Masies – Pàgina 9 – Patrimoni Existencial

El Soler de Bertí

Publicat el 23 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Antiga masia situada entre el pla de l’Onyó i el collet de la Feu (41º 43’ 175 – 002º 12’ 672 – 789), actualment enrunada i molt modificada.

De la casa que apareix en el fogatge de 1497 (Pladevall, 2009; 110) pràcticament no en queda res, potser tan sols una finestra de llinda plana on s’insinua una decoració conopial. Aquesta finestra es troba a sobre d’un corral reforçat amb un contrafort al sud-oest de l’edifici. Part de la paret del corral la forma un gran bloc aprofitat en el lloc on es trobava.

L’edifici actual fa aproximadament 11 m x 12 m, en les mides interiors, i està format per 5 espais diferents, amb la cuina a la banda de llevant i la comuna al nord-oest. La porta principal es troba al sud, amb un arc escarser fet amb maons cuits. La teulada actual és a dos vessants, paral·lela a la façana.

En un espai adjacent, al costat del corral, hi ha un cotxe en mal estat, segurament uns Seat 600.

L'Onyó

Publicat el 22 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Masia situada a l’est de Sant Miquel del Fai, dalt de la carena (41º 42’ 989 – 002º 12’ 158 – 725). És una de les més antigues de la parròquia, ja que se’n té esment al 1279, quan en un document apareix Escart d’Onyó (Pladevall, 2009; 109).

Tot i la seva antiguitat, aquesta casa conserva poques evidències medievals. Fa aproximadament 15 m x 15 m i forma un barri aprofitant les corts que té al davant. De tota manera, els portals d’entrada al barri no existeixen. Té la façana principal orientada al sud, però a la banda est també hi ha finestres i una porta.

És un edifici de dos pisos, amb la cuina a baix, a la banda de llevant, on hi ha un forn blanc i la xemeneia. Les finestres i les portes són fetes de maons cuits. El sostre del primer pis està format per voltes catalanes fetes amb maons. L’estat actual de ruïna permet veure com s’igualava la volta per tal que la part superior resultés plana (sòl del primer pis).

La teulada és a dos vessant, paral·lela a la façana principal. Les cantoneres són fetes de pedres escairades i les parets estan arrebossades.

Al nord-est de la masia, sobre uns camps, hi ha un pou amb una aigua cristal·lina (41º 43’ 036 – 002º 12’ 226 – 743).

L’Ullar

Publicat el 20 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

És una de les masies documentades més antigues de la parròquia. La primera referència és de l’any 1279, quan apareix Arnau d’Ullar (Pladevall, 2009; 109). Es troba al nord del gorg de les Donzelles, però just a sobre del cingle, als peus de la punta del Cèntim (41º 42’ 749 – 002º 12’ 618 – 667).

Actualment està en procés de restauració. La part més important és la façana principal, orientada a l’est i de 15 m d’amplada. Aquí s’aprecia clarament l’estructura de la casa: tres pisos amb una teulada a dues vessants perpendicular a l’eix de la façana. Les finestres, sis en total, són de llinda plana, però amb uns inicis de gravat que insinuen una finestra conopial. Es troben al primer i al segon pis, tres a cadascun d’ells. A la planta baixa, en aquesta façana, només hi ha una porta de mig punt, amb una inscripció que diu “JHS Salvador Vllar 1580” i un símbol que representa una creu emmarcada en un cercle.

La casa fa 15 m de profunditat, tot i que originàriament eren 9,50 m, essent la resta afegitons posteriors. Les cantoneres que donen a la façana principal estan fetes amb pedres tallades amb angles rectes; en canvi, les altres són més senzilles.

A la paret sud s’evidencia la presència d’un forn blanc. Al darrere de la casa (oest) hi ha un petit edifici que conté un cup per guardar el most, fet amb rajoles vidriades de color marró, quadrades, i d’unes mides de 2,30 m de costat per 1,50 m de profunditat.

Sembla que la casa respon a l’estructura típica de la masia: una entrada amb un corral i la cuina a la planta baixa, on hi ha el forn i la xemeneia, unes escales de pedra que duen al primer pis, on hi ha la sala i les habitacions.

Al davant de la casa hi ha les restes d’antigues corts.

La Casa dels Frares

Publicat el 19 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Restes d’una construcció que es troben en el camí que va de l’Onyó a Sant Miquel del Fai (41º 42’ 406 – 002º 11’ 870 – 598). Fan 6 metres d’ample per uns 8 de llarg, tot i que aquesta darrera dada caldria verificar-la. Sembla que a la banda est, la que dóna al camí, hi havia una petita finestra, avui pràcticament tapada. A l’oest hi ha unes runes que podrien correspondre a la planta rodona d’una cabana.

Els murs fan 55 cm de gruix i estan fets amb pedres treballades relligades amb fang. Crida l’atenció la mida de les pedres que es troben aproximadament a un metre del terra.

Pladevall (2009; 110) documenta aquesta masia com a mínim al 1882, tot i que segurament era anterior.

La Casanova

Publicat el 14 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

El mapa d’Ernesto Almodóvar, de 1924, indica al sud de mas Cucut (escrit Cucat) una Casanova en runes. Encara avui dia els mapes de l’ICC anomenen aquest lloc pla de la Casanova i en els ortofotomapes s’aprecien les ruïnes de la casa. Es troba en el punt 41º 43’ 608 – 002º 10’ 517 – 661-

Té un perímetre de 13 m x 10 m, dividits en dos grans cossos. Segurament la porta es trobava a la cara sud-est i a l’est hi havia un forn. Els murs que tancaven l’edificació feien 60 cm de gruix i eren fets de pedra i fang. Avui dia està totalment enrunada, tot i que en un punt concret encara s’aixeca un petit pany de paret d’una parell de metres d’alçada.

No sabem si podria correspondre a la Casa Nova d’en Torrents que esmenta Pladevall (2009; 176), documentada al 1845.

Can Calamites

Publicat el 14 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Masia situada al sud de can Bernat i a ponent de cal Mestre (41º 44’ 142 – 002º 11’ 034 – 732).

Restes d’un edifici de 12 m x 6 m, amb la porta oberta al sud i de dos pisos. A la planta baixa, a llevant, es conserva la cuina, amb un forn blanc, la pica i una fornícula. Just a l’entrada, a l’espai de ponent, però a la banda nord, hi havia una comuna excavada a la paret i les deposicions anaven a parar directament a la paret nord de la casa.

L’edifici estava cobert amb una teulada a dos vessants amb l’eix perpendicular a la façana principal, orientada al sud. Les cantoneres són poc treballades i els murs, fets de pedra i fang, fan 60 cm de gruix. Les habitacions del primer pis i la façana exterior estan arrebossats.

Al costat de la casa es conserven restes d’un edifici més petit, possiblement una cort, i una bassa a la banda nord-oest.

Aquesta casa no apareix en el mapa de 1790, però sí en una relació de comunions de 1799.[1] Segons Pladevall (2009; 177) al 1794 se li deia Casa d’en Roca, cognom que es conservarà encara al 1854 (Garcia-Pey, 2009; 55).

[1] ABEV, Sant Quirze de Safaja, E/1.

Can Gall

Publicat el 13 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al nord de l’embassament de Sant Quirze, en terme de Castellcir, però a escassos metres del límit del poble veí (41º 44’ 009 – 002º 09’ 266 – 631).

Actualment només en queden les parets principals i alguna paret mitgera. Era una casa de dos pisos que tenia un forn a la banda nord (avui dia desaparegut; només se’n conserva la boca). La porta sembla que hauria estat al sud i, com totes les masies de la zona, hauria crescut per fases.

Can Riera

Publicat el 11 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

A la serra de Barnils, entre el poble de Sant Quirze i la Corona (41º 44’ 139 – 002º 09’ 604 – 715).

Aquesta masia apareix en el mapa de Ramon Cerdà de 1790, però no n’hem trobat més dades, a banda d’una referència que fa Garcia-Pey (2009; 168), del mateix any. Es tracta d’un edifici de dos pisos d’uns 8 m x 7 m, aproximadament de mides interiors. A la planta baixa trobem un espai que actua com a entrada, on hi ha una petita comuna, i dues portes que obren a la cuina i a un estable. La cuina tenia una xemeneia a la banda de ponent, avui dia totalment enrunada, amb un forn al seu interior. Al lloc on es troba la xemeneia hi ha un estrany forat al terra, que no s’ha pogut identificar. Al costat de la xemeneia hi ha una petita finestra. A la paret de llevant de la cuina comença una escala que, amb tres graons de pedra i 8 de fusta condueix al primer pis, on trobem quatre habitacions amb un terra fet de fusta i finestres petites.

L’edifici tenia una coberta a dos vessants, amb teules àrabs, paral·lels a la façana, que obre al costat est. La porta d’entrada fa 2 m x 1,30, una amplada que havia de ser gran per permetre l’entrada dels animals fins a l’estable. El mur mitger de la casa fa 60 cm de gruix. Adossat a aquest conjunt hi ha algunes corts, la majoria en molt mal estat de conservació.

Solanes

Publicat el 7 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

Al sud del Serrat Rodó, sobre el torrent del Bosc (41º 45’ 859 – 002º 10’ 868 – 748).

Aquesta masia es troba en un bon estat de conservació, tot i que fa una quarantena d’anys que va ser abandonada. Està formada per dos cossos de tres pisos (de 10 m x 10 m) als quals s’ha adossat un altre cos de només dos pisos al costat oest. Una data inscrita en aquest cos indica que aquesta reforma s’hauria fet al 1857 (potser només va ser la part superior).

A la banda est hi ha una aljub (o potser un pou negre) i una bassa. A la paret de la casa, en aquest costat, hi ha un forn blanc que es conserva força bé.

Entrant per la porta principal, que fa 1’50 m d’ample i 2,20 d’altura, es troba una porta a la dreta que condueix a la cuina, on hi ha el forn i la xemeneia, a més d’una pica i els fogons. Des de la cuina es pot anar a una habitació o rebost a l’angle nord-est de la casa.

Des de l’entrada, una porta a la banda nord condueix a un corral i una altra a l’oest dóna accés al tercer cos, ocupat en la seva planta baixa per diverses corts. Des de l’entrada, una escala de pedra i barana de fusta permet pujar al primer pis. Aquest té el terra de fusta.

Al primer pis es troben tres habitacions més la sala, amb un petit festejador. Una porta a la banda oest permet accedir a tres noves habitacions del cos aixecat al segle XIX. Una escala de fusta permet pujar a les golfes, on trobem quatre estances diferents, totes amb el terra de fusta, excepte una d’elles.

La porta principal, oberta al sud, té una llinda plana amb un arc de descàrrega fet de maons col·locats a plec de llibre.

Can Quirze

Publicat el 6 Setembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

A l’oest de can Jaumet i can Gregori, una mica per sobre i a tocar del cingle i el bosc (41º 44’ 127 – 002º 09’ 352), es troben les restes d’una antiga casa. Fa aproximadament 15 m de llarg per 6 m d’ample i es conserva força bé la pica i el forn de coure el pa. La porta era a llevant i tenia dos pisos més unes golfes. La teulada era dues vessants.

La paret sud, de pedra i fang, fa 50 cm de gruix mentre que la del costat est en fa 35 cm (feta amb argamassa i pedra). Les parets interiors estan arrebossades.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: