Categoria: Arqueologia

A la Palma d’Ebre també hem pogut estudiar dos forns d’estructura força semblant, tot i que en un estat més precari.

El primer és el forn de les Valinjoves (41º 15′ 36.31” N 0º 39′ 40.08” E), de mides més petites, actualment reconvertit en una barraca per a usos agraris. Es conserva bona part de l’olla interior, feta de terra cuita i algunes pedres, i es pot fer una idea de com havia estat originàriament.

El forn del barranc de les Sisquelles, al sud-est del coll del Bepo (41º 15′ 20.58” N 0º 40′ 48.56” E), es conserva també parcialment. En queda bona part de l’olla, a la qual es pot entrar per un forat obert a la banda sud. El diàmetre superior fa 1,15 m mentre a la part baixa fa 2,70 m. Es conserva una altura màxima d’1,90 m. Està feta de terra cuita i algunes pedres sorrenques. Es conserva també una part del mur exterior del forn, que sembla que deixava gairebé un metre buit abans d’arribar a l’olla.

Hem pogut localitzar aquests forns gràcies a les fotografies que en va publicar Oriol Vernet. Gràcies!

Al municipi de Riba-roja, a la vall de Berrús, per sota de l’ermita de Santa Magdalena de Berrús i just a sobre de la boca del túnel del ferrocarril, en una zona cremada recentment, hi ha un forn que és el més complet que coneixem a la zona (41º 13′ 549 – 000º 23′ 666).

En conjunt fa un diàmetre exterior de 6,5 m, amb una boca rodona a la part de dalt i una porta a la banda nord-oest (75 cm x 70 cm). Si s’accedeix per aquesta darrera porta a l’interior s’aprecia que en realitat es tracta de dues estructures una dins de l’altra. L’estructura interior té forma acampanada i és feta de terra cuita i alguns rajols. Diuen que fa 3,20 m de diàmetre x 4 m d’alçada (nosaltres no hi hem entrat). L’estructura exterior és feta amb pedra seca. Entre ambdues estructures hi ha un espai que oscil·la entre els 80 cm i els 20 cm. A la part superior, la boca interior fa 60 cm de diàmetre, mentre l’exterior en fa 70.

No hi ha restes de les cubetes de recollida de l’oli ni tampoc de les regates interiors, segurament perquè varen ser destruïdes en el moment de construir uns contraforts per protegir la via del ferrocarril. Sembla que la darrera fornada es va fer entre els anys 1928 i 1930.

Uns sis-cents metres a l’oest d’aquest, després de passar el quilòmetre 15 de la carretera TV-7411, arrenca una pista en molt mal estat que condueix a un nou forn (41º 13′ 471 – 000º 23′ 233). Presenta la mateixa estructura i mides que l’anterior, però en aquest cas no hi ha boca per accedir al forn (que se suposa que va ser segellada). De tota manera, l’olla interior es conserva en molt bones condicions (tot i que no s’hi ha accedit).

Josep M. Sunyer i Xavier Rebés (aquí) descriuen un altre forn de ginebre al vessant esquerre de la vall de Sant Francisco, una mica més avall de l’ermita, però enfilat al damunt del barranc del Carbonet (41º 13′ 377 – 000º 24′ 821 – 201). Està construït –igualment– sobre una superfície rocosa que li fa de base i sobre la qual hi ha dues piques rectangulars excavades. Segons Sunyer i Rebés una servia per recollir l’aigua i l’altra l’oli de ginebre.

Quan es va descriure aquest forn es va dir que funcionava com una cambra de destil·lació formada per la mateixa paret de pedra, però avui dia no es conserva la morfologia en “forma de ferradura” que se li va atorgar. Segons aquella descripció, l’amplada del forn era d’un metre i mig i la llargada d’uns dos metres. Tenia una boca de 30 cm d’ample per 10 d’altura.

Avui dia es conserva un mur d’1,70 m d’altura, però no se li aprecia cap forma concreta. El que sí que es veu és la sortida de l’oli cap a un dipòsit d’1 m x 0,65 m x 0,25 m. La sortida està tapada. Un segon recipient fa 60 cm x 70 cm x 18 cm i també té la sortida tapada. En surt una regata d’1,30 m fins que arriba a un petit broc que cau sobre un petit balma (on es troba amb el que semblaria que fos una segona regata que ve del primer recipient).

Aprofitant un parell de dies, hem estat per les Terres de l’Ebre per comprovar si era veritat la nostra hipòtesi. El que volíem veure era si els forns d’oli de ginebre del sud de Catalunya podien correspondre amb alguna tipologia de forn de pega i si ens podien dur alguna llum sobre el que havíem trobat més a prop de casa.

Per això vàrem començar estudiant diferents materials que es trobaven a internet, especialment els treballs publicats per Sunyer i Rebés i pels Amics de Riba-roja. Amb aquesta informació de partida, vàrem poder estudiar diferents forns.

La primera visita va ser al forn d’oli de ginebre de la Fatarella, a la carena de la serra que separa la vall de Sant Francisco de la vall de Sant Pau (41º 10′ 877 – 000º 25′ 298 – 425). El que en queda està format per una construcció de pedra en sec de forma arrodonida i acampanada. La part interior fa 2,5 m de diàmetre i la paret exterior té un gruix d’un metre. Actualment es conserva una alçada d’1,60 m, i s’hi podia accedir per una petita porta situada a la banda de llevant. Pel croquis que en varen publicar Sunyer i Rebés (1999) veiem que bona part del forn es va ensorrar en els darrers anys, i que aquest havia arribat a fer una alçada d’uns tres metres i estava cobert amb una falsa volta.

L’oli de ginebre s’escolava per sota de la paret, aprofitant el pendent sobre el qual havia va ser construït i acabava caient en una pica 1,60 m x 65 cm dividida en dues parts.

No massa lluny d’allà hi ha una pica per recollir aigua de 2,50 m x 1 m i 45 cm de profunditat.

Us deixem tres links a dos treballs que val la pena de consultar:

http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/view/216612/295176

http://en.calameo.com/read/002258132988aa3782565

http://en.calameo.com/read/002258132c4ccd5a14b06