cucut, nom amb el qual encara avui dia es coneix.

 

La Torrassa

La Torrota
La Torrota

Antiga torre de defensa situada al nord de ca l’Antoja, en el camí que puja cap al castell de la Popa (41º 46’ 184 – 002º 09’ 933 – 687). Els murs que es conserven, que corresponen a una torre de planta parcialment circular, fan entre un metre i mig i dos metres de gruix.

Segons Danti & Ruiz Calonja (1993; 90), podria correspondre al castell de Castellcir esmentat des de l’any 923. Hauria tingut un diàmetre interior de tres metres i murs de 195 cm; l’altura hauria assolit els 14 metres.

Poua de la Torrassa

Poua de la Torrassa
Poua de la Torrassa (interior)

També dita de can Antona, es troba lleugerament al nord de la Torrassa, en un petit turó on conflueixen el torrent de la Casanovas i la riera del Tenes (41º 46’ 221 – 002º 09’ 970 – 687), al sud del primer.

En aquest cas, la volta del pou es conserva sencera i arran de terra. Està suportada per uns arcs de creueria molt ben treballats. La resta sembla estar feta amb pedra seca, possiblement relligada amb algun tipus de morter. A la volta hi ha dues obertures de formes rectangulars, per on s’empouava i s’extreia el gel.

La disposició vertical de l’estructura no ha permès fer-ne un estudi més detallat, perquè no s’ha pogut accedir al seu interior.

La Tuna

La Tuna, mur est
La Tuna, mur est

Les restes d’aquesta masia, que estava unida al Giol i al Bonifet, es troben al sud de la Penyora, a tocar de la pista, just al nord el pas de la Tuna (41º 46’ 786 – 002º 10’ 073 – 712).

Petita casa, de 7 m x 10 m aproximadament, de la qual es conserven uns dos metres de parets a la banda oest i un metre i mig a la nord. A la resta, només en queden els fonaments. Està feta amb pedra i fang, tot i que en alguns llocs s’ha utilitzat argamassa. Les cantoneres estan ben escairades, amb pedres mitjanes tallades de manera poc acurada. Un petit vall separa la masia del marge de la muntanya. És possible que tingués dos pisos, perquè la part inferior del mur fa aproximadament 60 cm de gruix, però més amunt només en fa 45.

Pou Cavaller

Pou Cavaller
Pou Cavaller

És un pou molt semblant a l’anterior, però en pitjor estat de conservació. Es troba una mica més amunt del pas de la Casanova, a tocar de la pista, al vessant de ponent (41º 47’ 044 – 002º 10’ 287 – 725). També té planta arrodonida, d’uns 9 metres de diàmetre i està construït amb pedra seca. Els seus murs estan molt esllavissats i se’n conserven, en alguns trams, uns tres metres. No sembla que hagués estat cobert.

 

Pou de la Font del Barbot

Pou de la font del Barbot
Pou de la font del Barbot

Es troba al sud del Barbot, a la banda de ponent del camí que passant per aquesta surgència ressegueix el torrent del Soler per la seva riba esquerra (41º 47’ 329 – 002º 10’ 673 – 751).

Té una planta arrodonida i fa uns 8 o 9 metres de diàmetre i 7 o 8 d’altura. Les parets són fetes amb pedra seca i a uns 4 metres del fons es veuen els suports d’un embigat. Actualment està esfondrat per la part oest. No sembla que hagués estat cobert. El torrent presenta en aquest indret alguns gorgs de poca fondària que segurament varen ser condicionats per permetre la congelació de les seves aigües. Aigües amunt hi ha un parell de preses que podrien haver tingut una finalitat semblant, tot i que també podrien haver estat utilitzades per al regatge

El Barbot és una surgència que brolla en forma verticalment, en forma de guèiser, just a la confluència del torrent del Soler amb el de la Font dels Pardals, a tocar del camí (41º 47’ 511 – 002º 10’ 566 – 751). Segons Garcia-Pey (20096; 31), en èpoques de fort cabal, l’aigua s’aixeca fins a un metre del terra, mentre que amb sequera només aflora. És possible que aquesta font permanent d’aigua abastís la producció de gel. Just en el torrent de la Font dels Pardals, a la banda de llevant de la pista, hi ha una pica d’obra enmig del curs de l’aigua per recollir-la. Avui dia, amb la construcció de la pista, no és estrany trobar-la inundada.

Balma sota la Creuta de Mirambell

Balma sota la Creueta de Mirambell
Balma sota la Creueta de Mirambell

Es tracta d’una petita balma formada per la regressió del cingle. Tot i que no hi ha indicis de què hagi estat ocupada, presenta un cert atractiu paisatgístic i està situada en un espai molt proper a zones urbanitzades. Creiem que valdria la pena prendre consciència del seu interès.

Es troba a ponent del coll de la Creueta de Mirambell, a uns dos-cents metres d’aquest, per sobre de la pista asfaltada (41º 48’ 212 – 002º 11’ 507 – 951).

Santa Maria Savall

Santa Maria Savall
Santa Maria Savall

Les runes d’aquesta antiga església i petit convent es troben al nord del pantà del mateix nom, al tram superior del torrent de Sauva Negra, al seu vessant dret, just a la part interior de la gran corba que hi dibuixa la carretera asfaltada (41º 47’ 283 – 002º 11’ 620 – 834).

Aquesta església ja existia al 1121, quan apareix documentada com Santa Maria de Sauva Negra. Segons l’Enciclopèdia Catalana, entre el 1218 i el 1236 fou ampliada amb un atri o segona nau pels senyors de Cassoles i s’hi erigí una petita comunitat de donades, sota l’obediència d’un rector o sacerdot, la qual durà poc temps. Depenia de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Tingué rectors propis fins al s XVIII i culte fins al XIX.

Una consueta de 1659, copiada al 1700, indica que els feligresos dels Hostalets de Balenyà hi anaven en processó el 22 de maig.[1]


[1] ABEV, Balenyà, Sant Fruitós, I/1.