Es troba a la riba esquerra de la riera de la Llavina, al nord del salt del Purgatori (41º 47’ 030 – 002º 13’ 634 – 485). S’hi arriba per un camí empedrat que se situa a l’entrada que permet accedir a can Pere de l’Ollic per la banda sud.
Es tracta d’una gran surgència que aboca les seves aigües a la riera de la Llavina i que assegurava l’aigua al molí que hi havia en aquesta masia i als que es troben més avall, ja en el llit del Congost (molí del Rossell i molí de les Canes). Tots aquests molins estaven units pel camí Draper, segons el mapa de Patrimoni de la Diputació.
L’any 2005 s’hi varen descobrir un empedrat, dos espais per fer foc i unes piques. Tot plegat servia per tractar la llana (rentar-la) abans de ser filada i teixida. L’any 1777 es va generar un conflicte entre els paraires i els hereus de la masia del Castellar de la Perera pel dret d’ús de l’aigua de la Font Grossa, on rentaven la llana abans d’iniciar-ne el procés de filat. Pretextant les extremades condicions que patien els treballadors, sobretot les nits d’hivern, es va decidir construir-hi un edifici per evitar-los haver d’estar a la intempèrie. Però l’oposició arribà de seguida pels perjudicis que aquest fet causaria als habitants de la masia.[1] No sabem com va acabar el conflicte i l’arqueologia no ha deixat constància de cap edifici per acollir els treballadors.
Es troba a uns quaranta metres més avall del molí de Baix, del qual prenia les aigües (41º 48’ 607 – 002º 18’ 506 – 707).
En aquesta comarca es coneix per molinot els molins petits que no tenen residència permanent i que, de fet, podríem considerar com estructures productives temporals. Per aquest motiu acostumen a ser de reduïdes dimensions; en aquest cas, es tracta d’un obrador de 2,5 m x 3,5 m (aproximadament 2 metres d’alçada), amb una porta de llinda plana oberta al nord. Tampoc no existia bassa, sinó que es feia servir l’aigua que ja havia utilitzat el molí de Baix, fet que permet pensar en una utilització sincronitzada.
Tenim clar que es tracta d’una infraestructura dedicada a la mòlta per la presència del carcabà, un espai de 3 m de recorregut i 1,20 m d’ample. La boca del carcabà fa 1,20 m per 1,50 m d’altura. Té una coberta feta amb una volta rebaixada disposada a plec de llibre.
Una petita escala volada, amb tres graons, permetia passar del carcabà i el llit del torrent a l’obrador.
Es troba uns dos-cents cinquanta metres més avall del curs del torrent de Coll Formic, a la riba dreta (41º 48’ 633 – 002º 18’ 514 – 707).
En aquest cas, a part del molí pròpiament dit l’edifici es completa amb l’habitatge de la família dels moliners. La bassa és una mica més petita que la del molí de Dalt (2,5 m d’alçada i menys recorregut) i el seu pou té menys desnivell (5 m) i un diàmetre també menor (1 m). La tècnica constructiva, però, és la mateixa: pedres rogenques escairades i quadrangulars.
El molí recollia l’aigua que baixava pel torrent en una presa que es trobava uns metres més amunt. El canal encara és visible en alguns punts.
El carcabà fa 4,50 m de llarg per 1,40 d’alçada i, com en el cas anterior, està cobert amb una volta rebaixada feta a plec de llibre.
La casa tenia tres pisos i s’hi accedia per una gran porta amb un arc rebaixat. Originalment la porta feia 2,50 m d’ample, però una reforma posterior la va deixar en 1,55 m. La façana, orientada al sud-est, va ser reforçada amb un gran contrafort que avui dia està a punt d’enderrocar-se.
L’edifici feia 12 m d’ample per 9 de fons i s’hi endevinen tres grans estances. A la primera, just al costat de la porta principal, hi ha una mola trencada. La més oriental és l’obrador. Aixecats sobre el nivell principal hi ha altres estances a les quals avui dia s’accedeix per una finestra lateral (l’escala que les connectava amb la porta principal ha desaparegut totalment).
L’aigua que sortia del carcabà del molí era recollida per una altra presa i duta una mica més avall on hi havia un altre molí de petites dimensions, que anomenem el Molinot.
Al voltant d’aquests molins hi ha diferents camps i hortes que s’enfilen cap a la zona més solella.
En el curs de la riera del Pujol (o de Picamena), entre Sant Martí del Brull i Serradusà hi ha les restes de diversos molins.
El molí de Dalt, situat al sud del cementiri del Brull (41º 48’ 734 – 002º 18’ 614 – 717), evidentment en el fons del torrent, i a la riba esquerra. Actualment es conserva la presa i un salt molt espectacular. El molí en si no té associat cap edifici residencial i està format només pel carcabà, l’obrador i la bassa.
L’obrador està format per un petit edifici de 6 m x 4 m amb una finestra oberta al costat de ponent (70 cm x 40 cm), amb entrada per la banda nord (actualment enderrocada) i coberta a dues aigües paral·lela a la façana. Al seu interior es conserven dues rodes de molí d’aproximadament 1,30 m de diàmetre i un forat interior d’uns 20 cm. La que està situada més al sud, que és més irregular, era la pedra jussana. Aquesta pedra estava quieta mentre sobre seu n’hi havia una de més petita que era la que girava. Les estries que encara es veuen en aquesta pedra permetia que el gra mòlt fos recollit en el *. La distància entre la pedra sotana i la sobirana es regulava mitjançant un giny anomenat cabra, que segurament es recolzava en la columna de maons que hi ha a la banda de llevant. L’altra roda de molí té forma convexa i això ens indica que era la que estava a la part superior i en moviment. Just al davant de la porta hi ha una tercera roda.
Aquest edifici està construït en part arrambat a la paret de la bassa, que tenia una vintena de metres de llarg. Aquesta bassa tenia uns 3 metres de profunditat i junt amb el pou feia 6,50 m de salt. El diàmetre del pou és d’1,30 m. La bassa està formada per una àmplia paret de més d’un metre de gruix feta amb peces de pedra rogenca escairades i quadriculades.
Una precària escala volada permetia pujar de l’obrador a la bassa.
Finalment, el carcabà té 4 m de recorregut, els dos primers dels quals són fets per un túnel d’1,50 m d’alçada amb una volta rebaixada feta amb pedres disposades a plec de llibre i relligades amb argamassa. A dos metres de l’entrada del carcabà, l’espai s’eixampla i s’arriba a una zona més o menys arrodonida de 3 m de diàmetre. Aquí és on va a parar el pou, l’aigua del qual sortia a través d’una peça de 50 cm x 60 cm.
L’aigua que era utilitzada per aquest molí, recollida al mateix torrent una mica més amunt, era retornada al torrent i utilitzada pel molí de Baix.
Es troba al sud-oest del Clot, en el llit del torrent (41º 47’ 101 – 002º 18’ 355 – 775), en un lloc actualment de difícil accés.
Podria ser que l’aigua que feia moure els ginys fos captada uns metres més amunt d’on es troben les restes i conduïda fins a la bassa mitjançant alguna canalització avui dia desapareguda. Sembla que hi hauria hagut una bassa, tot i que de reduïdes dimensions. Aquesta bassa desaiguava per un canal que duia l’aigua fins a un edifici situat uns metres més avall. Encara es veu el forat rodó que tancava la bassa.
La bassa conserva un graons volats que permetien pujar a la part superior i sembla que també entrar-hi a dins per netejar-la. Segurament va ser reomplerta posteriorment amb sorra per utilitzar-la com a horta; també hi ha restes de carbó d’una carbonera al seu interior.
L’edifici on estaria el molí pròpiament dit fa 5 m x 2,40 m, amb murs de pedra seca de 60 cm de gruix. A la banda inferior, aquesta estructura té un forat d’1,10 m x 0,65 m que permetia la tornada de les aigües al torrent.
Actualment només en resta una part del mur de la presa, amb un gruix d’uns dos metres aproximadament. Es troba en el llit del torrent de l’Afrau, en el punt 41º 48’ 515 – 002º 16’ 677 – 685.
Es troba uns tres-cents metres al sud-est del molí de Llobateres, a la riba dreta del Tenes (41º 42’ 838 – 002º 10’ 432 – 544). S’hi accedeix des del molí de Llobateres, per un magnífic camí empedrat que fa una ziga-zaga per guanyar el llit del riu.
El camí, actualment condueix directament a l’obrador inferior del molí, on s’entra per un portal de mig punt que dóna accés a una porta de llinda plana sense cap inscripció (2 m x 1,55 m). Una coberta feta amb una volta de canó cobreix aquest obrador de 5 m x 3,30 m, una mica irregular.
L’obrador obre a un espai inferior, avui dia sense sostre, mitjançant un arc de mig punt rebaixat de 3,40 m d’ample i 2 m d’alçada. S’hi accedeix baixant 7 graons. Aquí, una porta d’1 m x 1,80 m permet l’accés al riu i al desguàs del carcabà inferior (actualment ple d’escombraries). Actualment no hi ha connexió entre aquest carcabà i l’obrador.
La porta per on s’entra a l’obrador inferior és avui dia la més visible, però just a sobre d’ella es troba la façana principal del molí, on hi ha dues portes i dues finestres, tot plegat encarat al sud.
La primera porta, a la part occidental de la façana, és molt gran (2,30 m x 1,75 m). Està coberta per una llinda plana on figura la data de 1793. Just a sobre hi ha una finestra rectangular.
Traspassada la porta s’accedeix a l’obrador superior del molí, on encara hi ha un parell de moles i un mola sotana, fet que indica que hi havia dos jocs de pales. La paret de la banda de ponent aprofita la paret natural de la roca i té un arc per ajudar a construir el suport del pis superior. A llevant hi ha una porta que conduïa al pis superior de l’altre cos i una finestra que queda just sobre la porta d’entrada. Una altra finestra a la banda de llevant, al pis de dalt, permetia la vista sobre el riu Tenes i la bassa inferior. Aquesta part del molí era coberta per una teulada a dos vessants amb un eix paral·lel a la façana.
Una petita porta al costat del riu dóna accés, mitjançant un petit pontet de mig punt adossat a la paret del molí, al mur de la bassa que alimenta les rodes del molí inferior. Sembla que aquesta bassa s’hauria omplert des del Tenes, mitjançant un canal que recollia l’aigua una mica més amunt, en una saltant sobre un gorg. De tota manera, caldria verificar-ho arqueològicament.
Detall de la llinda del molí de Barnils
El fet que aquesta bassa estigui buida permet accedir a una portalada de mig punt, amb un arc de descàrrega fet amb maons i descobert, a la banda de ponent que ens introdueix al carcabà del molí superior, on es troben dues pales en molt mal estat de conservació. L’aigua arribava a aquestes pales des d’una bassa situada just a sobre del molí, amb un ampli pou que podria tenir fins a 10 m de desnivell. Aquesta bassa s’omplia mitjançant un canal que recollia l’aigua que sobrava al molí de Llobateres. Les pales estan posades sobre un petit empostissat, possiblement tallat sobre la pedra, de manera que quan la bassa inferior era plena del tot, aquestes quedaven un parell de pams per sobre del nivell de l’aigua. Aquest carcabà té unes mides de 3 m x 5 m.
Tornant a la façana principal del molí, al costat de la porta amb la data de 1793 hi ha una porta més petita (2 m x 1,20 m), de mig punt, situada just a sobre de l’entrada al carcabà inferior. Aquí hi ha una cuina de 5 m x 4 m, amb un armari, la pica i un forn actualment esfondrat. També hi ha una petita finestra que dóna al nord, sobre el riu i la bassa inferior. Sobre la cuina hi havia un segon pis, al qual sembla que s’accedia per una porta oberta a la paret oest del pis superior, que conduïa al pis de sobre de l’obrador superior. També tenia una finestra rectangular que donava a la façana principal, just a sobre de la porta. La coberta d’aquest espai era una teulada simple que drenava l’aigua cap a la façana, feta de teules.
La part a llevant d’aquesta segona porta, on hi havia el forn, està actualment enrunada.
Des del llit del riu, on s’accedeix per la porta que dóna just al costat del desguàs del carcabà inferior, remuntant el curs aquàtic, s’arriba a un petit saltant i un gorg de cert interès.
Uns metres més avall es troba una nova cascada i el gorg Negre. Un petit corriol que neix sobre la cascada i que ressegueix el costat esquerre del riu condueix, després d’un pas assegurat amb una corda amb nusos i una canal molt pronunciada, al gorg Blau (41º 42’ 783 – 002º 10’ 534 – 503). El lloc no té gens de perspectiva i no es pot apreciar la seva bellesa amb facilitat.
Pladevall (1996; 20) reporta documents que parlen de la construcció d’aquest molí cap al 1787, data que encaixa amb la que hi ha gravada a la llinda principal (1793). Sembla que originàriament hauria estat un molí draper.
Es troba en el curs superior del riu Tenes, una mica més al sud de les Torres (41º 42’ 981 – 002º 10’ 280 – 551).
Aquest molí és conegut des del final de l’edat mitjana, tot i que arquitectònicament sembla que se l’hauria de situa al segle XIII (Pladevall, 1996; 13). Té la peculiaritat que originàriament era mogut per l’aigua d’una font, la font Tubal, a la qual després es va afegir la del riu Tenes. Es tracta d’un molí fortificat, com es veu en la torre de tres pisos de la fotografia.
Una altra dada interessant és que sembla que en el mateix edifici hi hauria hagut dos molins, un fet que es repetirà més endavant. També cal recordar que els interessos dels moliners varen entrar en conflicte amb els del les Torres en el moment que aquests explotaren el glaç del riu Tenes.
Es troba a la confluència del torrent del Bosc amb el riu Tenes, 350 m al sud del molí del Mig (41º 44’ 898 – 002º 09’ 600 – 638).
Està format per dos nivells clarament diferenciats, el molí pròpiament dit, amb l’obrador i el carcabà, i la casa dels moliners, de dos pisos, construïda just a sobre de molí i a tocar de la bassa, però separada per pocs centímetres de la seva paret.
L’obrador fa 8 m de llarg per 6 m d’ample i està cobert per una volta de mig punt deformada a la banda sud per la presència d’una columna. La porta es troba retirada uns tres metres de la façana i té unes grans dimensions: 1,80 m d’ample per 2,20 m d’altura. La llinda és plana, lleugerament treballada a la part inferior, però sense cap inscripció. A sobre seu es veu clarament un arc de descàrrega.
El carcabà es troba a la part de ponent del molí i encara s’hi pot accedir.
La casa dels moliners presenta dos pisos i s’hi accedeix pel costat de llevant, just al costat del mur de la bassa. La porta fa 90 cm d’ample per 1,75 d’altura i és de llinda plana sense inscripcions. Encara es conserva força bé l’espai de la cuina, al pis inferior, amb la pica i un forn negre. Hi ha una finestra sobre la sortida del carcabà. Les parets estan arrebossades.
Les parets de la bassa, fan un metre de gruix, i s’omplia amb l’aigua que li arribava pel canal de desguàs del molí del Mig. El pou fa uns 8 m de profunditat (3 dels quals corresponen a la bassa sola).
Se’n té referència almenys des del 1791, any en què consta com a habitat.
En el lloc on es troba aquest molí, el riu Tenes fa un petit salt, sobre del qual s’ha trobat una dotzena de petits forats cilíndrics d’uns 15 cm de diàmetre, disposats en dues línies paral·leles. Podrien correspondre a un antic molí sense bassa (noc), però possiblement corresponen a una petita presa per fer glaçar les aigües i dur-les fins al pou de Serratacó, a uns dos-cents metres en línia recta.
Les aigües del molí de Dalt, un cop fetes servir, eren enviades mitjançant un rec cap al molí del Mig, que es troba encara no mig quilòmetre al sud del primer, però a la riba esquerra (41º 45’ 092 – 002º 09’ 604 – 649). El qualificatiu deriva de la seva pertinença al mas Bosc.
Les aigües arriben a una bassa amb un pou de 5 m de desnivell (2 per sota del nivell del sòl) i un diàmetre d’1,60 m. La paret sud de la bassa està formada per la façana del molí, una estructura de treball sense espai per a residència dels moliners i les seves famílies (a diferència dels altres dos). Des del riu, no es pot distingir on comença l’obrador i on continua la paret de la bassa. En tots els casos, les parets estan inclinades cap a l’interior per tenir més resistència a l’aigua.
Una porta d’1,60 m d’ample i 2 m d’alçada, amb una llinda plana sense inscripció, dóna accés a l’obrador, un edifici fet amb pedra relligada amb argamassa i murs de 80 cm de gruix, amb una part (est inferior) excavada a la mateixa roca. Fa 4,5 m de llarg per 5,5 d’ample i està cobert per una volta de canó. A la banda nord-oest es conserva la mola jussana, pel forat del mig de la qual es veu el carcabà. Encara es conserva l’estructura de fusta on se subjectava l’eix que feia girar el molí (mirant des del carcabà es veuen tres forats rodons en línia, un al sostre del carcabà, un altre a la pedra jussana i un altre a la biga superior). A la banda sud hi ha una petita finestra.
El carcabà es troba a la banda de ponent, al costat del riu. L’aigua que en sortia, en comptes de tornar al riu, era recollida per un canal (per sobre del qual passa un petit pont) i conduïda fins a la bassa del molí de Baix.
Patrimoni Existencial 