El 18 de novembre de 1582, Antoni Serra, de Sant Quirze de Safaja, ven a Jerònim Vinyoles un tros de terra durant quatre anys, per un preu de 10 lliures barceloneses. Aquest contracte té un cert interès perquè en Vinyoles pot renunciar a l’arrendament fins al dia de Nadal. D’aquesta manera s’establia una mena de període de prova de gairebé un mes i mig. A més a més, en aquest contracte un dels testimonis era Gabriel Onyó, pinto retaulista, nascut a la masia de l’Onyó de la parròquia de Bertí, on al 1579 havia arrendat una casa a la plaça de Bertí al mateix Vinyoles, amb la condició que hauria d’enfostrar-la (segurament fer-hi la fusteria).
Un document com aquest fa la sensació que els contractes d’aquesta parròquia, a finals del segle XVI, donaven certes facilitats als arrendadors. Això podria explicar-se pel procés de colonització que estava vivint aquesta zona, procés de colonització que no era estrany que acabés atraient súbdits del regne de França, com el segon testimoni d’aquest contracte, el mestre de cases Joan Bergonyo, habitant “en la Beya”.
També dos francesos seran els subjectes que firmaran un contracte amb Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, el 26 de desembre de 1584. Els dos habitants de Sant Miquel Sesperxes deixen als pilers Joan Azma i a Bernat Defaludes, ambdós d’origen francès, la meitat del bosc de la Feu, que els dos primers han comprat a Antoni Serra de Sant Quirze de Safaja. Aquesta artiga se situa a prop de l’Onyó i del torrent de les Taules, a tocar de roca Gironella i es preveu que se n’extregui carbó i grans. Aquests explotació conjunta del bosc i l’espai agrari sembla que també s’hauria produït al sot de les Hortes, a Tagamanent.
Per assegurar l’interès dels arrendataris, en Bellavista i en Vinyoles es comprometen a donar a compte als treballadors francesos una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. El contracte s’estableix per una durada de quatre anys i els sobredits pilers conrearan aquestes terres a costos i despeses seves, tot i que en el batre, segar o traginar s’anirà a mitges. En cas que no sembrin en el temps convingut, els posaran dos homes per cada pila, “(…) totemps i quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”, diuen els arrendadors. Els pilers hauran de deixar un brot d’alzina a cada soca.
Aquest document deixa veure com les feines de carboneig i de rompuda de noves terres les duien a terme les mateixes persones, en aquest cas franceses, en unes condicions que semblen millors que les que es veuran al segle XVIII.
D’altra banda, en un document del 10 de juliol de 1584, Joan Omet i Francesc Català arrenden el mas Barnils de Bertí a Thoni Esglesies de Sant Miquel de Sesperxes, amb tots els formigons de la rompuda, amb la condició que l’arrendador haurà de “(…) cobrir, coure y escampar y aspedrar dita artiga y adobar les dites pedres en paret (…)” a costa seva. De manera que el procés de colonització que s’està duent a terme suposa la construcció de nous espais agraris delimitats per feixes, espais que segurament ja s’havien conreat abans, perquè el document parla d’adobar les pedres de les parets i no de fer-ne de noves.
Patrimoni Existencial 