Rectoria de la Coma del Bosc

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Rectoria de la Coma del Bosc
Rectoria de la Coma del Bosc

Es troba uns dos-cents metres al sud-oest de l’actual església, just al costat del camí del grau de Sant Martí (41º 45’ 873 – 002º 12’ 198 – 739) i per sobre de la Font Morta i la Caseta.

El topònim la Coma del Bosch es remunta, com a mínim, a principis del segle XIII, però les referències a la rectoria són aproximadament del segle XVII. L’edifici fa més de 12 metres de llarg i es fa difícil calcular l’amplada perquè sembla que falta la paret oriental. Sembla que s’hi dibuixen quatre grans estances, separades per murs de 60 cm de gruix i que en alguns punts arriba a tenir fins a tres pisos. Es troba adossada al marge i es va construir amb pedra local i argamassa, amb algunes cantonades força ben treballades.

Font Morta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Font Morta
Font Morta

Es troba encastada en un camp a tocar de la Caseta, sobre l’aparcament de l’església parroquial de Sant Martí de Centelles (41º 45’ 895 – 002º 12’ 230 – 727).

Es tracta d’una font de biot intermitent, construïda en un edifici que fa aproximadament 2,20 m, per 1,50 m i té 1,80 m d’alçada. Té una volta de mig punt formada per 12 peces més la dovella a la part exterior; a l’interior hi ha una volta amb pedres posades a plec de llibre. A l’interior es distingeixen dues parts: l’oriental, que ocupa aproximadament 1,20 metres, està format per un sostre fet de maons. La part occidental l’ocupa un petit pou d’uns dos metres de profunditat que permet veure la roca mare i que, en èpoques humides, arriba a omplir-se d’aigua.

Es diu que en època de pluges l’aigua aflora a la base de la font, perquè la roca és porosa. Fora de moments de grans precipitacions acostuma a estar seca. De tota manera, sota el marge on es troba s’ha construït un rec per evacuar l’aigua que en pugui arribar a sortir.

Casa Xica de Bellavista Nova

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Dos-cents metres al sud de Puig-Arnau, a sota de la pista que duu a Bellavista Nova, però a tocar de la mateixa (41º 44’ 111 – 002º 13’ 617 – 821) es troben les restes del que suposem que havia estat una casa (o en tot cas una barraca de grans dimensions). L’hem localitzada gràcies a les indicacions d’uns talladors de bosc.

L’estructura presenta un espai rectangular de 9,50 m o 10 m de llarg orientat d’est a oest i d’una amplada imprecisa, però com a mínim de 5,50 m. A l’extrem sud-est podrien trobar-se les restes del forn, fet que confirmaria que ens trobem davant d’una casa. De tota manera, aquesta no apareix en cap mapa, ni la gent de Puig-Arnau no coneixien la seva existència. L’estructura presenta encara avui dia les restes d’un petit vall que la separava del marge. Els pocs murs que es conserven arriben a un gruix de 55 cm.

Segurament el camí tradicional passava a tocar de la casa, però per la seva cara oest.

La casa es troba a la part superior del torrent de la Pomereta, on encara avui dia hi ha un biot que podria correspondre a la desapareguda font de la Pomereta (41º 44’ 157 – 002º 13’ 414 – 749). Just a sota hi ha una balma força gran però que no presenta cap indici d’haver estat ocupada (41º 44’ 149 – 002º 13’ 344 – 724).

Molí de les Canes

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Molí de les Canes
Molí de les Canes

Està situat aigües avall del molí del Rossell, també a la banda dreta del riu, just a llevant del mas les Canes (41º 46’ 967 – 002º 14’ 660 – 435). Es troba a tocar del riu Congost, just a sobre d’un petit salt que presenta alguns forats que indiquen que hi havia hagut una presa. De tota manera, la bassa s’omplia de l’aigua que s’agafava al mateix riu, però d’algun lloc més al nord, donat que es troba per sobre del nivell del mateix molí.

Es tracta d’un edifici de grans dimensions, amb dos cossos clarament diferenciats, més algunes dependències annexes. Les parets són fetes de pedra local força ben escairada, tot i que alguns punts concrets són fets amb tàpia. En alguns indrets es va arribar a construir fins a tres pisos, sense comptar els carcabans, als quals es pot accedir des de l’entrada principal de l’edifici sud.

L’edifici sud, allargassat en sentit nord-sud, presenta una llinda sobre la porta d’entrada que diu “17 + 86 Establert y fet Marti Llavina” (la lectura dels dos darrers dígits de la data podria ser errònia; el signe + indica una creu en la inscripció). En aquest espai hi havia la cuina i, a nivell de subsòl, el carcabà.

L’edifici nord té una porta feta amb un arc escarser i en una finestra lateral que dóna a aquesta entrada (però de l’edifici anterior) es llegeix, de manera molt dificultosa, “Fet per Franch de Rosselló”. En aquest edifici es conserva la cabra per moure les pedres, de manera que es pot dir que aquí es trobava l’obrador.

Segons el mapa de patrimoni de la Diputació, hi ha referències d’aquest molí i d’un altre que estaria al seu costat (segurament el que agafava l’aigua a la presa que s’ha comentat) durant el segle XVI.

Molí del Rossell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Pou del molí del Rossell
Pou del molí del Rossell

Situat a l’altre costat del riu Congost, just al davant de l’hostal del Pinós (41º 47’ 199 – 002º 14’ 409 – 473).

Es tracta d’un edifici en estat ruïnós de tres pisos d’alçada, adjacent a una gran bassa. Aquesta bassa recollia les aigües de la riera de la Llavina, just en el lloc on s’ajunta amb el Congost (41º 47’ 445 – 002º 14’ 326 – 449). Aquí s’observen set ancoratges excavats a la roca, de formes quadrangulars i d’entre 20 cm i 30 cm de costat. Un canal d’uns 500 m de recorregut duia l’aigua fins a la bassa, d’on arribava fins a les pales del  molí després de travessar el pou, avui encara visible tot i que força malmès.

De l’antic molí es conserva un edifici amb dos cossos, d’aproximadament 15 metres de llarg i uns 9 d’ample, amb la façana principal a l’est (on hi ha el riu). Les cantonades són ben escairades i les parets estan fetes amb pedra i argamassa. El cos nord correspon a la casa dels moliners i tenia tres pisos. El cos sud només té dos pisos i és on se suposa que estava situat l’obrador. Per accedir al pis superior hi havia una porta amb llinda plana situada a la banda de ponent, entre l’obrador i la paret de la bassa. Al pis inferior s’hi accedia mitjançant una porta situada a la banda sud.

A escassos metres d’aquest edifici, en el marge d’un camp que es troba al mateix nivell i a continuació de la bassa, s’observen les restes d’una construcció de petites dimensions que no s’ha pogut descriure pel seu mal estat de conservació.

Segons un cartell que va posar en aquest lloc l’Ajuntament de Centelles, hi ha referències medievals a aquest mas, vinculat a la masia del Rossell, ja documentada al 1038.

Presa del molí del Rossell
Presa del molí del Rossell

Balmes de l’Aliguer o cova de l’Ocell

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell
Balma de l'Aliguer o cova de l'Ocell

Gran cavitat situada al nord de ca l’Aliguer i a ponent del Racó de la Font, ben visible des de diferents punts (41º 44’ 742 – 002º 11’ 392 – 798). Segons l’Espeleoíndex, la boca fa 7 m x 3 m i està penjada a un 5 metres per damunt de la paret. De tota manera, la cova comença dins d’una balma força més gran. Consta d’una única galeria de 18 metres de longitud que es va reduint fins que finalment resta totalment ocupada per sediments. Podria tractar-se d’una antiga surgència fossilitzada establerta en uns estrats de gresos de l’eocè.[1]

La primera referència que en coneixem és de l’any 1967, quan es va topografiar la cavitat i s’hi varen fer unes prospeccions arqueològiques que s’estengueren a dues altres cavitats properes (les balmes de l’Aliguer i cova de la Figuera, que segurament són unes petites balmes que s’obren al mateix nivell i al costat de la principal). En el transcurs d’aquesta exploració s’hi varen trobar fragments de ceràmica neolítica i de sílex tallat. Els mateixos exploradors diuen que quan hi anaren l’any 1977, quan la cavitat no constava en cap inventari, hi varen trobar diversos signes d’haver estat explorada anteriorment.

Davant de la balma més gran hi ha un espai força pla que podria haver estat utilitzat com a refugi esporàdic. No hi hem trobat indicis d’una ocupació més estable, tot i que aquesta possibilitat no és descartable.

Camí del Pou al Fabregar

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Des del Pou, un camí carreter s’enfila suaument cap al sud-oest i després gira directament al nord per atènyer la carena al coll del Fabregar. El camí ha estat tallat parcialment a la roca i aprofita en part el peu d’un petit cingle. A banda dels talussos, unes pedres dretes, a manera de guarda rails, delimiten el camí. El darrer tram conserva encara un bon empedrat.

Camí del Fabregar
Camí del Fabregar

Masia incògnita prop de la Collada

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Tot i que actualment el que es conserva sembla ser una balma, l’anàlisi detallada d’aquestes runes permet veure que es tracta d’una masia semblant al cas de can Bauma d’Aiguafreda (vegeu això).

Es troba a uns 150 metres al sud-oest de la Collada, sota un petit cingle (41º 44’ 521 – 002º 10’ 962 – 824).

La balma pròpiament dita fa uns 10 metres de llarg per 2,50 metres d’amplada. Al seu interior es conserven dues estances, delimitades per parets de pedra i fang. La més oriental fa 5 metres de llarg, mentre l’occidental en fa amb prou feines dos. Sota el sostre de la balma, a ponent, queda un petit espai sense paret, sobre el qual es conserven cinc forats de suport de bigues, situats aproximadament a un metre i mig del sòl.

La part superior del mur que delimita la balma presenta encara un pany de paret que es recolza sobre la roca mare, de la qual ressegueix de manera molt acurada les irregularitats. Se suposa que aquesta paret servia per suportar una teulada que arribava fins a uns murs que hi ha uns 6 o 7 metres al sud de la paret. El mur de la banda de llevant fa 60 cm de gruix.

Aquestes restes s’han pogut localitzat gràcies a la quantitat de peces de ceràmica, rajols i teules que es troben en el camí que passa just per sota de la balma.

La Collada

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
La Collada
La Collada

Estructura de dos pisos situada al capdamunt de la serra de la Collada, a l’oest de l’Aliguer (41º 44’ 560 – 002º 11’ 073 – 838).

Se’n conserven dues parets, de pedra local i fang, que delimiten un espai quadrangular de 12 m de llarg per 5,50 m d’ample, dividit en dues parts per un mur de de 60 cm d’ample. A la banda de llevant s’observen parets que podrien correspondre a espais annexos. Els murs exteriors de la casa fan en uns llocs 50 cm i en altres 60 cm. Suposant que la façana principal estigués encarada al sud, estaria coberta per una teulada a dues aigües perpendicular a l’eix de la mateixa. Algunes parets exteriors conserven l’arrebossat i les cantonades són ben escairades.

Aquesta masia apareix en una llista de confessions de la parròquia de Sant Martí de Centelles de 1808, però es diu que està vacant (és a dir, deshabitada).[1]

[1] ABEV, Centelles, Sant Martí, E/2.

Masia incògnita

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Seguint la pista que remunta el sot de l’Horta, un cop es passa la Bomba (és un edifici amb un motor que recollia l’aigua del torrent en un petit embassament), l’antic camí de carro, que aquí es conserva força bé, fa un revolt i ateny un pla on hi ha les restes d’una casa (41º 44’ 375 – 002º 12’ 472 – 647), en principi solitària. Al principi crèiem que es tractava d’una de les construccions de la Ciutat de Cartagena, però situat sobre el mapa es troba una mica massa al nord.

Aquest casa, de la qual no podem precisar el nom, està en molt mal estat de conservació i amb prou feines s’endevinen els murs que la delimiten. Es tracta d’una estructura de 13 m de llarg per 5,50 m d’ample, que no presenta evidències de cap obertura ni coberta, situada just al costat del camí de carro, fet amb pedra i fang. La tipologia correspon a la mateixa de la Casanova de la Vall, descrita en el punt anterior.

Aquesta construcció, sense topònim, apareix en una minuta de 1914.[1]

[1] http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/minutes/id/1531/rec/8 Còpia manuscrita d’una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l’aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000.