Es troba al nord de l’Horta, a la riba esquerra de la torrentera, per sobre d’uns camps (41º 44’ 827 – 002º 07’ 903 – 687).
És de planta rodona, de 2,20 m de diàmetre, amb una porta al sud-oest, i coberta per aproximació de filades. Toca un marge per la part de llevant, però està pràcticament exempta. L’alçada màxima era d’1,60 m, tot i que actualment es presenta sense coberta. Té dues finestres, una al nord i una altra al sud, de 20 cm x 35 cm, i una fornícula a l’est de 40 cm x 32 cm i 40 cm de profunditat.
La porta fa 65 cm d’ample i 1,30 m d’altura i els murs mesuren 55 cm de gruix i són fets de pedra seca. Una llosa plana i prima fa les funcions de llinda, on no hi ha cap inscripció.
El Favar són un conjunt de camps, propietat de Pregona, que es troben a l’oest d’aquesta masia, a l’altre costat del torrent de les Termes (41º 43’ 497 – 002º 08’ 150 – 685).
A l’extrem nord-oriental del camp, prop de la pista i dalt d’un petit turonet cobert de roures, es troben les restes d’una construcció de pedra seca de 3,50 m x 3,60 m i 1,40 m d’altura màxima conservada. Els murs fan 55 cm de gruix i el conjunt no presenta sostre. La morfologia d’aquestes restes semblen indicar, però, una coberta a dues aigües, perpendicular a la façana principal, rematada amb teules àrabs (n’hi ha una gran quantitat al terra).
L’entrada es troba al sud-oest i fa 1,05 m d’ample. En la paret del davant (nord) hi ha una finestra de 45 cm x 40 cm.
Al nord de la masia de Puigcastellar, dalt del turó de puig Castellar, es troben les restes del que se suposa que fou un poblament iber. Just al cim del turó (41º 43’ 688 – 002º 07’ 519 – 831) es troba una estructura de 8,5 m de llarg per 2,40 m d’ample i una altura d’1,5 m excavada a la roca i tancada per les bandes nord-est i sud-oest. Més al nord (41º 43’ 676 – 002º 07’ 526 – 826) s’evidencien dos fons de cabana d’uns quatre metres de costat cadascuna adossats a un marge. Els murs que les formen tenen 65 cm de gruix i estan fets amb pedra i fang; la porta d’entrada es troba a l’est i té una amplada d’uns 85 cm. Al voltant s’estenen un conjunt de petites feixes.
El turó de Montcau, o de can Sunyer, es troba al sud de Gallicant, ja en terme de la Garriga. Es tracta d’un pla situat just al nivell dels 500 m sobre el nivell del mar, on ha crescut un bosc de pins i sobretot alzines que actualment està molt net.
A ponent del pla (41º 42’ 266 – 002º 16’ 121 – 501) es troba una cabana de pedra seca, exempta, que es conserva sencera. Té una planta en forma de ferradura o u invertida, amb un extrem recte i l’altre en forma d’absis semicircular. L’exterior fa 2,60 m x 3,10 m i arriba a una altura d’1,40 m. La porta d’entrada es troba a l’oest i fa 1,05 m d’altura i 70 cm d’amplada. A la zona de la porta, on el mur es més gruixut, arriba als 95 cm. Les mides interiors són de 2,60 m x 1,25 m amb una alçada màxima d’1,30 m. A la banda sud hi ha dues petites fornícules i una petita lleixa a la banda de llevant. El sostre està fet per aproximació de filades i tota l’obra és feta amb blocs calcaris plans, excepte en una part de la zona sud. El sostre s’ha impermeabilitzat amb una coberta de terra i vegetació viva.
Dos-cents metres al nord-est d’aquesta cabana, a tocar d’una petita pista que mor dalt del pla (41º 42’ 328 – 002º 16’ 236 – 494), hi ha les restes sense sostre d’una altra barraca. Sembla que també hauria tingut una planta de ferradura, tot i que una reforma posterior li dóna un aspecte arrodonit. Segurament la porta d’entrada també es trobava a l’oest. El diàmetre interior és aproximadament d’1,50 m i els murs fan entre 60 cm i 75 cm, i estan fets amb pedra i una mica de fang.
Un centenar de metres al nord, just a l’altre costat de la pista principal (41º 42’ 380 – 002º 16’ 254 – 488), es localitzen les restes del que segurament va ser una altra barraca. La zona ha estat tan remoguda, segurament en les ampliacions de la pista, que no es conserva la planta original i, per tant, no se’n pot fer una descripció.
En general, aquest espai semblaria haver correspost a una zona de conreu, més que no pas ramadera, aprofitant que la zona és pràcticament plana.
Es troba al final del carrer Montserrat Caballé de la urbanització del Pinós, per sobre del carrer i a tocar de la darrera casa (41º 47’ 381 – 002º 14’ 758 – 519).
De l’antiga barraca es conserva l’estructura principal i un annex que la individualitza. La planta és quadrada, d’1,50 m de costat i està feta amb pedra seca. Es troba excavada dins del marge i al costat d’un antic camí avui en desús. La coberta era feta, segurament, per aproximació de filades.
El que la singularitza és un annex que prolonga aquesta estructura cap a llevant, en part excavat a la mateixa paret de roca. Fa 1,40 m de llarg per 60 cm d’ample, de manera que sembla un petit corredor. Al final hi ha una pedra plana que surt a manera de prestatge (segurament per protegir el que s’hi posés de la humitat). A la banda sud, just al final d’aquest corredor, a nivell del terra, hi ha un espai buit que segurament era un petit amagatall.
Aquesta cabana segueix la mateixa tipologia de la que es troba a la Blanca (vegeu pàgina 364).
Es troba a la riba dreta del torrent Vall-llossera, a prop d’on s’ajunta amb el del Fitó (41º 47’ 865 – 002º 14’ 146 – 477).
Estructura adossada a un marge, però semi exempta, de pedra seca i planta quadrada a l’exterior i arrodonida a l’interior, amb un diàmetre d’1,60 m, actualment sense coberta. El mur frontal fa un gruix de 40 cm i està fet amb grans blocs. Presenta una fornícula a la banda nord-oest, gairebé al nivell del terra de 40 cm x 40 cm i un metre aproximadament de profunditat que servia per guardar les eines del camp. La coberta seguia el mètode de l’aproximació de filades.
La porta es troba a la banda sud i fa 70 cm d’amplada per 100 cm d’altura. Presenta un graó d’uns vint centímetres que fa que el sòl de la cabana quedi lleugerament més baix que l’entrada. La part superior de la porta està formada per un llosa plana que fa les funcions de llinda, sense cap tipus d’indicació.
La part del sostre que es conserva permet veure que estava feta amb pedres recobertes de terra on creixien alguns vegetals que li donaven impermeabilitat.
Aquest fons de cabana es troba a l’extrem sud de la pedrera La Blanca, a la riera del Fitó (41º 47’ 778 – 002º 14’ 222 – 499), enmig d’una zona de feixes que s’enfilen cap a les peces del Cabo.
Era una cabana excavada en un marge, feta amb pedra seca i de planta rectangular. Feia 2 m x 1,70 m i tenia una altura màxima d’1,40 m. A la banda oest, al fons de la cabana, hi havia una fornícula de 35 cm x 45 cm i 50 cm de fons, a l’interior de la qual darrerament s’havia fet foc.
Es troba enmig d’una zona de feixes abandonades, al sud de can Bauma i al nord dels Frares (41º 46’ 116 – 002º 15’ 872 – 438). No està massa lluny de l’anterior i podria correspondre a la mateixa unitat estructural.
Estructura d’uns 2 m x 2 m, de planta arrodonida, adossada a la paret i a tocar d’un antic camí avui en desús. La coberta era feta per aproximació de filades i se suposa que tenia l’entrada encarada al sud. Actualment està tota enrunada.
Es troba al nord de l’ermita, a la banda de baix del camí que hi porta des de la pista que baixa a la Casanova (41º 47’ 253 – 002º 17’ 088 – 575).
Es tracta d’una petita estructura adossada a un marge, avui dia sense coberta i de planta arrodonida amb un diàmetre que oscil·la entre 1,10 m i 1,40 m. Algunes peces de la coberta que queden a la seva arrancada indiquen que es tractava d’una coberta feta per acostament de filades. L’alçada mínima que havia tingut seria 1,30 m.
S’hi accedia per la banda est, per una obertura de 80 cm d’alçada i 60 cm d’amplada coberta amb una pedra a manera de llinda plana feta amb pedra rogenca. Només el petit mur que constitueix la porta és exempt i fa 40 cm de gruix i està construït en pedra rogenca.
Les Giragonses es troben en el curs mig del torrent del Purgatori, poc abans que aquest s’ajunti amb el sot del Bellit. El mapa de l’editorial Alpina indica el camí que resseguia el torrent per la riba dreta fins a ca la Tona, avui dia força brut però transitable.
Baixant cap a Aiguafreda, el camí passa pel costat de les restes de cal Tretxo (vegeu pàgina 361), que segurament només corresponen a una cabana. Després es passa per uns antics horts amb els murs que els protegien de les torrentades, fins que arriba al nord dels castanyers de Puig-agut. Aquí el camí s’eixampla clarament, perquè passa per sobre d’una carbonera de 8 m x 4 m (41º 45’ 858 – 002º 16’ 981 – 520). En aquest punt s’inicia un camí que fent ziga-zagues s’enfila a trobar la carena del Bellit (més o menys a la vinya del Bellit). Aquí també es troba un torrent que davalla en sentit nord-sud que presenta la peculiaritat d’haver estat conduït mitjançant uns murs que en delimiten el curs. Petites feixes indiquen la presència de vinyes dècades o segles enrere.
Una mica més avall, a la banda de muntanya del camí, trobem un espai per guardar eines (41º 45’ 869 – 002º 16’ 944 – 511) que fa 50 cm x 40 cm. Tot plegat indica una utilització agrària del lloc, idea que es reforça una mica més avall (41º 45’ 885 – 002º 16’ 871 – 499) on es troben les restes d’una cabana.
Aquesta cabana fa 3,80 m de llarg per 1 m d’ample i està completament ensorrada. Estava encastada al marge i per sobre seu passava un camí molt ben traçat i empedrat. Podem afirmar que es tracta d’una cabana perquè a la banda nord-oest hi ha una fornícula de 40 cm d’ample per 30 cm d’altura i 85 cm de profunditat, que sens dubte servia per guardar eines de certa longitud, com aixades o magalls. Sembla que aquesta cabana hauria fet, com a mínim, 1,20 m d’altura.
La coberta era feta per aproximació de filades i les lloses granítiques (i algunes de roca sorrenca) que la cobrien encara es troben a l’interior de les restes de la barraca. Tenia l’entrada al sud, sobre el mateix camí, i la porta feia 90 cm.