Teuleria del Montanyà

Es troba al sud de la masia del Muntnaya, dins del sot de la Teuleria (41º 48’ 705 – 002º 16’ 111 – 689).

Es tracta d’una estructura quadrada d’uns 6 m de costat, a la part nord-est de la qual hi ha la boca, formada per un arc fet amb pedra disposada a plec de llibre que fa 2,80 m d’ample i 1,30 m d’alçada. Actualment les olles estan pràcticament tapades, tot i que sembla que serien dues.

El lloc ha estat utilitzat com a abocador i hi destaca la presència de deixalles de vidre.

Forn de can Riera

Boca de la teuleria de can Riera
Boca de la teuleria de can Riera

Es troba cent cinquanta metres al sud-oest de can Riera, en el camí que duu a la Corona, a la banda de ponent d’un camp (es veu des del camí) (41º 44’ 093 – 002º 09’ 516 – 664).

Es tracta d’un magnífic exemplar de teuleria, que apareix en el mapa elaborat per Ernesto Almodóvar al 1924. La boca, coberta amb un arc rebaixat de forma cònica truncada, fa 1,90 m d’ample per 1,60 d’altura (l’arc comença a 1,10 del terra); té una profunditat d’1,40 m. Està feta pedra col·locada a plec de llibre i relligada amb fang.

Després de la boca apareixen les dues entrades de les olles, una de 40 cm i l’altra de 50 cm d’amplada i totes dues de 30 cm d’altura. A l’interior s’aprecien dues voltes de punt rodó rebaixades i parets parcialment excavades al terra. Els forats que comunicaven les olles amb el forn estan tapats de terra i vegetació.

El forn té forma quadrada i es conserva totalment, excepte el sostre. Té unes mides exteriors de 5,50 m x 5,00 m, mentre a l’interior fa 3,20 m x 2,50 m. La façana que dóna a les boques de les olles fa aproximadament 4 m d’altura, mentre a la part interior només s’arriba als 2,50 m.

Els murs tenen un metre o més de gruix i estan fets amb pedres relligades amb argamassa o/i fang. A la banda de llevant hi ha l’espai d’entrada al forn (la porta), que fa 1,40 m d’altura per 80 cm d’amplada.

És la teuleria més ben conservada, si no es té en compte la rajoleria de Puigdomènec (vegeu la pàgina 113), que ha estat restaurada recentment. Un centenar de metres al nord, al peu mateix del camp, hi ha les restes d’una bassa que podrien haver estat vinculades amb aquesta teuleria.

Rajoleria de Puigdomènec

Rajoleria de Puigdomènec
Rajoleria de Puigdomènec

Al nord de la masia de Puigdomènec, al finals d’un camp, en el torrent de Cerverisses (41º 44’ 299 – 002º 09’ 140 – 600).

Aquesta teuleria va ser reconstruïda l’any 2007, tal com indica un petit cartell que hi ha en una de les parets, data en què es va tornar a posar en marxa. Actualment és una de les millors conservades de la zona i està protegida per un teulat i unes reixes.

El forn superior fa 6 m x 6 m i té uns 6 m més d’altura. La separació entre aquest pis i les olles presenta nou fileres de set forats rectangulars cadascuna. Les boques són dues i fan aproximadament 2 m d’alt per 1 m d’ample. Com en la majoria dels casos, estan coronades per una llinda feta amb pedra local col·locada a plec de llibre, en forma d’arc escarser.

A ponent de la teuleria hi ha l’Hort Nou, que es rega mitjançant un petit canal que recull les aigües del torrent una mica més amunt i les reté a la bassa de l’Hort Nou.

Teuleria del Febrer

Es troba al sud-oest del Febrer, al marge est de la pista, just en el lloc on fa un gran revolt (41º 45’ 146 – 002º 13’ 561 – 767).

Tot i que el mapa de patrimoni de la Diputació el refereix com un forn de calç, no hi ha cap dubte que es tracta d’una teuleria. Així ho delata la seva planta quadrada, de 3,50 m de fons per 3,20 m d’ample a l’interior. Els murs, especialment el frontal, fan un metre de gruix. Per aquest costat, es presenta com una paret de 4 metres d’alçada, els 2,50 m superiors corresponen al forn pròpiament dit.

L’olla presenta dues entrades formades per dos arcs de mig punt fets amb pedra local disposada a plec de llibre. Cadascuna d’elles fa dos metres d’ample per 0,90 m d’alçada. No es conserva la separació entre el forn i l’olla i el conjunt està ocupat per escombraries, doncs ha estat utilitzat com a abocador.

Just a davant de la teuleria, a l’altra banda de la pista, hi ha una bassa que podria estar relacionada amb el funcionament d’aquesta estructura.

El Casalot

El Casalot
El Casalot (vegeu els graons que permeten l'accés al seu interior)

Estructura de planta pràcticament quadrada (3,20 m x 3,50 m) situada al nord del castell de Castellcir, lleugerament a ponent, una mica més elevat (41º 46’ 637 – 002º 10’ 601 – 850), en terme de Castellcir.

Les dimensions exteriors són de 6, 00 m per 6,60 m, amb el costat nord-oest lleugerament arrodonit. Els murs tenen un gruix d’1,50 metres. Malgrat el topònim, creiem que es tracta d’una teuleria, tot i que no es podrà comprovar sense una excavació. L’obertura d’una pista just a la banda nord permet veure un tall en què en el primer metre apareixen abundants restes de teules i maons, fet que, junt amb l’estructura general, ens porta a pensar que es tractaria d’una teuleria i no d’una casa.

Teuleria de l'Aliguer

Teuleria de l'Aliguer
Interior de la teuleria de l'Aliguer

Es troba a tocar de la C-1413B, en el quilòmetre 8,2 aproximadament, i la boca que dóna accés a l’olla s’obre justament en el marge de la mateixa carretera (41º 44’ 507 – 002º 11’ 385 – 705). És una de les teuleries més ben conservades de la zona, i de les poques que permeten accedir còmodament a l’interior de l’olla.

El forn pròpiament dit fa 4 metres d’ample per 3,70 metres de llarg i és la part més mal conservada del conjunt. L’olla presenta dues cavitats paral·leles, cobertes amb dues falses voltes de canó lleugerament rebaixades fetes amb maons. Les parets són excavades en el mateix terreny, mentre la coberta està composta per 5 arcs fets amb maons de 30 cm d’ample. Entre arc i arc hi ha una segona volta més elevada que presenta alguns forats que permetien el pas de la calor cap al forn que es troba just a sobre.

El Fornot del Travé

Fornot del Travé
Fornot del Travé

Aquesta teuleria es troba en el camí que duu a can Travé (41º 42’ 570 – 002º 13’ 745 – 764) i no en el lloc en què el mapa de l’editorial Alpina situa el Fornot. El mapa d’Ernesto Almodóvar, de 1924, la representa com un “tejar”; malgrat això, hi ha la tendència a considerar que es tracta d’un forn de calç.

No hi ha cap mena de dubte, però, que es tracta d’una teuleria, fins i tot força ben conservada. Es tracta d’una estructura quadrangular, de 6,70 m d’ample per 6,40m de fons, dividida en dos pisos que en total fan 2,60 m. A la part superior, les parets tenen un gruix d’1,30 m, els 13 cm més interiors dels quals són de fang. La resta està feta amb pedra seca del mateix lloc. Es conserven els 95 cm que feia aquesta part superior o forn en sentit estricte, amb un possible pas d’accés a la banda sud.

La part més espectacular, però, són les dues boques de forn que donen accés a l’olla. Es tracta de dos arcs escarsers, fets amb pedra seca a plec de llibre, que fan 1,60 m d’altura per 1,80 d’amplada cadascun d’ells. La profunditat és de 1,20 m fins arribar a l’olla pròpiament dita.

Bassa del Traver
Bassa del Traver

Associada a aquesta teuleria, al sud-oest del forn, a tocar d’ell mateix, es troba una estructura quadrangular, en part excavada al terra que fa 3 m de llarg per 2 m d’ample i una trentena de centímetres conservats d’alçada. Sembla que podria correspondre a una cabana associada a les feines de la teuleria.

Cent metres al sud-oest de la teuleria, sota el cingle i tocant a unes feixes, hi ha una bassa de 6-8 metres de diàmetre tot i tenir forma força irregular. La bassa està recoberta amb rajols que la impermeabilitzaven. Un petit canal recollia l’aigua de la pluja i la duia a la bassa, on encara es conserva. Creiem que aquesta bassa estava relacionada amb la teuleria pel fet que seria el lloc on es pastaria l’argila del mateix lloc.

Arribem a aquest punt després de trobar, a tocar de la bassa, una mica més al nord, una estructura d’aproximadament un metre de diàmetre i uns vint centímetres d’alt, que podria correspondre al lloc on es pastava el fang necessari per fer les cuites. Així mateix, en els camps propers s’han trobat diferents mostres de ceràmica, algunes corresponent a la ceràmica típica catalana del segle XVIII.

De tota manera, al nord-est de la teuleria, i uns metres per sota, a tocar del camí, hi ha una altra bassa de dimensions més grans.

 

Pastera del Travé
Pastera del Travé

Forn de ceràmica ibèrica del Pinós

Actualment desaparegut, va ser descobert al voltant de 1927 en el desmunt de la carretera de Ribes, entre els quilòmetres 51 i 52. Estava situat en una marjada de la carretera entre els pobles d’Aiguafreda i Centelles, però en el terme municipal de Seva. Estava excavat al terrer i era construït de tobots i fang endurit pel
foc . S’hi podien comptar nou espiralls de 20 cm ., separades per massissos de 12 cm ., que eren el lloc de comunicació del foc de la fogaina amb la cambra de cocció . L’amplada total del forn era de 2,30 m i segurament tenia planta quadrada. El gruix en la part més prima de l’arc de la fogaina era de 25 cm i tenia a sobre un gruix de terra de 1,90 m.

Vegeu l’article original en què Josep Colomines en donava compte a l’anuari de l’IEC (hi ha una fotografia). Aquest forn es considera que actualment està desaparegut després de les reformes fetes a la carretera C-17.

 

 

 

Teuleria de ca n’Oliveres

Teuleria de ca n'Oliveres
Teuleria de ca n'Oliveres

A ponent de la masia de ca n’Oliveres, en el marge del camí que passa pel davant de la casa, s’observen dues boques, actualment tapades per sediments, que podrien correspondre a una teuleria. De fet, bona part dels sediments amb què s’ha omplert són restes de teules i rajols.

El seu estat de conservació és molt precari. El mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona en mostra una fotografia (que reproduïm) tot i que la situa en el forn de calç de la Llorença. Resulta força clar que la fotografia no correspon a aquest forn sinó a una teuleria.

La part superior del marge correspon actualment a un camí. Segurament en el moment en què es va obrir aquest camí es varen tapar les restes de la teuleria.

Seguint el camí que duu a Puiggraciós, a  un centenar de metres de la teuleria, es troben unes parets de pedra al marge de la dreta que mostren clarament haver tingut diferents obertures posteriorment tapades. Podria ser que es tractés d’altres teuleries i que, per tant, ens trobéssim davant d’una explotació de certa importància o continuada en el temps. Una de les pedres que tapa una d’aquestes obertures està clarament vidriada per efecte de les altes temperatures a què va ser sotmesa, però podria tractar-se d’una peça descontextualitzada.

Teuleria de la Rovira

Teuleria de la Rovira
Teuleria de la Rovira

Es troba al sud de la Rovira, en un replà a l’est del camí que puja a Puig-graciós (41º 42’ 579 – 002º 14’ 482 – 605).

La part superior, on es coïen els rajols, teules i altres peces de terrissa, fa 4,20 m d’ample i uns altres 4 de llarg (no es pot precisar perquè la paret està enderrocada). Actualment presenta una alçada màxima de 1,70 m. Les parets són fetes de fang, excepte els 40 cm superiors, que estan fets amb totxos.

El pis inferior presenta l’accés a les fogaines (segurament eren dues, però només se’n conserva una d’1,20 m d’alçada i un metre d’amplada). La volta està feta de maons cuits i està rebaixada. La resta està construïda en pedra seca lligada amb argamassa. Actualment encara s’observa, tot i que en força mal estat, el forn inferior, on es podria entrar. Al voltant de la teuleria hi ha restes de teules i rajols. També sembla que la muntanya que es troba a l’oest de la teuleria hagi estat el lloc de proveïment d’argila per fer les peces que s’hi varen coure.