Patrimoni Existencial

Les restes d’aquesta masia es troben uns 250 m al nord-oest del coll de la Feu, just a sobre d’un cingle (41º 43’ 457 – 002º 13’ 054 – 794).

Actualment es conserva el perímetre de la casa, amb restes de murs d’un metre d’altura i 60 cm de gruix fets amb pedra i fang. Les dimensions són de 10 m x 8,60 m, dividits en dos grans espais. La casa estava construïda sobre un petit cingle que la limita pel sud-oest; a la banda sud, un mur va permetre continuar l’estructura del cingle per aconseguir espai per bastir-hi la casa. A la banda nord estava limitada per un antic camí que li feia de vall. Les cantonades són fetes amb pedra local treballada. A les rodalies es troben restes de teulins.

Un document del 26 de desembre de 1584 ens informa que Jaume Bellavista i Salvador Vinyoles, de Sant Miquel de Sesperxes, cedeixen als pilers Joan Azma i Bernat Defaludes, tots dos d’origen francès,  la meitat del bosc de la Feu, que acaben de comprar a Antoni Serra de Sant Quirze.

Aquest document diu que un cingle divideix aquest bosc i un torrent que davalla de l’Onyó i que es mescla amb el torrent del Bosc de les Taules. L’arrendament és per tota la producció del bosc, tan carbó com grans, productes en què ambdues parts aniran a mitges. Per començar l’explotació, però, en Bellavista i en Vinyoles donaran als pilers una quartera i mitja de forment net, mitja càrrega de vi i dos mesurons d’oli. Aquests la podran fer espletar durant quatre anys i els “sobredits piles” l’han de conrear a costa seva, anant a mitges, com es deia, tant en el batre, com en les llavors, el segar i el traginar.

De tota manera, el contracte especifica què passaria si els pilers s’absenten del lloc: els arrendadors posaran dos homes per cada piler “(…) tottemps y quan los demanau dits piles y aquests a costos y despeses nostres (…)”. El contracte també especifica que els pilers hauran de deixar els brots d’alzina a cada soca d’aquest arbre, tot i que es poden fer càrrec de tota la llenya.[1]

Es troba al sud-oest de can Regàs, una mica per sota (41º 43’ 511 – 002º 11’ 670 – 633). Per arribar-hi la millor opció és prendre el camí que arrenca al nord de roca Gironella, representat en els mapes de l’ICC.

Aquestes runes corresponen a una casa de dos pisos, d’11 m x 9 m, i murs de 60 cm en pedra i fang (i en alguns llocs, argamassa). Sembla que la porta principal hauria estat al sud, mentre a la banda de llevant n’hi havia una altra amb llinda plana de fusta, actualment mig tapada amb pedra seca de manera que fa la sensació de ser una finestra. Aquesta darrera porta feia 2 m x 80 cm. Les cantoneres són ben escairades.

A la banda sud, junt a les restes de la porta, hi ha una finestra, a la planta baixa, amb forma d’espitllera que per dins fa 65 cm x 45 cm, mentre a fora en fa 40 cm x 13 cm.  En el pis superior es conserven restes d’arrebossat.

L’estat actual no permet distingir massa clarament els espais interiors, però a la banda nord-oest es troba un espai quadrat que podria correspondre a un cup o una cisterna.

Documentada com a mínim des de 1882 (Pladevall, 2009; 110), aquesta masia es troba a llevant de Cabanyals, enfilada a mitja costa (41º 43’ 535 – 002º 11’ 707 – 663).

Té una forma quadrangular de 14 m x 5,50 m, dividida en tres grans espais. El de ponent correspon a la cuina, on segurament hi havia un forn en l’extrem nord-oest. L’espai de llevant sembla haver estat un corral i la seva paret nord és lleugerament corbada.

En el seu moment la casa tenia dos pisos i era bastida sobre uns murs de 60 cm de gruix fets en pedra i fang. Actualment se’n conserven 3 metres d’alçada a la paret nord. El pis superior havia estat, si més no en part, arrebossat.

A l’oest de la casa hi ha l’era, feta sobre la mateixa roca mare.