Mines – Pàgina 3 – Patrimoni Existencial

Casa, premsa i bassa sota can Saloma

Publicat el 25 Desembre 201225 Desembre 2012 by Francesc Roma Casanovas

La primera referència que vàrem tenir d’aquesta casa ens parlava d’uns forns de calç al cor de la Ciutat de Cartagena, però una anàlisi més acurada ens porta a una interpretació diferent. La casa es troba a l’oest de can Saloma (cal Toro segons el mapa de l’Alpina), una mica per sota (41º 44’ 061 – 002º 11’ 692 – 653).

Es tracta d’un edifici de 9,40 m d’ample per 6,20 m de fons (si es té en compte un annex la profunditat arribaria fins als 10 m). Encara conserva en força bon estat el forn de coure pa. Els murs són fets de pedra i fang i fan en una part 50 cm de gruix i en altres 60 cm. Tenia una porta a la banda sud d’1,80 m d’ample. Podria ser que hagués tingut dos pisos, però no es pot assegurar. Les cantoneres són fetes amb pedres mitjanes escairades.

A tocar de la casa (41º 44’ 048 – 002º 11’ 701 – 672) hi ha una bassa pràcticament rodona de 8 m de diàmetre amb una boixa que acaba en una mena de mina. Al costat de la bassa hi ha una boca de mina, actualment seca i plena de terra, segons ens diuen per les obres de construcció d’una pista que hi ha al costat. Es conserven uns tres metres de recorregut, en una galeria que arriba a fer dos metres d’alt i 90 cm d’ample, coberta amb arcs de mig punt que aguantaven el sostre. El que semblaria una segona boca de mina és, en realitat, l’accés a la boixa. Fa 75 cm d’amplada per 1,20 m d’altura i té un recorregut de 3,5 m. El sostre és fet amb lloses planes. Al final del tot hi ha un decantador on anava a parar l’aigua que sortia de la bassa per dos petits forats rodons, que encara avui dia comuniquen amb la bassa.

Són precisament aquests forats el que ens indica que no ens trobem davant d’un forn de calç (tampoc les parets no estan vidriades, sinó cobertes de tosca) ni d’un pou de glaç.

Un element molt interessant es troba al costat de la casa, excavat en una petita paret calcària que hi ha al davant del portal, en el que sembla que hauria estat una era. Es tracta, segurament, d’una premsa de vi excavada parcialment a la roca.

Mineria al Moianès

Publicat el 22 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Mina Moianès — Una de les boques de mina de Santa Coloma Sasserra

No coneixem ningú que hagi parlat de mineria al Moianès, però segur que algú en algun moment o altre ho ha fet. Amb aquest breu post només volem donar a conèixer tres referències sobre aquest tema que poden ser d’interès per a futures investigacions.

En primer lloc, una referència periodística de l’any 1854. En la seva edició del 24 de maig, el diari vigatà El Montañés feia referència a la possible explotació d’una mina de carbó a Moià (El Montañés, 16, 24 de maig de 1854, p. 125.

L’any següent, un pagès de Matadepera, Francesc Gorina, anotava en el seu dietari que el 23 de setembre de 1855 un cosí germà seu de Granera, amo del Girbau de Dalt, a prop del mas Marfà, al lloc dit Fon Roch, “on se fa una mina en busca de carbó de pedra“, havia tingut un accident. Volent entrar a la mina, l’Isidre Girbau va caure dins d’un pou a l’interior de la mateixa, un pou que feia unes 13 canes de profunditat. L’accident tingué lloc a les 8 del matí però no el pogueren treure’n fins a les 16 hores, després que uns llenyataires sentissin els seus crits d’auxili. En intentar treure’l amb una corda, els va tornar a caure al fons del pou. Finalment el tragueren amb vida, però se suposa que va acabar morint a conseqüència dels traumatismes que havia patit (com a mínim així ho explica el seu cosí). Aquesta informació l’hem extreta del Dietari de Francesc Gorina i Riera, pagès de Matadepera, 1841-1904, editat per Joan Comasòlivas i publicat per Curial i Publicacions de l’Abadia de Montserrat (p. 272).

La tercera referència correspon a un conjunt de 4 o 5 boques de mina que s’obren al nord del Bonifet (Santa Coloma Sasserra), just a sota la pista que va de Castellcir a Collsuspina. Les vàrem descobrir gràcies a una pàgina web i a un itinerari amb GPS que hi passa (podeu trobar el track a la mateixa pàgian web. Si voleu només el waypoint d’una de les boques, només ens l’heu de demanar). Si es miren les imatges de satèl·lit del lloc s’observa perfectament la runa que es va extreure d’aquestes mines, que són un testimoni de l’explotació minera al Moianès. Atenció si hi aneu, perquè la situació de les galeries és força precària.

Mina de Peu de Costa

Publicat el 4 Agost 2012 by Francesc Roma Casanovas

Situada al nord de la confluència de la riera de Vallcambrils i de la riera del Pujol, per sobre de la pista, a tocar d’aquesta, a una cinquantena de metres del pont de Peu de Costa (41º 46’ 239 – 002º 16’ 313 – 437).

Segons Garcia-Pey (1997; 158), que l’anomena cova de Peu de Costa, “(…) sembla que fou excavada a la roca per buscar-hi pirites de coure”.

La boca fa 1,70 m d’alçada per 1,40 m d’amplada i dóna accés a una àmplia galeria de només 4 metres de recorregut. Passada l’entrada, la galeria s’eixampla i arriba a fer una petita sala de formes més o menys arrodonides d’uns 3 metres de diàmetre.

Mines de l’Aliguer

Publicat el 18 Juliol 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troben sota la carretera, a tocar del Rossinyol (41º 44’ 768 – 002º 11’ 667 – 691).

Es tracta de dues boques de mina excavades en sediments argilosos, que donen pas a unes galeries de poc recorregut (l’única que s’ha visitat no arriba als 10 metres). El fons de la galeria està format per un petit canal d’obra.

Les aigües arriben a l’exterior on van a parar a una bassa de 8 metres de llarg per 2 d’ample i uns 60 cm de profunditat. Cal dir, però, que aprofitant aquesta bassa i el marge on s’han obert les mines, es va construir una segona represa que recull l’aigua i que té forma irregular.

La galeria que està en més bon estat presenta un recorregut corbat, que sembla anar a trobar la galeria que comença a l’altra boca, parcialment ensorrada, però aquesta connexió no s’ha pogut verificar.

Mines Esperanza, Gemela i Lazo

Publicat el 29 Juny 2012 by Francesc Roma Casanovas

La documentació municipal d’Aiguafreda parla de tres boques de mina de minerals. Una d’elles és la mina Esperanza, construïda en terreny de Josep Dachs, de la qual tenim esment per un document de 1868. Sembla que l’explotava en Josep Maria Babat.[1]

En un altre document de l’any següent es parla d’un pou a la mina Gemela i un pou a la mina Lazo (?) en el terme de Joan Aragall i Vila. Aragall havia acudit a l’alcalde perquè en el seu terreny tenia dues “calicatas ó minas”, una dita Gemela i l’altra Lazo o Laso, i volia que el mateix J. M. de Babat les tapés en aplicació de l’article 62 de la llei de mines de 1868, que establia que calia tapar les entrades de les mines un cop eren abandonades. Si les parts implicades no ho feien, l’alcalde els podia obligar a fer-ho. Per això Aragall havia recorregut a l’alcaldia dient que en cadascuna d’elles hi havia un pou de bastanta profunditat i perillós per a les persones i animals. L’alcalde va dictar l’ordre de tapar-les, però en aquest document ja es diu que no se sap on trobar Babat.[2]

[1] ACVO, 495.01 Foment (diversos), mines.

[2] Paper de l’alcalde Miquel Nadal, del 24 de desembre de 1869. ACVO, 495.01 Foment (diversos), mines.

Mina de la Llorença

Publicat el 27 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba en el cingle que hi ha sota el repetidor de telecomunicacions de la Llorença (41º 42′ 927 – 002º 16′ 048 – 384). La millor manera d’accedir-hi és sortint des de la carretera de Montmany, a l’entrada de ca n’Oliveres, i remuntar la carena seguint els fils de la línia d’alta tensió. La mina és sota el cingle, poc al sud de la segona torre d’alta tensió que es troba. Un dipòsit de sediments indica la proximitat de la boca.

Segons Mata-Perelló, el mineral que es va intentar explotar va ser la baritina, que apareix barrejat amb altres minerals (vegeu això). La galeria té un total de 14 metres de recorregut i en alguns indrets arriba als 2 o 3 metres d’alçada. A 5 metres de l’entrada hi ha un petit pas baix, que no impedeix l’exploració de la resta de la cavitat.

Font i mines de Vinyoles

Publicat el 21 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es troba a tocar de la masia, just a sobre seu (41º 47’ 733 – 002º 12’ 360 – 616). Per l’aspecte exterior es pot pensar que es tracta d’una mina amb una volta a la llinda de la qual hi ha gravada la data de 1769. Podria tractar-se d’una de les fonts de què parla el document que fa referència al pou de glaç del Soler (vegeu això).

Sembla que aquesta font està connectada amb les tres mines de Vinyoles que es troben a la Tosquera, en el llit del torrent de Riu Cerdà o de la Tosquera. Aquestes mines varen ser construïdes a mitjan segle XX. Tot i que no s’hi ha entrat, les dimensions i la morfologia externa, junt amb la data gravada a la llinda de la del mig indiquen una construcció al voltant de 1948. Aquestes mines havien abastit, i potser segueixen abastint encara, la ciutat de Centelles.

La mina del mig es troba en el punt 41º 47’ 883 – 002º 12’ 269 – 640 i les altres dues són una lleugerament per sobre i l’altra per sota. En aquesta mina, a la llinda, hi figura el següent text:

“Percutiesque petram et exivit ex ea aqua ut bibat populus (exod XVII 6). 1948 Falgueras Medetegit (sic)” (Tu dóna un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure, segons la Bíblia Catalana Interconfessional).

Mina del Bac

Publicat el 14 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Es tracta d’una mina d’uns 8 m de recorregut, que acaba en un gran enderroc. Es troba a la banda nord del camí que puja al sot del Bac (41º 47’ 574 – 002º 15’ 485 – 422). El seu recorregut, orientat cap al sud, travessa el camí per sota. L’aigua que se n’extreia era recollida per un rec i servia per regar les feixes que hi ha als voltants.

La seva morfologia presenta dos trams clarament diferenciats. Els primers metres són fets amb pedra seca (calcària) i recoberts amb lloses de pedra rogenca, algunes en estat força precari. El segon tram està fet amb totxos cuits i coberta de peces semitubulars de ciment. A l’entrada fa 70 cm d’amplada i 1,35 m d’alçada; just a la boca es troba un petit decantador rectangular.

Mines de ca n'Oliveres

Publicat el 12 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona inclou una mina de ca n’Oliveres, amb una porta que duu la data de 1923.

El cert, però, és que aquesta mina, a la qual no s’ha accedit, podria no ser una veritable mina i, amb certesa, forma part d’un sistema de mines molt més complex. Aquesta mina es troba just a sota de tres grans basses rodones (visibles en les imatges per satèl·lit). Aquestes basses s’omplen amb l’aigua que arriba per un petit canal que, si el resseguim, ens durà fins al torrent de Maries, just al lloc que el mapa de l’editorial Alpina anomena els Sots Feréstecs (41º 42’ 813 – 002º 15’ 106 – 359). Abans d’arribar-hi es passa per una petita bassa i diferents estructures que protegeixen el canal dels còrrecs que baixen de la muntanya.

Aquí, a tocar del torrent, hi ha una petita presa que recull l’aigua del riu i també la que surt de dues boques de mina.

La primera mina té un recorregut d’uns quinze o vint metres. Comença avançant cap al nord, gira a l’oest en angle recte i de nou cap al nord fins arribar a la deu d’aigua. Just en el primer canvi de direcció hi ha un petit decantador i una mànega que en recull la poca aigua que en raja. La galeria està excavada a la roca rogenca i reforçada amb pedra, amb una volta de dues peces semitubulars de terra cuita. Té una alçada d’1,30 metres i 65 cm d’amplada.

La segona mina és molt més baixa i els primers metres estan inundats d’aigua, motiu pel qual no s’ha accedit al seu interior. Des de l’entrada es veuen uns 8 o 10 m de recorregut en línia recta i en paral·lel al curs del torrent. La volta és igualment d’obra.

Mina del Serrat dels Frares

Publicat el 4 Mai 2012 by Francesc Roma Casanovas

Un centenar de metres al nord-oest i una mica per sota del nivell de la masia del Serrat dels Frares, just sota la línia d’alta tensió que baixa a Santa Eugènia, es troba una boca de mina d’1,15 m d’alçada i 55 cm d’amplada. Tot sembla indicar que es tracta d’una mina força moderna, com a mínim en la primera part.

De fet, a la mina es distingeixen dues parts força clares. La primera té un recorregut d’uns 10 m i té un recorregut lleugerament desviat a la dreta (segons es va entrant). Al final d’aquest tram es troba un petit bassal, superat el qual un graó ens permet entrar en una galeria encara més reduïda que marxa en direcció sud. El que s’ha explorat d’aquest tram és força rectilini, però no hem arribat al final de la mina.

Sembla que el conducte subterrani segueix el curs del que, a l’exterior, semblaria ser un antic camí rebaixat.

És possible que aquesta aigua es fes servir per regar uns camps que hi ha sota la seva boca, on també es troba una bassa (). De tota manera, actualment la poca aigua que en surt és captada per una conducció de plàstic.

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this:

Rate this: