Etiqueta: Masies

Barnils va ser una de les grans cases de la parròquia de Bertí, situada en un lloc privilegiat, just al nord de l’església parroquial (41º 43’ 463 – 002º 13’ 723 – 876).

Aquest mas apareix ja citat en el fogatge de 1497; en el de 1553 hi resideix un francès de nom Domenjo (Pladevall, 2009; 109-110). Acabada la crisi baixmedieval, sembla que el mas Barnils inicia la conquesta de la zona: el 10 de juliol de 1584, Joan Omet i Francesc Català, arrendadors d’una heretat de Montserrat Casademunt, que vulgarment s’anomena heretat de Barnils, donen  a preufet a Toni Esglésies, de Sant Miquel de Sesperxes, tots els formingons de la rompuda que acabende comprar a Casademunt, amb la condició que Toni Iglesias els ha de “(…) cobrir, coure y escampar y aspedrar dita artiga y adobar les dites pedres en paret (…)” a costa seva.[1]

D’aquesta masia que apareix documentada a finals del segle XIX no en queda pràcticament res. Les seves restes es troben entre can Rumbeia i can Volant, sota la pista i per sobre del camí, enmig d’unes feixes pràcticament cobertes de bardisses (41º 43’ 617 – 002º 14’ 066 – 836). El mapa dels Cingles de Bertí de l’editorial Alpina la situa força correctament, tot i que uns metres al sud. Si accedeix més fàcilment des del camí que no des de la pista.

A l’abandonament de la masia sembla que caldria afegir-hi el fet que un gran bloc procedent de més amunt (segurament en el moment d’obrir o eixamplar la pista) va acabar d’enderrocar el que havia quedat dempeus. Al costat d’alguns murs, s’han trobat restes de maons i terrassa cuita. De tota manera, sense una intervenció arqueològica no es pot apreciar ni l’estructura de la casa. Segurament corresponia a un mas més petit que can Volant i, possiblement, can Rumbeia.

Gran masia situada al sud de can Rumbeia, sobre el cingle de Bertí, i a ponent de la Casanova, que es troba sota del cingle (41º 43′ 451 – 002º 14′ 152 – 831).

Es tracta d’una masia de com a mínim dos pisos, construïda en pedra local i fang, excepte el segon pis de la part occidental que està feta de tàpia. Fa 12,5 m d’ample (façana principal) per 8,50 de profunditat. Els murs fan aproximadament 50 cm de gruix. Les cantoneres són fetes amb grans pedres ben escairades i treballades.

Orientada al sud, la façana principal té dues finestres a la planta baixa i segurament tres a la superior (una conservada perfectament, una altra que s’intueix i la tercera que se suposa que hi havia de ser). La finestra de la planta baixa mesura 70 cm per 80 cm.

En aquesta façana hi ha una gran porta de 2,10 m d’alçada per 1,60 m d’ample, amb una llinda plana on s’intueix una data que podria ser “18??”. A la banda est i sud-est hi ha un seguit de corts independents i un pou negre. La casa presenta un gran contrafort en aquest costat. A l’interior, a la banda sud-est, hi havia la cuina, amb un forn blanc força ben conservat i les restes d’una gran xemeneia. També hi ha una arcada de mig punt rebaixat.

Masia situada sobre el cingle de Bertí, a sota del Muro, ben indicada en el mapa de l’editorial Alpina (41º 43′ 727 – 002º 14′ 173 – 817). Les seves dimensions exteriors són de 15 metres de llarg (sentit nord-sud) per 9,70 metres d’ample, sense comptar el corral que queda a llevant. Segurament els 5 metres de la banda sud són afegits posteriorment. Els murs de la part antiga feien 60 cm de gruix mentre els de la part nova són de 50 cm.

Si s’independitza la part antiga, apareix una construcció quadrangular d’aproximadament 10 metres de costat, dividida en quatre estances. L’estat actual no permet dir-ne gaire cosa més.

Masia situada sobre l’encreuament del torrent de Bertí i el sot d’en Berga, on es pot accedir per un camí que ve de la Serra i passa per sobre Niolda (41º 42’ 799 – 002º 13’ 474 – 692). Actualment està coberta totalment de vegetació.

Presenta dos cossos de mides desiguals. El que es troba al nord, està separat de la paret del cingle per un vall de poc més d’un metre. Fa 9,70 m de llarg i sembla que estava compost per dos espais separats per un mur, on devia haver-hi una porta. A l’espai nord-est hi ha una fornícula de 80 cm d’alt per 70 cm d’ample i les restes del que podria haver estat el forn de coure el pa, tot i que no es podrà dir en ferm fins que no s’hi faci una excavació.

El cos sud només fa 5 metres de llarg, de manera que la planta no és quadrada. Sembla que es tractava d’una única estança quadrangular d’uns 5 m de costat, però l’estat ruïnós impedeix dir-ne res amb més claredat.

Els murs fan 50 cm de gruix i estan fets amb pedra local lligada amb fang. Les cantonades estan ben escairades i formades per pedres grosses i ben treballades (una d’elles fa 1 m de llarg per 0,50 m d’ample i 40 cm de gruix).

Aquesta casa era habitada a finals del segle XIX (1882), segons indica Antoni Pladevall (2009; 110).

Segons es desprèn del treball d’Antoni Pladevall (2009; 107) aquesta masia era habitada com a mínim al 1882, tot i no ser una de les cases antigues del terme. Actualment es troba pràcticament perduda en un lloc emboscat i molt deteriorat pels incendis de 1994. S’hi pot arribar des de la Serra, per una pista que baixa cap al sud de la masia, tot i començar a l’est i marxar primer en aquesta direcció, i prenent després l’antic camí que duia a Saloma (força perdut, però no del tot). Es troba una mica més al sud del lloc on indica el mapa de Bertí de l’editorial Alpina, a l’altra banda del camí, sota el cingle, en un petit replà molt cobert de vegetació (41º 42’ 787 – 002º 13’ 337 – 674).

Avui dia només se’n conserva un mur quadrangular de 2,80 m d’ample per uns 9 m de llarg. El seu estat ruïnós no permet diferenciar si hi havia diferents estances a l’interior, tot i que sembla que sí, ni tan sols a quin costat es trobava la porta d’entrada. L’edificació és feta amb pedra local lligada amb fang, amb cantonades ben escairades fetes amb grans blocs poc treballats.

Les restes de can Carrau es troben al sud-est de l’església de Bertí, just a sobre la pista que hi porta, una mica més al sud del que indica el mapa dels Cingles de l’editorial Alpina (41º 43’ 182 – 002º 13’ 894 – 834). El seu estat actual és tan abandonat que només una intervenció arqueològica permetria saber-ne més dades. A simple vista només se n’endevinen els fonaments, coberts per la vegetació, però estan tan arranats que no s’han ni pogut fotografiar.

Les restes d’aquesta masia es troben sobre la pista que va del Clascar al Bertí, sobre uns camps que hi ha a la bifurcació (41º 43’ 076 – 002º 13’ 901 – 836). És una de les masies que encara estaven habitades al 1882 (Pladevall, 2009; 110) i que al 1924, en el mapa d’Ernesto Almodóvar, encara no apareix enrunat.

Era un edifici de dos pisos, d’uns 14 m d’ample per 9 de llarg, orientat al sud i dividit en dos grans cossos paral·lels en sentit est-oest; el cos sud semblaria haver estat bastit en un segon moment constructiu. En el cos més antic apareix una porta amb un arc rebaixat fet amb maons cuits, les bases de la qual eren fetes de pedra picada, i, a l’interior, podria haver-hi hagut una volta catalana. Sembla que tenia una coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal. Al costat de ponent encara s’endevina el forn de la casa i al sud, una mica per sota, una cisterna o, més probablement, un pou negre.