Can Saborit

Can Saborit
Can Saborit

Es troba just a l’oest i sota el coll d’en Tripeta (41º 42’ 367 – 002º 14’ 491 – 658) i està ben situat en el mapa de l’editorial Alpina. De tota manera, només un petit pany de paret i les restes de teules que es comentaran més endavant indiquen que ens trobem davant d’una antiga construcció.

L’estructura que es conserva presenta una planta quadrangular  d’uns 5 metres quadrats per cada costat, a l’interior de la qual ha crescut una figuera. És possible que a la banda de llevant hi hagi un altre espai, com a mínim s’hi veu l’arrencada d’un altre mur. El fet que a tocar del camí es trobin un espai amb més parets i restes de teules i terrissa assegura que no es tracta d’un conjunt de marges, però planteja el dubte de si no seria una teuleria.

Raimon Casellas, en la seva novel·la Els sots feréstecs, situa en aquesta casa el lloc de naixement d’en Josep, el majordom de mossèn Llatzer. Casellas, que coneixia Montmany perfectament, diu que era “(…) una caseta negra i rònega de sobre elcoll de can Ripeta, que ara ja feia un grapat d’anys que estava feta un munt de runes abandonada de tothom. Allí, amb més fam que vianda, el vailet va anar creixent, tot resignat i tristoi, mirant-se com la caseta pairal s’anava esgrunant de mica en mica (…) i allavores el bordegàs, abans que la casa se li acabés d’enrunar a sobre, va determinar sortir dels sots (…)”.

Aquesta masia ja no apareixia en el mapa de 1924 elaborat per Salvador Brugués. En el mapa dels Cingles de Bertí, de l’editorial Alpina (1967) es representa com una masia derruïda.

Forn de calç de la Rovira

Aquest forn està pràcticament cobert per la vegetació (41º 42’ 483 – 002º 14’ 523 – 611), fins al punt que no s’ha pogut mesurar amb exactitud. De tota manera, fa aproximadament 3 metres de diàmetre i de la part de la paret que es conserva se’n veuen aproximadament uns altres tres metres. Es troba al sud de la Rovira, a l’extrem oest d’un gran camp, a tocar del torrent (la terrassa del mateix torrent li serveix de desnivell).

Actualment no s’hi veu el forat per on s’introduïa la llenya a la fogaina. Tampoc no està gens vidria, fet que indica que ha estat poc (o gens) utilitzat. Sembla que aprofitava els blocs de pedra calcària que es troben enmig del terreny vermell de les arenisques triàsiques del Buntsandstein.

Aquest forn està en el lloc on, segons els mapes de principis de segle i dels anys seixanta, se suposa que havia estat la font de la Rovira. La presència d’una petita deu al llit del torrent ho justificaria.

Can Tomàs

Can Tomàs
Can Tomàs

Donem aquest nom a unes resta de casa situades sobre el sot del Bac, a llevant de ca l’Andreu (41º 43’ 720 – 002º 15’ 173 – 556).

L’estructura té una forma rectangular de 9 m de llarg per 5 d’ample, amb una possible porta a la banda sud (on podria haver-hi hagut una finestra). Els murs que es conserven fan 50 cm de gruix i en el punt màxim arriben a 1,70 m. No hi ha cap evidència que permeti pensar en un edifici de dos pisos, tot i que no es pot descartar que hi fossin.

Està construïda en pedra rogenca i calcària lligada amb fang i argamassa. Les cantonades estan ben escairades i són fetes amb peces treballades. També es troben altres peces treballades a la base de la porta i en una possible llinda, sense data, que fa u metre de longitud, situada fora de context.

A la part sud semblaria haver-hi hagut un corral o un possible segon cos, tot i que ens inclinem per la primera opció.

Aquesta masia no apareix en cap document i només l’hem documentada en el mapa de l’editorial Alpina Cingles de Bertí (reedició de 1967), de Josep M. Puchades i Francesc Corbera. Ha desaparegut en les edicions actuals.

Ca l’Andreu

Ca l'Andreu
Ca l'Andreu

Masia totalment enderrocada, situada al la riba nord del torrent del Bosc Negre, en el punt 41º 43’ 673 – 002º 14’ 885 – 534, a tocar del PR C-33 que hi passa pel costat.

Presenta una estructura aproximada de 10,5 m d’ample per 10 m de fons, amb una porta al costat sud i un possible forn a la zona sud-est. S’evidencia la presència de com a mínim dos pisos, en un edifici construït amb pedra local (calcària i sorrenca) relligada amb fang.

No hi ha cap manera d’assegurar que aquest mas fos el que apareix amb el mateix nom al fogatge de 1497.

Segurament és la Casa Andrés Roca de què parla un document de 1859.[1]


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

Can Xicu

Can Xicu
Can Xicu

L’estat ruïnós de la masia i l’emboscament del lloc no permet dir-ne gaire cosa. Aquesta masia es troba sota ca l’Andreu, a la banda nord del torrent del Bosc Negre (41º 43’ 627 – 002º 14’ 817 – 507).

Presenta un perímetre aproximat de 10 m x 10 m, força típic en la zona estudiada. Encara es conserva un pany de paret d’uns dos metres d’alçada i una obertura al sud, que podria ser una porta.

Segurament correspon a la “Casa Peret Chico de Pedro Trabé” que apareix en un document de 1859.[1]


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

La Miquelona

La Miquelona
La Miquelona

La Miquelona o casa Miquela, segurament casa Micaló al 1859,[1] es troba al nord-oest del Prat i al sud-est de ca l’Andreu, sobre el torrent del Bosc Negre, en un lloc avui totalment embocat (41º 43’ 556 – 002º 14’ 961 – 496).

Presenta una estructura d’uns 8 metres de llarg per 6 metres d’ample, amb un afegitó a la banda sud-est de 6 m x 5 m. Era una casa de dos pisos, com demostren els ancoratges de les bigues i quatre esgraons que es troben al costat de la porta. Aqusta porta es trobava a la façana sud i tot i tenir una llinda, aquesta no presenta cap inscripció que en permeti una datació. Les parets són fetes de pedra local, unida amb fang i arrebossat amb argamassa.

Segons el mapa de la Diputació, la planta baixa estava dividida en tres cossos, bona part dels quals estaven dedicats al bestiar. Hi havia també la cuina i menjador i al primer pis s’hi trobava la sala i les diverses habitacions. S’hauria abandonat a finals del segle XIX principis del XX.

A la banda nord de la casa s’ha trobat una pica de 77 cm de llarg per 58 cm d’ample i un gruix aproximat de 22 cm. Presenta un forat de desaigüe que segurament travessava la paret i donava directament fora de la casa.


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

El Prat

El Prat
El Prat

L’estat actual de aquestes ruïnes ens obliga a repetir la informació que en dóna el mapa de patrimoni de la Diputació.

Casa aïllada envoltada de conreus i espais ramaders que forma un conjunt d’edificacions de planta rectangular orientada d’est a oest. L’edifici principal, en molt mal estat de conservació, presenta una planta quadrada organitzada en planta baixa i primer pis, i amb un possible segon pis, tot i que dubtós. La tècnica constructiva presenta murs de paredat comú lligats amb argamassa i arrebossats, que en algun punt es conserven fins l’alçada original, tot i que el seu estat no és gaire òptim. A la planta baixa, trobem un nucli de tres cossos, una gran part del qual estava dedicat a l’estabulament del bestiar; aquesta característica és molt comuna de les masies ramaderes i té paral·lels a tota la zona. La cuina servia també de menjador i al primer pis s’hi trobava la sala i les diverses habitacions. No es conserva pràcticament cap resta de la coberta que segurament hauria estat formada per una teulada de teula aràbiga a doble vessant de la que actualment només en resta alguna biga i algun fragment de teula. Els annexos ramaders conserven la seva disposició original, i es poden distingir els que haurien servit d’estable i de corral. Les obertures conservades són molt escasses, i aquestes han estat totalment espoliades. A prop i a l’altra banda del camí hi ha un petit pou, també construït amb pedra lligada amb argila, de secció circular (?) i força ben conservat. Tot i que el torrent del Sot del Bac es troba força a prop, la presència d’aquest pou indica la necessitat de tenir aigua pels diversos usos domèstics per part dels habitants del mas.

El pou de què parla el mapa es refereix a una estructura de planta quadrada d’1,10 m de costat, coberta amb una gran llosa plana provista d’un forat per agafar-hi la corriola. La boca del pou, que segurament caldria anomenar millor una cisterna, fa 1,60 m d’alçada. En el moment de fer la visita (març de 2012) hi havia 60 cm fins arribar al nivell de l’aigua i encara uns altres 60 cm més d’aigua. En total, una profunditat d’1,20 m, fet que ens fa pensar més en una cisterna o aljub que no en un autèntic pou.

L’aigua que s’extreia de la cisterna podria anar a parar a una bassa que hi ha just a l’altre costat de la pista, entre la masia i el pou. És possible que servís per recollir aigua de boca. A la dreta de la pista que va de la Cospinera al Prat s’ha documentat una altra bassa i un rec (41º 43’ 390 – 002º 15’ 359 – 580).

Aquest mas apareix esmentat als fogatges de 1497, de 1515 i de 1553. També apareix a la llista de masos de la parròquia de Montmany feta l’any 1859[1] i en el mapa de Slvador Brugués de 1924, on també apareix la bassa que hi ha entre la Cospinera i el Prat.


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927), sp.

La Cospinera

La Cospinera
La Cospinera

No es conserva documentació referent a aquesta masia, només el mapa de la Diputació l’inclou, però el situa en un indret incorrecte. L’emplaçament exacte és a l’oest del turó de la Cospinera, a tocar de la creu (41º 43’ 350 – 002º 15’ 778 – 526), just a la dreta del camí que hi mena sota una gran alzina.

L’estructura visible correspon a un edifici quadrat d’uns 10 metres de costat, amb murs de 0,50 m d’ample, fets de pedres petites o mitjanes (excepte a les cantonades que es conserven) relligades amb morter de calç. S’intueixen dos grans espais, separats per un mur de mig metre de gruix. El mur més ben conservat, a la banda nord, mesura actualment 1,50 m d’alçada. La porta sembla que hauria estat al sud-oest; a l’oest es documenta un possible forn totalment enrunat.

Aquest mas no apareix en el mapa fet per Salvador Brugués l’any 1924. Es possible que correspongués a la Casa Nova de n’Oliveres de què parla un document del capellà de Montmany datat al 1859.[1]


[1] ABEV, Montmany, Sant Pau, N/1 (1679-1927).

Mina del Bac

Mina del Bac
Mina del Bac

Es tracta d’una mina d’uns 8 m de recorregut, que acaba en un gran enderroc. Es troba a la banda nord del camí que puja al sot del Bac (41º 47’ 574 – 002º 15’ 485 – 422). El seu recorregut, orientat cap al sud, travessa el camí per sota. L’aigua que se n’extreia era recollida per un rec i servia per regar les feixes que hi ha als voltants.

La seva morfologia presenta dos trams clarament diferenciats. Els primers metres són fets amb pedra seca (calcària) i recoberts amb lloses de pedra rogenca, algunes en estat força precari. El segon tram està fet amb totxos cuits i coberta de peces semitubulars de ciment. A l’entrada fa 70 cm d’amplada i 1,35 m d’alçada; just a la boca es troba un petit decantador rectangular.

Forn de calç del Bac

 

Forn del Bac
Forn del Bac

Es troba just a sobre la pista que porta a la masia del Bac, un cop passat el pas a nivell i a tocar de la conducció de gas natural (41º 43’ 670 – 002º 16’ 186 – 340). De forma cilíndrica, amb 3,40 m de diàmetre i uns 3 m d’alçada màxima visible, se’n conserva només la part sud. Sembla que la boca hauria estat al costat nord, en el marge que actualment es troba al costat de la pista.

Podria haver estat utilitzat en les obres de construcció del ferrocarril.