Forn de calç de la Llorença (o de Montmany)

Forn de calç de la Llorença
Forn de calç de la Llorença

En el lloc on es troba (41º 42’ 910 – 002º 15’ 928 – 391), una placa anomena aquest forn com a forn de calç de Montmany i el data entre els segles XVIII i XIX. Preferim, però, anomenar-lo de la Llorença perquè aquest és el nom del lloc on es troba situat i, a més a més, perquè l’Ajuntament del Figaró s’hi refereix amb aquest topònim a la seva pàgina web.

És un dels forns més ben conservats de la zona, entre altres raons perquè ha estat netejat i museïtzat en temps no massa llunyans. Té un diàmetre de 4,50 m i planta rodona. S’en conserva una alçada de 4,60 m. El túnel que permet accedir a les fogaines està en força bon estat i fa 4,40 m de recorregut. Està construït en rajols cuits col·locats en forma de volta de mig punt. Fa 1,85 m d’alçada per 1,50 m d’amplada.

L’accés al forn es fa des de la carretera i, per anar-hi, es passa per un petit pont fet amb lloses planes que desvien un curs ocasional d’aigua. En una de les lloses hi ha gravats uns números romans i una inicials, però creiem que són molt recents.

Al costat del forn, enmig de la vegetació, apareixen unes estructures semienterrades que caldria estudiar amb major deteniment.

 

Fogaina del forn de la Llorença
Fogaina del forn de la Llorença

Forn de guix del camí de la Cuspinera

Evidència arqueològica del forn de guix del camí de la Cuspinera
Evidència arqueològica del forn de guix del camí de la Cuspinera

Aquesta informació ha estat actualitzada: vegeu això.

El mal estat que presenta actualment aquest lloc (embardissat i pràcticament tot enrunat) fa que només puguem reproduir el que en diu Anna Gómez al catàleg de patrimoni de la Diputació de Barcelona. Segons ella, es tracta d’una

Construcció excavada al marge del turó de forma semicircular. La part superior és construïda en pedra lligada amb fang. La guixera amida uns 3,3 m d’amplada, a l’interior de la cambra de cocció, i uns 3 m d’amplada, a l’interior de la cambra de cocció i uns 3 m d’alçada conservada. Des de l’exterior són visibles les 2 boques (1 m d’amplada) que donen accés a l’única cambra de cocció, separades per una pilastra de 90 cm.

Creiem, a diferència del que planteja Gómez, que es tracta d’un forn de guix, i no de calç, que hauria explotat la pedrera de guixos que hi ha just a sobre del lloc on es troba el forn. Sobre el terreny, avui dia (2012), només la presència d’una estructura de ciment amb un gran cargol metàl·lic indica la seva existència (també hi ha el pal que indicava l’emplaçament, però ara ja sense rètol). Sembla ser que l’incendi que va afectar la zona al 1994 hauria ajudat a la desaparició del forn.

Es troba en el punt 41º 42’ 936 – 002º 15’ 121 – 546.

Forn de calç del pla de la Barraca

Es troba a l’extrem sud-oest del pla de la Barraca (41º 44’ 469 – 002º 15’ 062 – 602), just al mig de la carena.
Es tracta d’una estructura cilíndrica de 3,5 metres de diàmetre i 1,5 m d’alçada visible a l’actualitat. Semblaria que la boca es trobava a l’extrem nord-oest. La seva localització ha estat possible gràcies als treballs de neteja que s’han dut a terme darrerament en aquest lloc.

Forn de calç del pla de la Barraca, amb Tagamanent de fons
Forn de calç del pla de la Barraca, amb Tagamanent de fons

Forns de calç del pla de la Barraca

Segon forn del pla de la Barraca
Segon forn del pla de la Barraca

A l’est del pla de la Barraca es conserven les restes de dos antics forns de calç (41º 45’ 292 – 002º 15’ 821 – 551 i 41º 45’ 275 – 002º 15’ 808 – 550, respectivament) en força mal estat.
El primer està molt malmès i només es conserven dues parts de la paret que formava el seu perímetre, fet que permet calcular el seu diàmetre en uns 3-4 metres. Aquestes restes sobresurten poc més d’1,50 m del terra. La part posterior del forn està completament esfondrada. Només una actuació de neteja i consolidació en permetria la seva conservació. Es troba al costat d’un torrent del qual estava parcialment protegit per un mur de pedra seca. Just a sobre, al nord-est, hi ha una zona de pedra codina, que se suposa que és l’espai d’on s’extreia el material calcari que era enfornat.
El segon forn es troba uns 40 metres al sud-oest, a l’altre costat del torrent i tocant a una pista. Se’n conserva pràcticament tot el perímetre, que fa uns dos metres de diàmetre, i una resta de mur encimentat que es veu fora de lloc.

 

El primer forn del pla de la Barraca
El primer forn del pla de la Barraca

El Ciment de l'Oller

El Ciment de l'Oller
El Ciment de l'Oller

Al costat de la nova zona esportiva de l’Oller, a Sant Martí de Centelles, es troben les restes d’aquest conjunt de forns de calç d’explotació industrial (41º 45′ 395 – 002º 14′ 596 – 406).

Es tracta d’un conjunt d’edificacions que formen un complex de tres grans forns de calç i un quart de més petit (segurament utilitzat per a la construcció dels altres tres). També es conserven les estructures d’algunes de les dependències d’aquest establiment.

Aquesta estructura està construïda en carreus de pedra local ben escairats i de disposició regular, tancada per les quatre bandes. Els tres forns grans es diu que tenen una profunditat de 12 m.

Com diu el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, aquest complex evidencia una gran activitat basada en la indústria de la calç a la zona de l’Alt Congost. El conjunt apareix documentat cap a 1900, però va durar poc, perquè es va tancar al primer decenni del s. XX.

Sembla que està documentat que la calç es transportava amb vagonetes fins a l’estació de Sant Martí i a partir d’allà es redistribuïa. Aquesta indústria pertanyia a Francesc Senties, que posteriorment s’associà a Falgueres.

Els Senties, propietaris del mas Oller, havien estat una de les famílies més potents del municipi. Ho prova el panteó que acull les seves restes al cementiri de Sant Pere de Valldeneu: format per un recinte rectangular de 2,5 per 3 metres, tancat per una barana de ferro i pilars de pedra als angles. Al centre de l’estructura hi ha una creu, imitant un tronc, situada dalt d’un pedestal i amb una flor a l’encreuament dels braços. Aquest cos es troba coronat als angles per una decoració vegetal. Al mateix centre i encastat al terra hi ha un llibre obert amb una flor de neu, un pensament i una inscripció. El text gravat com a inscripció diu: “A la buena família Sentias y Oller Distrito del somaten de Sant Martin de Centellas Parroquia de Balenya Sant Martín 1924 Restos de Fco Sentias Ollé Cabo” (font).

Placa en record dels assassinats
Placa en record dels assassinats

Possiblement per aquesta raó, anys més tard, durant la guerra civil, alguns membres de la família varen ser víctimes de la fúria del comitè revolucionari, fins al punt que el pare i dos dels seus fills hi deixaren la vida.

En aquell moment foren assassinats Francesc Senties Fabregar (el propietari) i els seus fills Francesc i Josep. Una placa ho recorda amb les següents paraules: “En recordança de Francesc Sentias Fabregar i dels seus fills Francesc Sentias de Encio i Josep Sentias de Encio que aquí moriren respectivament a l’edat de 44-18 i14 anys el 8 – 11 – 1936 RIP. Vianant que aquí et detures prega que sempre hi hagi pau.”

Tal com diu una altra placa col·locada al lloc per l’Ajuntament de Sant Martí, les víctimes es defensaren a trets des del mas, on encara es veuen les marques de les bales, mentre els membres del comitè revolucionari els atacaven des de fora. Detinguts i torturats, foren finalment executats a la boca d’un d’aquests forns. Era el 8 de novembre de 1936 i un dels episodis més sagnants de la història contemporània de Sant Martí de Centelles.

Forn de calç de la Vila

Pou de la VilaEn molt mal estat i d’escassa rellevància. Es troba en el punt 41º 44′ 921 – 002º 16′ 570 – 692, a tocar de la pista, just en el primer revolt a l’esquerra que hi ha després de passar la Vila.

Segons Anna Gómez,es tracta de d’una estructura circular i cilíndrica, excavada a la roca que aprofita part del marge d’un petit turó, amb unes mesures de 3’5 m de diàmetre i uns 3 metres de profunditat que presenta les mateixes característiques arquitectòniques dels forns de calç tradicionals: “planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions amb les restes del refrectari; amb la boca a la part inferior de l’estructura per recollir les cendres i alimentar el foc. En el cas del forn de la Vila, la boca està en molt mal estat de conservació, i només s’insinua el seu emplaçament, que seria just tocar el camí que puja de la Pedralba al Turó de Tagamanent.”

Segons la mateixa font, la primera notícia històrica que es té de la Vila és del segle XII quan en un document guardat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó referent als masos que pagaven tribut al castell de Tagamanent, hi apareix en Bernat de Sa Vila. La casa anirà apareixent en els diversos censos cadastrals del 1497 “la Vila viuda”, 1515 “Sebastià Vila” i 1553 “la Casa d’en Vila”; també es documenta que el mas heretat de la Vila tenia dues cases, conegudes com la Casa Gran de la Vila i la Casa Xica, sense cap més especificació.

Ja entrat el segle XVIII, s’esmenta el topònim Vila en un casament entre “Nicolau Vila i Bellit, pagès de Tagamanent i Margarida Nadal pubilla de la casa Nadal”. Al selge XIX ens apareixen com a propietaris de la Vila a Antoni Vila Cornella (1861).

També segons Anna Gómez, a uns 120 m al nord de la masia hi hauria les restes d’una teuleria.

Forn de Vilardebò

Forn de Vilardebò
Forn de Vilardebò

Forn de calç a tocar de la pista que puja al Bellver, en el punt 41º 44′ 812 – 002º 17′ 001 – 778, indicat en el mapa de l’editorial Alpina.

Fa uns 4 m de diàmetre i la seva alçada és de 3,5 m a la banda nord (part més alta) i de 2 m a la part sud (més baixa). Té una boca, orientada al sud de 0,90 m d’ample (no es pot saber l’alçada a causa de l’acumulació de sediments i matèria orgànica que el pou presenta a l’interior).

La diferència d’alçada entre el llavi superior i l’inferior s’explica per la comoditat de realitzar la càrrega i la descàrrega de les pedres per la part més baixa, que acostuma a coincidir amb la zona on hi ha la boca per on s’alimentava el foc.

El turó dels Moros

Cabana de calcinaires del turó dels Moros
Cabana de calcinaires del turó dels Moros

A llevant d’aquest cim, gairebé a la carena i al costat d’un camí, es troben les restes d’un antic forn de calç. Té un diàmetre de 4 a 5 metres i la seva boca està orientada al sud. Actualment està en mig de la vegetació i el seu fons està ocupat per restes vegetals i de terra.

A sobre seu, a l’altre costat el camí, també tapat per la vegetació, apareixen les restes d’un antiga construcció. Podrien correspondre a una cabana de calcinàires, però res no n’evidència aquest ús. No queda clar si correspon a un edifici d’un o de dos cossos; en tot cas, sembla que el més clar tindria unes dimensions de 4 x 3 m.

El curiós del cas és que les restes d’aquesta construcció i una pedrera que hi ha just a la carena no són fetes de pedra calcària, sinó de pedra sorrenca roja (margues). Aquesta pedra té continuació en la gran capa de pedra rogenca on s’aixequen les restes de Rovirals, que arriben fins als peus del turó de Tagamanent i que reapareixen per sota de les Planes.

Sembla que el forn utilitzava la pedra calcària que formava el turó dels Moros. Aquesta dada caldria verificar-la amb un estudi més aprofundit, perquè al cim del turó apareixen restes de mur fets amb pedra sorrenca i una possible tomba de lloses. Si fos així, segurament ens trobaríem davant d’unes restes arqueològiques d’un cert interès. Al voltant del turó, sobretot en el vessant sud, apareixen una sèrie de murs no identificats.

De fet, Enric Garcia-Pey parla del turó del Castell dels Moros i diu que “(…) es recorda haver-hi trobat tombes. Segons diuen, enterraments a resultes d’antigues batalles”.

És possible que aquestes restes corresponguin al Kastrum Segarium que esmenta Jaume Oliver en el seu llibre sobre Tagamanent? (p. 44).

La suposada tomba està formada per dues lloses paral·leles, avui dia ajuntades per la part superior per l’acció del terreny i d’una possible profanació.

La llosa que millor es pot estudiar fa 1,60 m de llarg per uns 45 cm d’ample i 10 cm de gruix. Són fetes de pedra rogenca i tenen una orientació oest-est, lleugerament desviades al sud.

La suposada tomba del turó dels Moros
La suposada tomba del turó dels Moros

Forns de calç de la Pedralba

Aquestes construccions de caire industrial es troben ubicades en un pendent o petita elevació que s’obre a l’actual C-17. S’hi accedeix baixant pel monument del Beat Miró de Tagamanent (final del C/ del Brull). Es tracta de dues estructures de combustió restaurades els darrers anys.

Forn de la Pedralba
Forn de la Pedralba

La primera és una estructura circular i cilíndrica, que aprofita part del marge d’un petit turó de calcària, mentre que l’altra part és construïda amb pedra i morter, la boca d’accés està en força mal estat, però conserva l’arrancament de tota la cúpula i té una alçada aproximada d’uns 4 metres. Mentre que el segon forn és una excavació cilíndrica i vertical, que aprofita el terreny natural per la seva construcció. D’aquest es conserva part de la porta d’accés al forn, que fa 1’50 m d’amplada, i part de la volta que cobria tota l’estructura.

Aquestes dues construccions presenten les mateixes característiques arquitectòniques. Segueixen el sistema constructiu tradicional dels forns de calç: una planta circular-ovalada que configura una secció troncocònica invertida excavada al sòl, amb les parets interiors cremades per les diverses coccions; amb la boca a la part inferior de l’estructura per recollir les cendres i alimentar el foc.

La seva posició geogràfica pot fer pensar en algun tipus de producció de caire industrial.

Els forns de calç de la Pedralba es relacionen amb les etapes de construcció del proper casal, antiga domus medieval, de la Pedralba.

Continua la lectura de “Forns de calç de la Pedralba”

Forn de calç del torrent de la Baga

Forn de calç del torrent de la Baga
Forn de calç del torrent de la Baga (detall de la paret vidriada)

Situat en el punt 41º 45′ 187 – 002º 14′ 417 – 3381. Es tracta d’un forn de calç que actualment ha perdut la part de la boca a causa de la construcció d’una pista forestal. Té 3,30 m de diàmetre, aproximadament i al seu interior s’aprecien dues capes que en delimiten l’estructura. La primera està feta de pedra seca (segurament en dues capes diferents). Aquesta pedra apareix vidriada i de color verdós en alguns punts a causa de la temperatura que assolia quan estava en funcionament. La segona capa és de terra cuita (no sabem si és una capa de terra natural o si es va compactar expressament).

Una mica per sobre, dalt del cingle (41º 45′ 192 – 002º 14′ 381), hi ha una antiga pedrera que segurament havia abastit aquest forn.

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona en diu:

Aquesta estructura es correspon a un forn de producció de calç. La construcció del forn es solia fer a l’abric d’un pendent ja que facilitava el seu procés productiu i sobretot el seu posterior transport. D’altra banda la boca del forn es troba a la part inferior del pendent des d’on era més fàcil l’accés, tant per la càrrega i descàrrega de les pedres com pel seu posterior transport i alimentació del forn.
Per la zona de Sant Martí de Centelles aquesta pedra calcària, es concentra a la zona de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu, i és en aquest espai on es documenta l’ús de la pedra calcària tractada per esdevenir calç i ser utilitzada en la construcció, com ho demostren els diversos forns documentats. Aquest procés s’iniciava amb l’extracció de la pedra, que un cop col·locada dins el forn i a alta temperatura, es convertia pols. La calç resulta de calcinar la pedra calcària, i que un cop sotmesa a una temperatura de 900º o 1000 º C, s’utilitza en pasta o la calç en pols. L’alimentació es feia per la boca, situada a baix de l’estructura i les cuites solien durar entre 11 i 12 dies, sense parar el foc. Aquestes construccions solen estar ubicades en entorns rurals, junt a una masia i la calç produïda en aquest forn hauria estat utilitzada per les diverses obres de les masies del voltant, però se’n desconeixen els detalls. Possiblement aquests forns s’haurien de relacionar amb un ús temporal i de caire esporàdic i concret com seria la construcció o remodelació o fins i tot una intervenció arquitectònica concreta. La manca d’elements materials visibles fa que sigui molt difícil la seva datació, per criteris generals se’ls hi ha atribuït una cronologia a partir del segle XVII, i sobretot XVIII, perdurant fins a mitjans del segle XX. En el cas del forn del camí al Pla de la Batalla, no es poden fer gaires precisions, i el seu funcionament es podria adscriure entrat en segle XVIII.” (font)

 

1 – L’alçada ha de ser errònia. Segons el mapa serien una mica més de 450 m.