Patrimoni Existencial

Molí de l'Espina

Publicat el 18 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a ponent de l’Espina, dins del llit del torrent Fosc (41º 49’ 068 – 002º 10’ 537 – 884).

Aquest molí recollia les aigües del mateix torrent Fosc, uns dos-cents metres al nord (41º 49’ 176 – 002º 10’ 589 – 874), on encara hi ha una presa feta amb rastells i, dins del llit de roca, es troben dues excavacions quadrades de 30 cm x 35 cm aproximadament que servien per donar suport a la presa.

A la riba esquerra del torrent es troben les restes d’un edifici d’uns 5 m per 10 m, amb una porta a la banda de ponent. Aquest edifici estava unit amb el principal, que es troba a la riba dreta, mitjançant un aqüeducte que deuria tenir un arc de mig punt, del qual avui dia queden les arrancades. Tenia 1,75 m de gruix, i era format per grans blocs de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent.

L’edifici principal tenia 2 pisos i tres estances grans. L’obrador sembla que era l’espai més proper al torrent i feia 6,5 m de llarg per 5,5 m d’ample. Un petit forat al terra permet entrar al carcabà i això ens permet veure que aquest va ser tapat en un moment en què el molí va perdre la seva funció (des del torrent es veu que està tapat).

Els murs d’aquest edifici fan 80 cm o més de gruix. La porta principal, situada al sud, és molt ampla (1,70 m) i se’n conserva una alçada d’1,50 m. Té una llinda plana, amb una inscripció que no hem pogut llegir, segurament corresponent al segle XVII. Tot i que petites, aquest edifici tenia diverses finestres.

Val la pena remarcar que a l’habitació nord hi trobem les restes del pou. Una anàlisi detinguda de les parets d’aquesta zona permet veure que aquesta habitació anteriorment havia estat la bassa del molí i que es va convertir en una estança, amb porta i finestra, en un segon moment. Aquesta hipòtesi es reafirma saben que, com ja s’ha dit, el carcabà està també tapat. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que ens duu a la presa de captació.

Poua de Serracarbassa

Publicat el 17 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a l’est de Serracarbassa, a l’altra banda del torrent de l’Espluga, prop de l’inici del camí que duu al collet de ca l’Esclopeter (41º 44’ 711 – 002º 10’ 706 – 731).

És de planta cilíndrica i està soterrat totalment excepte la cúpula semiesfèrica que li fa de coberta i una part del mur de ponent (que dóna al vessant de la muntanya). Fa uns 8 metres de profunditat fins a les lluernes i aproximadament té 8 metres de diàmetre. Sembla que està fet amb pedra seca disposada en fileres (no s’ha pogut accedir al seu interior), tot i que part de la base està excavada a la roca mare.

La cúpula, coberta de terra i vegetació, presenta tres lluernes disposades asimètricament, de manera que no n’hi ha cap al costat de la vall (oest). Al costat del mur hi ha un espai de circumval·lació reforçat amb pedra seca. Un camí condueix fins al llit del torrent, on es troben diferents represes i algunes basses on segurament es retenia l’aigua per obtenir-ne gel. Una d’aquestes preses (41º 44’ 635 – 002º 10’ 504 – 716), a més del mur de totxos i pedra, conserva excavat en el sòl petri dos forats per encastar bigues que delaten l’existència d’una presa anterior. Un tros més amunt, val la pena arribar-se fins al gorg que hi ha sota la Fita Gran (41º 44’ 796 – 002º 11’ 001 – 734). Aquest tram de riu presenta altres represes fetes amb pedra natural (rastells[1]).

[1] Segons el DCVB: “Paret de pedra seca, feta d’algunes filades de pedres grosses i bastida en forma vertical o atalussada, per a deturar l’aigua que baixa pels costers i evitar que s’endugui la terra).”

Ca l'Escopeter

Publicat el 16 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una gran masia situada a la serra de la Codina, molt a prop de can Ferra (41º 44’ 381 – 002º 10’ 465 – 763).

La casa presenta una estructura pràcticament quadrada de 9 m per 9,50 m, amb un petit cos afegeix a la banda sud-oest. A la banda nord, el mur fa 40 cm de gruix, mentre el mur interior en fa 50, fet que indica que es tracta d’una construcció posterior, com s’evidencia encara avui dia en l’estructura de la teulada (a dues vessants i amb teules àrabs). Els murs són fets de pedra i fang.

La casa presenta un gran contrafort a la cantonada sud-est, que arriba a fer 90 cm de gruix. El contrafort es manté dempeus mentre la paret que aguantava ha caigut. El conjunt de l’edifici principal havia arribat a tenir tres pisos a la part central. Les cantonades eren ben escairades.

A l’angle sud-est, a tocar del contrafort, hi ha una bassa que recollia aigua de pluja, a l’interior de la qual s’accedeix mitjançant una escala volada. A l’angle sud-oest, però separat de l’edifici principal, es troba una segona construcció de dos pisos d’aproximadament 5 m x 5 m i murs de 50 cm de gruix. Té una porta a la banda de llevant del pis inferior i una al primer pis, a la banda nord. La porta inferior és força ampla, ja que fa 1,10 m per 1,50 d’alt. A la porta del primer pis sembla que s’hi accedia amb una escala que s’hauria perdut o, més probablement, amb algun tipus de tarima de fusta des del cim d’una feixa annexa a l’edifici. Creiem que es tracta de la pallissa de la casa.

Can Ferra o la Caseta d'en Rovira

Publicat el 15 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Masia situada sobre la serra de la Codina, al nord de la Rovireta, en un indret molt assolellat i ventilat (41º 44’ 307 – 002º 10’ 425 – 761). Es tracta de l’edifici que el mapa dels Cingles de l’editorial Alpina anomena ca l’Escopeter. De tota manera, en el mapa de 1790 ja apareix en aquest lloc i amb aquest nom.

A finals del segle XVIII aquesta masia es coneixia amb el nom de la Caseta d’en Rovira. Fa 11,5 m de llarg per 6 m d’ample i està situada sobre un petit cingle, del que està separada per encara no un parell de metres. En aquest parell de metres es troba un contrafort i una estructura que, tot i que no s’ha comprovat, podria correspondre a un forn de pa.

Els murs interiors fan 60 cm de gruix i són de pedra i fang. La casa tenia dos pisos, amb algunes finestres petites. No es pot dir a quin lloc es trobava la porta principal, tot i que és possible que fos al sud.

A la banda sud hi ha una explanada que podria correspondre a l’era de la masia, i a l’extrem, una edificació de dos pisos de 4,30 m per 4,70 m que segurament era la pallissa.

La casa està situada enmig d’un continu de feixes que arriben fins a ca l’Escopeter.

Mas Cucut

Publicat el 14 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud de Puigdolena, just en el lloc on ara hi ha una antena de telecomunicacions (41º 43’ 751 – 002º 10’ 442 – 730).

Avui dia només queden els fonaments del que fou una masia d’11 m x 9 m i murs de 60 cm de gruix fets amb fang i pedra, que es trobava en un ampli espai, assolellat i ventilat, convertit en feixes i terrasses. Les cantonades, especialment la sud-est que és la que millor es conserva, eren fetes amb grans blocs lleugerament treballats i lligats amb argamassa. És possible que al costat nord-est hi hagués hagut el forn del pa.

La primera referència que tenim d’aquesta masia ens duu a l’any 1777, quan se li deia “Agoita si Plou”. Més endavant es coneixia simplement com can Agoita, fins que al 1799 passà a anomenar-se mas Cucut, nom amb el qual encara avui dia es coneix.

La Torrassa

Publicat el 13 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Antiga torre de defensa situada al nord de ca l’Antoja, en el camí que puja cap al castell de la Popa (41º 46’ 184 – 002º 09’ 933 – 687). Els murs que es conserven, que corresponen a una torre de planta parcialment circular, fan entre un metre i mig i dos metres de gruix.

Segons Danti & Ruiz Calonja (1993; 90), podria correspondre al castell de Castellcir esmentat des de l’any 923. Hauria tingut un diàmetre interior de tres metres i murs de 195 cm; l’altura hauria assolit els 14 metres.

Poua de la Torrassa

Publicat el 12 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

També dita de can Antona, es troba lleugerament al nord de la Torrassa, en un petit turó on conflueixen el torrent de la Casanovas i la riera del Tenes (41º 46’ 221 – 002º 09’ 970 – 687), al sud del primer.

En aquest cas, la volta del pou es conserva sencera i arran de terra. Està suportada per uns arcs de creueria molt ben treballats. La resta sembla estar feta amb pedra seca, possiblement relligada amb algun tipus de morter. A la volta hi ha dues obertures de formes rectangulars, per on s’empouava i s’extreia el gel.

La disposició vertical de l’estructura no ha permès fer-ne un estudi més detallat, perquè no s’ha pogut accedir al seu interior.

La Tuna

Publicat el 11 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Les restes d’aquesta masia, que estava unida al Giol i al Bonifet, es troben al sud de la Penyora, a tocar de la pista, just al nord el pas de la Tuna (41º 46’ 786 – 002º 10’ 073 – 712).

Petita casa, de 7 m x 10 m aproximadament, de la qual es conserven uns dos metres de parets a la banda oest i un metre i mig a la nord. A la resta, només en queden els fonaments. Està feta amb pedra i fang, tot i que en alguns llocs s’ha utilitzat argamassa. Les cantoneres estan ben escairades, amb pedres mitjanes tallades de manera poc acurada. Un petit vall separa la masia del marge de la muntanya. És possible que tingués dos pisos, perquè la part inferior del mur fa aproximadament 60 cm de gruix, però més amunt només en fa 45.

Pou Cavaller

Publicat el 10 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

És un pou molt semblant a l’anterior, però en pitjor estat de conservació. Es troba una mica més amunt del pas de la Casanova, a tocar de la pista, al vessant de ponent (41º 47’ 044 – 002º 10’ 287 – 725). També té planta arrodonida, d’uns 9 metres de diàmetre i està construït amb pedra seca. Els seus murs estan molt esllavissats i se’n conserven, en alguns trams, uns tres metres. No sembla que hagués estat cobert.

Pou de la Font del Barbot

Publicat el 9 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba al sud del Barbot, a la banda de ponent del camí que passant per aquesta surgència ressegueix el torrent del Soler per la seva riba esquerra (41º 47’ 329 – 002º 10’ 673 – 751).

Té una planta arrodonida i fa uns 8 o 9 metres de diàmetre i 7 o 8 d’altura. Les parets són fetes amb pedra seca i a uns 4 metres del fons es veuen els suports d’un embigat. Actualment està esfondrat per la part oest. No sembla que hagués estat cobert. El torrent presenta en aquest indret alguns gorgs de poca fondària que segurament varen ser condicionats per permetre la congelació de les seves aigües. Aigües amunt hi ha un parell de preses que podrien haver tingut una finalitat semblant, tot i que també podrien haver estat utilitzades per al regatge

El Barbot és una surgència que brolla en forma verticalment, en forma de guèiser, just a la confluència del torrent del Soler amb el de la Font dels Pardals, a tocar del camí (41º 47’ 511 – 002º 10’ 566 – 751). Segons Garcia-Pey (20096; 31), en èpoques de fort cabal, l’aigua s’aixeca fins a un metre del terra, mentre que amb sequera només aflora. És possible que aquesta font permanent d’aigua abastís la producció de gel. Just en el torrent de la Font dels Pardals, a la banda de llevant de la pista, hi ha una pica d’obra enmig del curs de l’aigua per recollir-la. Avui dia, amb la construcció de la pista, no és estrany trobar-la inundada.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: