Categoria: Sant Quirze de Safaja

A la serra de Barnils, entre el poble de Sant Quirze i la Corona (41º 44’ 139 – 002º 09’ 604 – 715).

Aquesta masia apareix en el mapa de Ramon Cerdà de 1790, però no n’hem trobat més dades, a banda d’una referència que fa Garcia-Pey (2009; 168), del mateix any. Es tracta d’un edifici de dos pisos d’uns 8 m x 7 m, aproximadament de mides interiors. A la planta baixa trobem un espai que actua com a entrada, on hi ha una petita comuna, i dues portes que obren a la cuina i a un estable. La cuina tenia una xemeneia a la banda de ponent, avui dia totalment enrunada, amb un forn al seu interior. Al lloc on es troba la xemeneia hi ha un estrany forat al terra, que no s’ha pogut identificar. Al costat de la xemeneia hi ha una petita finestra. A la paret de llevant de la cuina comença una escala que, amb tres graons de pedra i 8 de fusta condueix al primer pis, on trobem quatre habitacions amb un terra fet de fusta i finestres petites.

L’edifici tenia una coberta a dos vessants, amb teules àrabs, paral·lels a la façana, que obre al costat est. La porta d’entrada fa 2 m x 1,30, una amplada que havia de ser gran per permetre l’entrada dels animals fins a l’estable. El mur mitger de la casa fa 60 cm de gruix. Adossat a aquest conjunt hi ha algunes corts, la majoria en molt mal estat de conservació.

Es tracta d’una gran masia situada a la serra de la Codina, molt a prop de can Ferra (41º 44’ 381 – 002º 10’ 465 – 763).

La casa presenta una estructura pràcticament quadrada de 9 m per 9,50 m, amb un petit cos afegeix a la banda sud-oest. A la banda nord, el mur fa 40 cm de gruix, mentre el mur interior en fa 50, fet que indica que es tracta d’una construcció posterior, com s’evidencia encara avui dia en l’estructura de la teulada (a dues vessants i amb teules àrabs). Els murs són fets de pedra i fang.

La casa presenta un gran contrafort a la cantonada sud-est, que arriba a fer 90 cm de gruix. El contrafort es manté dempeus mentre la paret que aguantava ha caigut. El conjunt de l’edifici principal havia arribat a tenir tres pisos a la part central. Les cantonades eren ben escairades.

A l’angle sud-est, a tocar del contrafort, hi ha una bassa que recollia aigua de pluja, a l’interior de la qual s’accedeix mitjançant una escala volada. A l’angle sud-oest, però separat de l’edifici principal, es troba una segona construcció de dos pisos d’aproximadament 5 m x 5 m i murs de 50 cm de gruix. Té una porta a la banda de llevant del pis inferior i una al primer pis, a la banda nord. La porta inferior és força ampla, ja que fa 1,10 m per 1,50 d’alt. A la porta del primer pis sembla que s’hi accedia amb una escala que s’hauria perdut o, més probablement, amb algun tipus de tarima de fusta des del cim d’una feixa annexa a l’edifici. Creiem que es tracta de la pallissa de la casa.

Masia situada sobre la serra de la Codina, al nord de la Rovireta, en un indret molt assolellat i ventilat (41º 44’ 307 – 002º 10’ 425 – 761). Es tracta de l’edifici que el mapa dels Cingles de l’editorial Alpina anomena ca l’Escopeter. De tota manera, en el mapa de 1790 ja apareix en aquest lloc i amb aquest nom.

A finals del segle XVIII aquesta masia es coneixia amb el nom de la Caseta d’en Rovira. Fa 11,5 m de llarg per 6 m d’ample i està situada sobre un petit cingle, del que està separada per encara no un parell de metres. En aquest parell de metres es troba un contrafort i una estructura que, tot i que no s’ha comprovat, podria correspondre a un forn de pa.

Els murs interiors fan 60 cm de gruix i són de pedra i fang. La casa tenia dos pisos, amb algunes finestres petites. No es pot dir a quin lloc es trobava la porta principal, tot i que és possible que fos al sud.

A la banda sud hi ha una explanada que podria correspondre a l’era de la masia, i a l’extrem, una edificació de dos pisos  de 4,30 m per 4,70 m que segurament era la pallissa.

La casa està situada enmig d’un continu de feixes que arriben fins a ca l’Escopeter.