Categoria: La Móra

En Matagossos

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons la veu popular, en Matagossos era un bandoler que un dia va posar una bomba en un local d’Aiguafreda i hi va haver fins i tot morts. També havia matat el masover de la Figuera: una nit el va esperar al mig del camí i li va disparar. El seu objectiu era l’amo de la Figuera, però com que era de nit i anava acompanyat del mosso, va ser aquest qui va morir. L’amo, ferit, es va tirar per un marge i amb la nit va poder escapar. Arran d’aquests fets, la gent va decidir que ja n’hi havia prou.

Un dia li varen tirar un tret i el varen matar. Es va dir que havia estat la Guàrdia Civil, però no va ser ella, sinó un altre home.

En Matagossos vivia per la zona de Can Serra de l’Arca. Un dia, un caçador va tocar una perdiu que va caure enmig d’unes bardisses sota d’un cingle. Va decidir baixar a provar de trobar-la i va trobar l’amagatall d’en Matagossos, que hi tenia una olla bullint (feia foc amb carbo perquè no fes fum i no el descobrissin). Aquest caçador en va donar part, i va ser així com el varen trobar i matar.

Sembla ser que es deia Pere Serradelarca Pou, i va ser mort el 30 d’octubre de 1947. Hauria estat un maquis (Font).

Roca dels Aubats

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Roca dels Aubats
Roca dels Aubats

Aquesta pedra es troba a uns 750 metres en línia recta de la casa de la Perera, en el punt 0442553 – 4625228 – 963. Només apareix representada, i encara de manera aproximada, al mapa del Parc Natural del Montseny. Es tracta d’una pedra sorrenca sobre la qual es varen gravar entre 10 i 15 creus, a més d’altres figures com cassoletes i una peça rectangular de poca profunditat.

És possible que aquesta pedra estigués situada a prop del lloc on es varen enterrar uns albats morts en un episodi contagiós de 1652 (vegeu La pesta de 1652 al Clot de la Móra). De tota manera, si les morts d’aquest episodi són ben documentades pel que fa a la masia del Clot, no passa el mateix amb cap dels altres masos de la parròquia. Això fa que no es pugui plantejar cap tipus de cronologia per a aquestes inscripcions.

També podria ser que tingués algun tipus de relació amb la desatenció que va patir el servei religiós de l’església de la Móra al segle XIV: una visita pastoral de l’any 1330 dóna una imatge bastant nefasta del capellà de la parròquia. Aquest home, de qui ignorem el nom, passava temporades llargues, fins i tot mesos, fora de la parròquia, i l’església estava frequentissime tancada i sense llum. Això feia que els veïns es trobessin que no tenien ningú a qui confessar-se, ni podien batejar les criatures o donar l’extremunció als malalts. A vegades els morts s’estaven durant tres o quatre dies sense enterrar, perquè calia anar a buscar el rector de la Castanya o de Tagamanent. Com que no sabien si el rector hi seria, els parroquians a vegades ni es molestaven per anar a missa (quan es va fer la visita feia més de dos mesos que no s’havia fet missa). A més a més, el rector havia llaurat el cementiri per fer-hi un hort, això a part de què tenia una concubina (Oliver, 2003; Ginebra , 1999).

Fossar dels Moros
Fossar dels Moros

De tota manera, i a falta de noves dades, no hi ha cap evidència que el lloc fos utilitzat com a enterrament (però cal recordar que no són estranys aquests enterraments fora de l’espai sagrat, com es veu, per exemple, en el cas del Fossar dels Moros, entre el Bellit i Fondrats).

Agraïm al Joan, del Servei de Guies del Montseny, la informació que ens va facilitar sobre la roca.

També agraïm al Pep i al Joan M. que ens acompanyessin al lloc per fer-ne un reconeixement.

La pesta de 1652 al Clot de la Móra

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

L’any 1652 una malaltia contagiosa acabà amb la vida de la major part de les persones que vivien al Clot. Es tracta d’un brot de pesta bubònica ben documentat en la història de Catalunya. Segons el registre parroquial de defuncions, el 27 de maig de 1652 va morir Antoni Clot i no pogué rebre tots els sagraments per por del “contagi”. L’1 de juny 1652, moria Maria Clot, que va ser enterrada a la tarda, de nou per por del contagi. A partir d’aquí, les morts se succeïren.

El dimecres 5 de juny de 1652, moria Miquel Clot, una albat, i “(…) fonch soterrat en un ca[m]p prop del hort de la Parera de dita casa, o, dejus de una alzina prop lo corral de las vacas de dita casa par devall de la hera per lo temor del contagi (…)”. Tenia uns dos anys i no se li va poder fer ofici. El dia següent moria Pere Joan Clot, un altre albat d’uns cinc anys, a qui tampoc es va fer cap mena d’ofici, fill d’Antoni Llavina i de Maria Clot, tots difunts: “(…) fonch soterrat en un camp prop de la Parera del hort de de (sic) dita casa per lo temor del contagi no foren enterrats los sobradits en lo fossar per eixa causa (…)”. El dia 10 juny 1652, moriria la mossa Magdalena, que s’estava al Clot. Va ser enterrada en un hort a prop del corral de les vaques més proper a la casa, sense cap mena d’ofici per temor del contagi (l’agost de 1654 se li farà un ofici a l’església de la Móra). Dos dies més tard (12 de juny de 1652) moria Jacint Clot, albat de sis o set anys, fill d’Antoni Llavina i de Maria Clot: fou enterrat en un hort de la casa sense rebre cap sagrament “(..) per ser albat per lo temor del contagi, no se li feu ningun offici”. Una altra filla del mateix matrimoni –i germana dels albats anteriors-, Magdalena Clot, moriria el 14 de juny de 1652 amb 14 anys:

“(…) fonch soterrada en una feixa dejus del ort de la Parera de dita casa per lo temor del contagi no rebe ningun sagrament per no aver demanat curat, no se li feu ningun ofici, per causa del temor del contagi ningu gosave entrar en dita casa del Clot.”[1]

 

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, ABCDH/1.

Límits de la parroquia de la Móra

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

La Móra és una petita parròquia rural d’aproximadament 15 quilòmetres de perímetre i 12 quilòmetres quadrats de superfície projectada, situada a mitja alçada entre el pla de la Calma i la vall d’Avencó, tributària del riu Congost, amb uns límits geogràfics força clars. Actualment forma part del municipi de Tagamanent, amb qui durant l’edat moderna ja compartia un sistema d’administració local.

La vila rural de la Móra apareix esmentada entre els anys 898 i 917 i l’església de Sant Cebrià el 1099. En la consueta de 1666 els límits parroquials serien els següents:

“Primerament comença la dita parroquia des del cap de vall de la montanya den Codina de la Mora en lo entremesclament de les aygues de la riera de Canyelles y del torrent de Vall cambril y despres sen puja sempre per lo dit torrent amunt de Vall cambril y del Fondrats fins dalt a la montanya a pardallá lo Cami Real que va Nº Sº de Tagamanent a Sant Sagimon, fins a un gran Codol o pedra en vista de la Font del Ginebra, y des del Codol sen va per un rengle de pedres al Camí Real de la calma ja dit, es veritat que los pagesos que son avuy diuen que sempre del Camí Real enllà han pagat lo delme a la Castanya, y desde aqui sen va sempre per lo Camí Real de la Calma fins a Terrus … y desde Terrús sen va per lo maeix Camí Real y pren tot lo que conté la heretat del Mas Clot de la Mora. Veritat es que los de la Castanya tenen possessió, segons diuen alguns, de tot lo de part dallà de dit Camí Real de dit Camí Real encara que sia heredat den Clot, y de aquexa manera sen va desde Terrús per lo Camí Real enllà fins al Pla del Bassau y després sen va per dit Camí Real qui va a Sant Sagimon fins a camp de Bernat, y desde aquí gira a tremontana dret al serrat de la Guardiola … y despres sen va per dit serrat avall de la Guardiola fins al torrent que discorre del Borgués fins al torrent del esperver qui devalla de la Siureda en lo entremesclament de les aygues del torrens sobredits y aprés sen va per lo peu del bosch den Pujol del Brull fins a les roquetes de Ferreres, y després sen va per lo mig del bosc del bac avall per la part de la casa de Ferreres y des del lloc sobredit sen va a la roca alta y després sen va per la vora del bosc de Roca alta avall fins que es a la riera del Pujol y de Canyelles sempre fins que es en lo peu de la montanya den Codina en lo entremesclament de les rieres ja dit. Aquí fineix la dita Parroquia de S. Cyprià de la Mora”.

Continua la lectura de “Límits de la parroquia de la Móra” →

Base de premsa de can Figuera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Base de premsa de can Figuera
Base de premsa de can Figuera

A can Figuera, en una finestra d’una de les ales de ponent de la casa, es pot apreciar una base de premsa de dimensions força reduïdes (54 x 65). A més a més, es tracta d’una base molt prima, d’una desena de centímetres de gruix. Això voldria dir que ens trobem davant d’una base movible o bé que, en reaprofitar-la per formar part de la finestra de la casa, va ser partida per la meitat buscant el gruix adequat.

La referència més antiga que hem trobat d’aquesta casa data de 1741, data que coincideix amb la que figura a la llinda de l’entrada de la casa, tot i que en una finestra superior hi ha gravada la data de 1703 i en una llinda del corral de la casa hi diu 1736 (malauradament aquesta llinda, que tenia una inscripció de gran longitud, no es pot llegir actualment a causa de la degradació de la pedra)..

La premsa de vi de la Caseta

Publicat el by Francesc Roma Casanovas
Premsa de la Caseta
Premsa de la Caseta

Al nord de la Caseta del Clot, en el sòl de pedra sorrenca i aprofitant un petit desnivell a tocar de la casa, es va excavar una petita premsa de vi de forma circular i una trentena de centímetres de diàmetre. El most s’escolava per un petit trau i, aprofitant el desnivell, era recollit una mica més avall. En el mateix aflorament rocós ha aparegut un inici de forat de mida semblant que podria correspondre a un intent inicial de construcció d’una altra premsa.

La Verneda i la Feixa Budellera

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons un document de principis del segle XIX, Jaume Codina va vendre al 1776 a Tomàs Clot (de la Móra) tres peces de terra, part vinya i fruiters i part de bosc junt amb una caseta construïda en elles, situades a la Móra.

La primera d’aquestes peces, que es diu la VERNEDA, és la que té la casa (2 quarteres de forment). Limita a l’est amb el Clot i el “torrent de les Vinyes”, al sud amb aquest torrent, a ponent en part amb aquest torrent i part amb la riera del Pujol. Al nord amb el Clot.[1] Aquestes afrontacions la situarien a llevant de Picamena, en un meandre molt pronunciat del torrent de les Vinyes (seria l’únic lloc on el torrent podria servir-li d’afrontació pels quatre punts cardinals, excepte pel nord).

Podria ser que es tractés de la mateixa Verneda que Bartomeu Codina va arrendar al 1673, a Josep Codina, del mas Brull, de Sant Martí d’Aiguafreda,[2] però cal tenir en compte que l’estudi toponímic de Garcia-Pey situa aquesta peça de terra al sud de Picamena, just a l’altre costat del torrent, on avui creix un bosc d’acàcies i que antigament eren camps. L’altra meitat del camp rebria el nom de la feixa Budellera, segons Garcia-Pey (1998; 177). De tota manera, la documentació contemporània que reprodueix Garcia-Pey separa les dues peces de terra (la Budellera i la Verneda) pel torrent del Pujol, fet que indicaria que la feixa Budellera quedaria fora de la parròquia de la Móra.

La Feixa Budellera (situació hipotètica, segons la documentació aportada per Garcia-Pey)

En el mateix document es parla d’una segona peça de terra, que es diu lo SOLEY, d’una quartera i mitja de forment, limitada per tot arreu amb el Clot.

La tercera és la FEIXA BUDALLERA, de dues quarteres de forment (afronta a l’est amb la Figuera i part amb el torrent dit del Vinyet, migdia amb la Codina, ponent amb part amb el Boix del Brull i part amb la riera del Pujol, i al nord amb el torrent del Vinyet.[3] El fet que es trobés limitada pel nord pel torrent de Vinyet sembla indicar que es trobaria a l’altra banda del torrent, just al davant (sud) de Picamena, en el que avui dia és un espai boscós caracteritzat per la presència d’algunes acàcies (en alguns documents recents es refereix aquest espai com el camp de les acàcies). De fet, Garcia-Pey (1998; 177) dóna a aquest espai el nom de camp de les Escàcies.

[1] 12 de setembre de 1807. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, Y/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[3] Document de 12 de setembre de 1807. ABEV, la Móra, Sant Cebrià, Y/1.

Les estalviades

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Segons Garcia-Pey (1998; 182), l’Estulviada (estalviada) seria “(…) aquell espai guardat per si de cas, perquè no se sabia mai si caldria utilitzar-lo en un moment donat per conrear-hi. (…) S’estalviaven de conrear la terra i mentrestant servia de pastorim.” Però el diccionari Alcover-Moll defineix una estalviada com un prat clos per evitar que hi pasturi més bestiar del que es vol o l’herba que s’ha estalviat en pasturar el bestiar. Sembla que és en aquest sentit que apareix en un arrendament de la masia de Fondrats de l’any 1736, quan es diu que “(…) se aia de astalviar las hervas del Prat fins á nadal, y figuera al puga romprer si li apar”. El mateix document també diu que les glans s’han d’estalviar per als tocinos.[1]

[1] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/3.

El solei del Vinyet

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

Un dels llocs socioambientalment més interessants de la parròquia de la Móra (Tagamanent) es troba situat en el seu extrem nord-occidental. Entre la masia de Picamena i el Clot, en la vessant solella, el que avui dia són alzinars amb alguna taca de castanyers, antigament tenia una altra fesomia i una altra utilització. També el seu nom era diferent. Es coneixia com el Solei del Vinyet del Clot, on el rector tenia tres peces de terra, en una de les quals –abans de mitjan segle XVII- solia haver-hi vinya plantada i que va convertir en castanyerars.[1] La utilització d’aquest espai com a vinya va arribar a donar nom al torrent: era el torrent del Vinyet. Com a mínim així apareix en un document de 1673 en què Bartomeu Codina cedeix a Josep Codina unes peces de terra i li dóna permís per “(…) ut domun edificity in ea (…)”, és a dir, per construir-hi una casa. La documentació de l’època assenyala que aquestes terres estaven sota el domini del comte de Centelles i que el torrent també es deia del Llançar (“torrente dicto del Llansar ho del Vinyet”; “a circio cum torrente del llansar”).[2]

El dador es reserva la facultat de poder passar amb el bestiar la feixa Budellera. (o badallera). També es reserva “(…) facultat enpriu, o, llibertat de poder pasturar ab lo meu bestiar en tot lo que sera erm y no sera sembrat”.[3]

Al 1674 Jaume Clot estableix a Josep Codina del mas Brull de Sant Martí Aiguafreda una vinya al Solei del Vinyet, a rabassa morta. És la vinya de Aspra, en la qual, com en altres de la zona, s’explota la vinya i es planta alhora amb cereals, com deixa veure clarament el fet que en aquest cas es pactés que en Codina tindria franca la palla que en tragués.[4] El mateix any s’estableix una altra vinya a un bracer de Sant Martí del Brull.

[1] La Móra, St. Cebrià, I/2. Vegeu també el censal de l’hereu Parera sobre una “pessa de terra que te dit parera al solei del vinyet que es demunt los castanyers de la rectoria y del clot”. ABEV, La Móra, St. Cebrià, I-L/1.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[3] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

[4] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, R/2.

El mas de Salva Gratia

Publicat el by Francesc Roma Casanovas

En les relacions dels confrares de la Móra, on aquests i aquestes s’anoten seguint la masia on viuen, al 1671 apareix l’expressió “Salva gratia”,[1] que aparentment podria voler dir que eren persones que, per alguna raó, no pagaven contribució a la confraria.

De tota manera, aquesta expressió feia referència a un topònim, perquè l’any 1673 apareix aquesta expressió en una llista de comunions i confessions de les cases de la parròquia[2] i el 8 d’octubre de 1674 es va fer un ofici d’enterrament per l’ànima de Joan Regas, “(…) pages habitant lo die de son obit en la Casa de Salva Gratia de la parroquia de St Cypria de la Mora (…) es veritat mori en lo Hospital Gl de la Sta Creu de Barcelona (…)”, però el seu fill li fa celebrar l’ofici a la Móra.[3]

[1] La Móra, Sant Cebrià, P/I 2.

[2] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, E1. Llibres de confessions i comunions diversos.

[3] ABEV, la Móra, Sant Cebrià, ABCDH/1, p. 34.